Django Bates. Thanks for understanding

11.04.2019

La música, com qualsevol art, és filla del seu temps. La banda de jazz Loose Tubes, creada el 1983 com a un taller educatiu pel compositor Graham Collier, va originar-se per fomentar l’eclecticisme a través de la diversió i l’humor amb la música. Entre els seus membres hi havia el teclista, compositor i multi-instrumentalista Django Bates, que ha demostrat a L’Auditori que la Loose Tubes encara causa aquest efecte.

El passat 4 d’abril, a la sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona va donar-se per finalitzada la temporada de Retrats d’Artista amb l’inici de la nova temporada de la Jazz Sessions. Els estudiants de l’ESMUC, del Conservatori de Berba i de l’Orchestre National de Lille van tenir l’oportunitat de tocar amb un dels tecladistes i compositors més influents de la dècada dels 80. Des del primer moment, Bates i els seus acompanyants varen complir les expectatives amb un ampli repertori de temes clàssics i propis fent efectiva la seva proposta pedagògica.

Entre les peces interpretades hi havia Misplaced Swan, Like Life i Armchair March, obres pròpies de Bates o Arriving, de Loose Tubes. Sota la batuta i el ritme accelerat de Bates, l’orquestra s’organitzava amb una sincronia envers la improvisació i l’humor de Bates. I és que el compositor, més que fer sonar algunes notes, hi juga de la mateixa manera que un pintor jugaria amb la paleta de colors, ja sigui amb la innocència d’un novell o la inspiració d’un geni. Les composicions de Bates, plenes de filigranes musicals, tant poden acabar amb el ritme càlid, proper i màgic de les pel·lícules innocents de Disney, com desembocar en el caos i el tenebrisme. I és que amb Bates és possible passar de la calma a la tempesta per acabar amb el ritme més funk de Children Games.

Després d’un conjunt d’interpretacions, entre bromes i humor, Bates subratllava: “Thanks for understanding. I és que a la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori, durant el concert de Bates, la música anava més enllà de qualsevol producció establerta, i ens deixàvem emportar pels sons, la novetat i la sensació. És així com cal entendre la música de Bates. Pot ser un joc, una provocació o potser la genialitat d’obrir les ments a través de la fugacitat intangible de la música.