Domini màgic, ressaca de poesia

13.05.2016

Els dies 6, 7 i 8 de maig, tingué lloc, a Santa Coloma de Farners i per tercer any consecutiu, el Festival Domini màgic. Es van dur a terme diverses activitats relacionades amb la poesia, entre les quals hi va haver recitals de poetes, un itinerari poètic, conferències, un concert i una Jam poètica.

Enric Casasses, sota la mirada de Vinyoli| Foto: Ona Boada

Enric Casasses, sota la mirada de Vinyoli | Foto: Ona Boada

Aquest any, el cartell del festival era una figura de ceràmica d’un gall, part de la col·lecció de Joan Vinyoli, la qual guardava en una vitrina i ensenyava a la gent amb orgull, tot explicant-los d’on venia cadascuna. El gall és un dels símbols recurrents en la seva obra i el  trobem en poemes com “Gall”, “Dies al camp”, “Tant s’incrementa” o “Amb ronca veu”.

S’inicià el festival a la sala d’actes de la Biblioteca Joan Vinyoli, amb el recital de la Maria Cabrera, una jove poetessa gironina. Llegí poemes pertanyents al seu llibre, La matinada clara (2010) i altres d’un projecte inèdit, La ciutat cansada. Amb una delicadesa especial ens feu còmplices d’algunes de les històries amagades darrere els seus poemes. El títol de l’acte era “Maria Cabrera i set-cents txetxens”. El trià perquè ella estava acostumada a recitar acompanyada de música i el fet d’haver d’actuar sola l’incomodava, de manera que digué que imaginaria que dins el seu cap l’acompanyaven set-cents txetxens. La sensibilitat i expressivitat de la seva dicció, captivà el públic i afavorí l’endinsament en la seva poesia.

El festival es reprengué dissabte al matí amb l’Itinerari Poètic Joan Vinyoli, una ruta pel Parc de Sant Salvador durant la qual es van anar llegint poemes de Vinyoli, alguns dels quals mostren el vincle amb l’entorn natural i l’humà de la població on passà els estius de la infantesa i la joventut i que va propiciar el seu desvetllament poètic.

Es va fer una versió artística amb poemes recitats, cantats i dansats. Una activitat molt especial en la que hi participaren Jaume Saurina, Maria Helena Tolosa, Paula Rísquez, Júlia Barbé, Núria Noguera, Joan i Josep Tàssies, Judit i Josep M. Vallès, Eduard Boada…

La tarda començà amb un cafè-poesia al Bar Caliu sobre la relació entre Jaime Gil de Biedma i Gabriel Ferrater, a càrrec de la Carlota Casas (autora del llibre Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de consciència).. A partir de la lectura de poemes d’ambdós, i amb un to conversacional, va explicar l’amistat que hi havia entre ells (una mica especial, acostant-se a ser una relació amor-odi) així com afinitats, interessos, referències literàries i el món que compartien.

Tot seguit ens dirigírem a la Casa de la Paraula, concretament, a l’Espai Vinyoli, centre interpretatiu del poeta, acabat d’inaugurar i de visita imprescindible per a tothom que estima la poesia. Allí, Tobias Christ (expert en Friedrich Hölderlin), parlà d’aquest poeta i del seu influx sobre Vinyoli, el qual, durant la recerca del “jo poètic” en els seus inicis, el descobrí de la mà de Carles Riba. Vinyoli quedà fascinat per la utilització de la paraula adequada en el lloc adequat (Segons Christ: “Havent llegit les poesies de Hölderlin el primer que sents és que cap paraula és en va i a la vegada, sents que la paraula no pesa. La paraula és etèria, inquieta…”). També l’atragué la seva aspiració metafísica per l’infinit de la qual trobem referències en alguns dels seus poemes. Als anys quaranta, Vinyoli va traduir per encàrrec alguns dels poemes de Hölderlin al castellà per una antologia de poesia alemanya i que finalment no va ser publicada per motius econòmics. Precisament, Tobias Christ i Anacleto Ferrer han estat els curadors d’una edició d’aquestes versions publicada a Visor l’any 2015.

Després, el poeta menorquí Ponç Pons ens feu partícips d’ una reflexió sobre la vida i la literatura: “Escric perquè si no em moriria. És una necessitat vital. Per jo escriure és fusionar passió i coneixement”. Comentà la importància de la passió i l’autenticitat, tant per escriure com per viure i va fer referència al seu desig d’escriure allò que sent i fer sentir a qui ho llegeix. Ho feu sempre amb un to personal, de tu a tu. Intercalà tocs d’humor amb records i experiències viscudes alhora que tractava temes profunds i llegia alguns dels seus poemes. Fou un recital amè, agradable i sentimental. Pons és un home que et fa sentir còmode, quan parla desperta tendresa i sap arribar a emocionar sense gairebé pretendre-ho. Va ser el punt àlgid del festival, amb la sala plena de persones que van vibrar amb els versos i la força desbordant del poeta.

A continuació, hi hagué el recital “Veus de la terra” amb la Christelle Enguix (de Beniarjó, la Safor) i la Susanna Rafart (de Ripoll). Les dues poetesses, amb accents diferents, recitaren alguns dels seus poemes i aconseguiren crear una atmosfera deliciosa d’encantament líric.

A la nit, a l’Auditori, hi hagué un concert de Josep Tero, acompanyat per Gemma Abrié i Gregori Ferrer (contrabaix i piano/acordió). Tero ens interpretà els temes del proper disc, dedicat a Kavafis. La música d’algunes d’aquestes cançons era d’en Lluís Llach i d’altres, eren composades pel mateix Tero. Va ser una vetllada agradable.

La intensa jornada acabà amb una Jam Poètica al bar Sport on es van reunir un bon grup d’amants de la poesia. Entre ells, “Les foraroba” (Mònica de Dalmau i Carme Andrade) que van interpretar un sucós diàleg poètic; els germans Tàssies amb les seves versions de Vinyoli, en Lluís Siull, vingut del fons del bosc; Eduard Boada, Roger Vilà… Va ser un acte informal i carregat de sentit de l’humor que, com era previsible, va acabar a hores petites.

Enric Casasses s’ocupà de la cloenda, inicialment prevista al Turó del Vent, i que, a causa de la pluja, acabà fent-se a la Casa de la Paraula. Casasses, a peu dret, recità, sota la mirada de Vinyoli, una mostra de la seva obra, plena d’elements barrocs, renaixentistes, medievals i surrealistes als quals no els faltà l’humor.

Ha estat un èxit poder celebrar un any més aquest festival, consolidant-lo, així, com a una referència en el món de la poesia a casa nostra, gràcies a la singularitat en la seva programació i pel fet de tenir lloc a Santa Coloma de Farners, una ciutat amb tant de patrimoni literari.

A totes les activitats s’hi podia respirar un ambient màgic que les embolcallava. Un ambient creat per l’amor i passió cap a la poesia. Amb ressaca de versos, ja esperem la quarta edició!

 

Ona Boada