Dolors Condom, la saviesa tranquil·la

6.03.2016

L’escriptor i orador llatí Marc Tul·li Ciceró, de qui el crític francès Sainte-Beuve havia dit —potser amb un deix d’exageració— que era el literat més gran que ha existit mai, havia afirmat en el seu famós discurs sobre la vellesa que la consciència d’haver viscut honradament i el record de moltes accions bones realitzades al llarg de la vida són el major consol a l’hora d’afrontar la mort. Aquestes paraules defineixen perfectament la llatinista gironina Dolors Condom, que ens va deixar la matinada del passat dissabte a l’edat de noranta anys, pausadament i resignada, sense fer soroll, com havia viscut sempre.

Dolors Condom

Dolors Condom

Tots els qui vam tenir l’enorme privilegi de conèixer-la i de col·laborar amb ella, en recordem, sobretot, la bonhomia i una generositat sense límits. Després d’una vida fecunda dedicada a la docència, tant dins com fora de Catalunya, en la seva llarga vellesa seguí col·laborant amb tots aquells que li ho demanaven, ja fos a títol particular o institucional, i sempre féu gala d’aquella saviesa tranquil·la i humil dels estoics, dels quals n’era la viva encarnació.

Com el protagonista del discurs ciceronià amb què començàvem aquesta breu nota, Dolors Condom —que no deixà mai de sentir-se mestra, fins i tot després de la seva jubilació efectiva com a catedràtica de llatí de l’institut gironí Jaume Vicens Vives— gaudia del contacte amb les generacions més joves, de les quals assegurava que no deixava d’aprendre coses cada dia, com Soló d’Atenes, i a les quals instruïa amb la seva enorme saviesa, que transmetia sense escarafalls, amb la naturalitat de qui se sap estimat i respectat per tots aquells que, de manera directa o indirecta, gaudiren del seu mestratge.

Entre aquests afortunats hi hagué una bona colla d’alumnes de llatí d’ESO d’arreu de la província de Girona que s’aplegaren a la ciutat de l’Onyar ara fa tres anys i als quals delectà amb un discurs en llatí al final d’una activitat que es repetirà en aquesta mateixa ciutat el proper dijous 10 de març i en la qual se li retrà un merescut homenatge. Com en aquest, participà en molts altres projectes educatius i acadèmics, organitzats, entre d’altres institucions, per la Universitat de Girona, per l’Equip de Cultura Clàssica de l’ICE d’aquesta mateixa universitat o per l’Associació d’Amics de la UNESCO de Girona, i a tots ells donà aquella empremta especial que només saben imprimir els savis.

«Non multa sed multum» («No moltes coses sinó molt»), proclamava el seu exlibris, i és que la profunditat i el rigor eren una de les constants de tots els seus treballs, aplegats l’any 2010 en un gruixut volum titulat Aula Magna i publicat per la Diputació de Girona dins de la seva col·lecció Josep Pla. Uns treballs profunds i amens alhora, que cal posar al mateix nivell de les seves esplèndides traduccions de Ciceró o de Rutili Namacià, i de la seva dedicació a la lexicografia, de la qual n’és un molt bon exemple el Diccionari llatí-català d’Enciclopèdia Catalana, que a tantes generacions d’estudiants ha apropat a les obres immortals de Virgili, d’Ovidi o de Livi.

Parafrasejant novament el seu estimat Ciceró, que ella havia traslladat magistralment al català en dos volums d’aquest monument literari que és la Fundació Bernat Metge, la mort de Dolors Condom no hauria de ser especialment luctuosa, perquè l’espera la immortalitat d’una obra i d’una experiència humana que seran més perdurables que el bronze, en paraules del seu no menys admirat Horaci.