Django Bates. The music of Loose Tubes

3.04.2019

Aquest dijous 4 d’abril tornen les Jazz Sessions amb el concert de cloenda del Retrat d’Artista, que L’Auditori ha dedicat els darrers dos anys a Django Bates. En el seu últim concert, Bates dirigirà un projecte pedagògic amb big band coproduït per L’Auditori, l’ESMUC, el Conservatori de Berna i l’Orchestre National de Lille, que comptarà amb músics de les tres escoles implicades.

Django Bates

Sota el nom de Django Bates and the music of Loose Tubes, el pianista, director i compositor mostrarà les seves diferents facetes a través d’un repertori de temes propis i de compositors clàssics. Serà la darrera oportunitat de descobrir de primera mà l’obra d’un dels músics de jazz més influents de les darreres dècades a través de l’energia sempre especial que transmeten els joves talents del futur.

El polifacètic, inquiet i, fins i tot, eclèctic poliinstrumentista i compositor, Django Bates, va tenir la sort de néixer en una família de melòmans. El pare, un personatge singular, tenia al cap una selecció de la música que, segons el seu parer, s’havia o no d’escoltar. No li agradaven els Beatles però sí la música folklòrica de Romania, els cants zulú i el jazz. En concret, el jove Bates va enamorar-se del jazz gràcies a un disc de Charlie Parker i també de la música del seu temps gràcies a la “inconvenient” escolta, segons el seu progenitor, del quartet de Liverpool; en concret, del disc “Abbey Road”.

Django va tocar el piano d’oïda i, més tard va entrar al Centre for Young Musician de Londres, on també va tocar la trompeta i el violí. Esperonat per tocar jazz, va deixar les classes de composició dues setmanes després de començar al Royal College of Music. A finals dels 70 va formar el seu quartet Human Chain, amb el qual va actuar arreu del món. El 1983 es va unir al grup Zila del sud-africà Dudu Pukwana, a qui havia admirat des de petit. L’any següent es va integrar com a pianista al grup First House del saxofonista i compositor Ken Stubbs. El mateix any va cofundar l’orquestra de jazz Loose Tubes. Quan aquesta orquestra es va dissoldre, Bates va animar un petit grup de músics i el va convertir en una nova gran orquestra: Delightful Precipice. Les primeres actuacions de l’agrupació van ser amb una de les companyies de circ més importants d’Europa, Snapdragon, per qui Bates va escriure una sèrie d’obres inspirades en els llibres de la periodista feminista Angela Carter. Des de llavors, s’ha fet conegut per col·laborar en diferents mitjans.

A finals dels anys 90 va ser el segon músic no-americà que va rebre el prestigiós premi Jazzpar, descrit com el Nobel del jazz. Bates és un dels músics amb més talent que ha produït el Regne Unit. La seva obra cobreix tot l’espectre del jazz, des del més antic passant pel bebop fins a la fusió jazz-rock. Però el que fa de la música de Bates una obra excepcional és la imprevisibilitat. És una manera de fer que s’evidencia en l’estructura alambinada d’un conjunt de peces que gairebé no deixen espai per a la improvisació nua i crua, o almenys així ho transmet. Música farcida de matisos, de giragonses, amunt i avall, amb reminiscències pròpies de l’anomenada música progressiva. Bates posa èmfasi en el fet que la música, la que viuen els músics i els no músics, va més enllà de les síncopes, els acords, els contrapunts i les estructures. La música és també un conjunt d’experiències viscudes, de sensacions, evocacions, emocions i interpretacions diverses. És, sobretot, l’art de la curiositat.

 Podeu comprar entrades per a aquest concert al web de l’Auditori.