D’on treu el temps Màrius Serra?

18.04.2017

El passat mes de març, l’escriptor i periodista barceloní Màrius Serra (Barcelona, 1963) presentava el seu últim llibre, D’on trec el temps (Editorial Empúries), amb una curiosa mise-en-escène amb la idea de posar la literatura catalana a l’aparador. En vam parlar a Núvol i, ara que l’autor serà al Mercat de Nadal del Llibre aquest dissabte 2 de desembre, en tornem a parlar.

Màrius Serra ha presentat “D’on trec el temps”, un llibre que ajuda a repensar com gestionem el temps.

Després de gairebé tres dècades de fervosa producció literària, amb 21 títols publicats, més de 9000 mots encreuats i 4000 articles, traduccions, conferències, tertúlies a la televisió i la ràdio, etc., Màrius Serra ens desvela en el seu últim llibre, D’on trec el temps algunes claus de com treure profit a les hores esmunyedisses que se’ns escolen de les mans.

Si bé el títol llaminer D’on trec el temps podria temptar-nos d’encasellar l’última publicació de Màrius Serra dins el fenomen editorial de l’autoajuda, no n’és cap, de manual (o no només). L’autor no pretén oferir-nos cap recepta màgica per a fer malabars amb el nostre temps, sinó que ens convida a aventurar-nos a l’intrèpida empresa d’explorar els amagatalls del nostre temps i embrancar-nos a la recerca del nostre temps (perdut – o potser no).

A D’on trec el temps, l’autor es basteix d’una hibridesa excepcional, una hibridesa de fons i de forma. Entrellaça textos d’una gran diversitat: contes, citacions, anècdotes, poemes, petits assaigs, etc., conformant així una peça d’allò més natural. Màrius Serra ens recorda que “com a la vida, cada hora és igual i és diferent a totes les altres”. De la mateixa manera que el temps s’estira i s’arronsa, igual i diferent per a tothom, l’obra de Serra “té diverses velocitats i moltes fórmules d’abordatge”, per dir-ho amb les paraules de l’autor. I com ho assoleix? Jugant! Des de les primeres pàgines, Serra fa palès el pacte de lectura que ens proposa, deixant així al descobert, en unes “instruccions d’ús”, la responsabilitat del lector en tot acte de lectura: si seguim llegint, ens avenim a acceptar les regles del joc. Les condicions que suggereix Màrius Serra beuen de les trencadores propostes hipertextuals de Cortázar a Rayuela o el Último Round, Borges a El jardín de los senderos que se bifurcan, Queneau o Perec. Un llibre, 24 hores i un sense fi de combinacions possibles.

Si bé un pot endinsar-se al llibre com vulgui (d’una tirada, en diagonal, a salts, etc.) Màrius Serra ens suggereix una forma de fer-ho, seguint les broques del rellotge. L’autor ha dividit el llibre en 24 capítols: cada capítol correspon a una hora. “Les hores d’aquest llibre, però, no es divideixen en quatre quarts sinó en tres terços”, com diu el mateix autor: un formulisme (és a dir, frases breus amb què enceta cada capítol), un formalisme (una reflexió) i un informalisme (una divagació). D’on trec el temps es pot llegir a mossegades, a petits glops o d’una tirada: tot depèn del nostre temps! Com ens recorda l’autor, “llegir vol temps però també dona temps”.   Per evitar sorpreses, Serra ens anticipa ja el temps estimat de lectura: 24 minuts, una lectura ràpida; 2 hores i 40 minuts, si decidim llegir-lo d’una tirada.

Fons i forma s’entrellacen i esdevenen una mateixa cosa: el temps és omnipresent al llarg de tota l’obra.  Però, i què és la vida sinó temps? Al llarg de les pàgines de D’on trec el temps, afloren un sense fi de reflexions que s’entrecreuen les unes amb les altres, convidant-nos a prendre a Cronos i Kairos com grans aliats: el primer, el déu del moment oportú i el segon, del moment suprem.  Com diu el refrany, “el temps és or” i vola: emprant les seves paraules, “el temps és una taca que s’estén pels intersticis de l’espera i la transforma en activitat”.