Donant la llauna

Intentar convèncer a les bones una multinacional, la seu espanyola de la qual és a Madrid, que cal que etiqueti els seus productes també en català, no deixa de semblar-me una lluita quixotesca contra els molins de vent.

Ahir vaig rebre un correu que m’informava d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua que, d’entrada, em va semblar més que justificada i molt lloable: fer un gran mural a la Plaça Catalunya de Barcelona per reclamar que Coca-Cola, i totes les empreses que distribueixen els seus productes als territoris de parla catalana, etiquetin en català.

De seguida em va venir al cap l’Èric Bertran i la seva pacífica lluita, de fa gairebé deu anys, amb pràcticament els mateixos objectius.

“Potser m’hi apunto”, vaig pensar i tot seguit, tal com acostumo a fer cada cop que rebo informació interessant, vaig marcar el correu com a no llegit, de manera que em tornés a cridar l’atenció més tard, quan em pogués mirar amb calma el pla de l’activitat.

De manera bastant inesperada, però, quan al vespre vaig tornar a reflexionar sobre aquest assumpte, el meu punt de vista havia canviat una mica: tot i seguir admirant tot el que fa la Plataforma per la Llengua i tot i estar d’acord amb els principis que mouen aquesta iniciativa, vaig pensar —i encara penso— que potser no és aquest el camí correcte a seguir.

El que vull dir és que intentar convèncer a les bones una multinacional, la seu espanyola de la qual és a Madrid, que cal que etiqueti els seus productes també en català, no deixa de semblar-me una lluita quixotesca contra els molins de vent. De fet, si les persones que regenten l’empresa des de fa molt de temps no han tingut mai la sensibilitat ni la necessitat de fer-ho, deu ser, d’una banda, perquè no tenen gens d’interès ni ganes de defensar els drets dels consumidors de parla catalana i, d’altra banda, perquè no passa absoutament res —és a dir, que no se’ls sanciona— si no ho fan.

Ara bé, crec que la diferència entre la iniciativa individual del 2004 de l’Èric Bertran i la col·lectiva de la Plataforma per la Llengua d’aquest 2014 no és només que, avui dia —gràcies sobretot a les campanyes de sensibilització que s’han fet sobre aquest tema, i a les xarxes socials que han contribuït considerablement a donar-les a conèixer—, aquests actes acostumen a ser bastant participatius, ja que hi ha cada cop més gent que s’hi involucra de manera activa i desinteressada.

A parer meu, la diferència més important és que, mentrestant, hem obtingut la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya que obliga a etiquetar els productes en català.

Trobo, doncs, que el que cal avui —és a dir, gairebé quatre anys després de l’aprovació de la llei i tres anys després de la finalització del període d’adaptació per part de les empreses i les entitats afectades— no és tant que els ciutadans reclamin de manera exemplar als nombrosos incomplidors que, sisplau, respectin la llei, sinó que les autoritats competents l’apliquin amb contundència.

Dit d’una altra manera, la iniciativa del 31 de maig no hauria d’anar dirigida tant contra Coca-Cola —i també Granini, Danone, Carrefour, Mercadona, Panrico, Unilever, Nestlé, Casa Tarradelles, LIDL, Schelecker, etc.— com contra aquelles persones i institucions que, tot i tenir a disposició els instruments jurídics per resoldre el problema, s’estimen més no utilitzar-los.

O potser és que la llei només servia per salvar les aparences?

En tot cas, mentre hi hagi iniciatives per sensibilitzar directament les empreses, com la del 31 de maig organitzada per la Plataforma per la Llengua —que, ho repeteixo, em sembla molt lloable—, sincerament em sembla que, abans de lluitar contra multinacionals totpoderoses i poc comprensives alhora, no estaria malament començar per convèncer, per exemple, els productors de vins catalans a etiquetar els seus productes amb una mica més de sentit comú. Per bo que sigui un priorat, a mi no m’agrada gens veure —amb v baixa— que està etiquetat en castellà i anglès, però no en català, tant, que normalment no me’l puc beure —aquest cop sí, amb b alta— ni comprar.

Posats a fer, jo començaria per aquí…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació