DOCfield 2018, una mirada diferent

12.11.2018

Del 8 de novembre al 9 de desembre torna a Barcelona el festival de fotografia documental DOCfield que enguany arriba a la seva sisena edició. DOCfield és una iniciativa, avui ja feliçment més que consolidada, de la Fundació Photographic Social Vision, que entre moltes activitats és també la responsable de portar cada any a Barcelona el World Press Photo i que desenvolupa també un ampli seguit de tasques de divulgació i formació en matèria de fotografia documental i fotoperiodisme.

Isidora Kosofsky. Senior Love Triangle

Cada any tria un tema que orienta la selecció de les exposicions que es presenten al Festival. Enguany la temàtica gira entorn de l’amor i pretén explorar les relacions, els vincles i els afectes entre persones i comunitats, però evitant, això sí, el vessant purament romàntica.

Aquesta temàtica, de caire més intimista, resulta especialment original en el terreny del fotoperiodisme, habitualment molt orientat cap als conflictes bèl·lics i la problemàtica dels països del tercer món. Sovint, quan acudim a festivals d’aquest gènere, trobem a faltar aquesta mirada més propera cap a temes que per la seva quotidianitat sembla que no justifiquin l’interès o l’exhibició pública.

Hi ha dos aspectes més que observem en veure el programa de les diferents exposicions que es presenten al Festival. El primer és que la majoria són treballs fotogràfics de llarga durada als quals els fotògrafs han dedicat mesos i sovint anys d’esforços i de seguiment; realment s’hi han endinsat convivint llargament amb els fotografiats i els escenaris. És normalment en aquesta mena de reportatges on s’aconsegueix arribar al fons dels temes, a captar la seva veritat més profunda; i és ben cert també que com deia el gran fotògraf txec Josef Koudelka, “Allò que es fa amb temps, el temps ho respecta”.

Un segon punt que em sembla interessant assenyalar és la molt alta participació de les dones, que suposen més de la meitat dels fotògrafs que es presenten al festival i la totalitat dels sis que integren la Secció Oficial, un  percentatge que està molt lluny del que resulta habitual en mostres d’aquest tipus en les quals la participació de dones acostuma a ser molt baixa o fins i tot en ocasions testimonial. És molt possible que hi hagi influït el fet que Photografic Social Vision sigui una organització integrada només per dones però penso que una altra raó pot ser la més gran sensibilitat femenina pel tema proposat enguany. Però, sigui com sigui, per totes les raons esmentades la veritat és que en aquesta ocasió DOCfield ens ofereix una mirada realment fresca i diferent.

L’empremta familiar, Nancy Borowick

El nucli central del certamen són les set exposicions de la Secció Oficial que es presenten en diferents espais públics.

El Palau Robert constitueix l’epicentre del festival amb tres exposicions de què destaquem especialment aquestes dues:

La primera, “Senior Love triangle”, que es pot veure en uns grans panells instal·lats al jardí, com és pràctica habitual en aquest centre, ens mostra el conflicte amorós entre tres ancians i ens parla de la soledat en la vellesa i les formes d’intentar superar-la. La fotògrafa Isadora Kosofskyha aconseguit esdevenir invisible pels protagonistes que es mostren amb una naturalitat inversemblant davant de la seva càmera. Un reportatge transgressor per la seva temàtica: un triangle amorós a la tercera edat i a plena llum del dia.

La sala 2, a la planta baixa del palau,  presenta “L’empremta familiar”,un extraordinari reportatge de Nancy Borowickque ens mostra l’experiència dels seus pares durant el llarg tractament al mateix temps d’un càncer terminal que tots dos varen patir. Poques vegades hem vist un reportatge tan intens i emotiu que posa de manifest la valentia i l’amor tant dels protagonistes com de la seva filla que als 20 anys va agafar la càmera per viure i documentar aquest llarg i dolorós procés. Aquesta mostra, que es fruit de la col·laboració del Docfield amb VISA pour l’image es complementa amb un emotiu vídeo familiar i un exemplar del llibre “The family Imprint: A Daughter Portrait of Love and Loss” que recull material i fotografies d’aquesta experiència.

Olivia Harris. Beneït és el fruit.

El pati de Lletres de la Universitat de Barcelona acull les imatges, penjades en gran format entre les seves columnes, de Olivia Harrissota el títol de “Beneït és el fruit: la guerra sagrada als ventres irlandesos”.  Un ampli reportatge en color sobre el conflicte generat per la lluita pel dret a l’avortament de les dones irlandeses que patien d’una de les legislacions més prohibitives en aquesta matèria, que va enfrontar als dos bàndols, a favor i en contra del lliure avortament, i que s’ha resolt fa molt poc amb un referèndum que ha derogat la Llei vigent.

El Centre Cívic Pati Llimona la fotògrafa camerunesa Heba Khamispresenta “Bellesa prohibida”,un treball, que ha guanyat un premi al World Press Photo del 2018, sobre la pràctica, encara freqüent al seu país, de “planxar” els pits de les noies per tal de reduir el seu atractiu i protegir-les de les possibles agressions masculines. Una realitat dramàtica i impactant.

Eva Kjamis. Bellesa prohibida

La biblioteca de Foto Colectania, al passeig Picasso,  acull l’exposició de les maquetes de foto llibres finalistes de la V edició del premi atorgat per la Fundació Banc de Sabadell a la millor proposta editorial del gènere.

A més de la Secció Oficial, el Festival compta amb setze seus convidades – centres cívics, escoles, galeries d’art – que han ofert els seus locals per presentar tot un seguit d’exposicions que se sumen així a la festa fotogràfica. Trobareu un detall d’aquestes exposicions, moltes d’elles col·lectives en les que participen més d’un centenar de fotògrafs, al web del Festival.

A la mateixa pàgina s’informa de les activitats paral·leles a les exposicions: conferències, projeccions, visites guiades, etc. Entre elles cal esmentar la celebració, el 24 de novembre, d’una jornada professional que sota el lema de “La confiança: carència i excessos” es dedicarà a debatre com els mitjans poden construir o recuperar la confiança, base del periodisme i de la comunicació.

Etiquetes: