Disseny i pròtesis: el camí cap a la millora de les capacitats

15.11.2018

Pot ser que en algun moment qualsevol de nosaltres necessiti ajudar-se d’un objecte per millorar les seves capacitats, ja sigui per una malaltia, l’edat, un accident o simplement per haver-nos trencat una cama. Normalment les pròtesis externes ens ajuden a actuar amb comoditat. Aquest 21, 22 i 23 de novembre, les terceres jornades Disseny per viure del Museu del Disseny s’endinsen en aquesta temàtica, sota el títol “Diversitat funcional, pròtesis i cíborgs”.

Ens hem aturat mai a pensar en el disseny com un mediador entre nosaltres i les nostres capacitats? Com funcionen les nostres pròtesis? Hem pensat mai en la importància del disseny d’una crossa a l’hora de caminar? Què passa si entenem les ulleres, la roba o els dispositius mòbils com si fossin una pròtesi? D’aquestes i de moltes preguntes més tractarà la tercera jornada Disseny per viure del Museu del Disseny, que es durà a terme els dies 21, 22 i 23 de novembre.

Estem envoltats d’eines que augmenten les nostres capacitats. En aquestes jornades, durant tres dies s’exposaran idees, propostes i projectes que exploren la tasca disseny en el tema en qüestió. Tecnologia, disseny, empatia i una mirada social poden transformar la situació inicial de moltes persones; des de l’art a l’esport, dels còmics de superherois al documental, el Museu del Disseny vol fer una ullada transversal a aquesta perspectiva sobre les pròtesis. Les jornades són d’accés gratuït i estan comissariades per Òscar Guayabero.

Entre d’altres activitats que permetran conèixer projectes, experiències i reflexions sobre el disseny conscient i l’accessibilitat, els actes de “Diversitat funcional, pròtesis i cíborgs” començaran dimecres 21 de novembre a les 18h amb al projecció del documental Cada quinze dies, de Laura Huguet i Joan Tisminetzky. El documental segueix durant tres anys en Carlos, un pare sordcec i la seva filla adolescent, la Paula. Mostra com una persona extraordinària resol els problemes de la seva vida diària però sobretot com afronta la responsabilitat del creixement de la seva filla adolescent. A l’horitzó, la implantació d’un xip a l’ull i l’esperança de recuperar la visió.

L’endemà, dijous 22 de novembre, es duran a terme les conferències següents: sota el títol “Disseny atent”, l’antidissenyador Raúl Goñi explicarà com a partir dels seus projectes ha investigat formalment i conceptualment altres maneres d’acostar-se a persones i entorns; amb el nom “Superpròtesis, enginyeria biònica en el món del còmic”, Manu González, periodista i escriptor expert en còmic i literatura fantàstica farà un recorregut humorístic i alhora reflexiu sobre el paper de les pròtesis a les vinyetes; i partint de la premissa “TdoTex Moda inclusiva”, el treballador d’aquesta empresa Javier Aragón explicarà com crear peces  adaptades per a persones amb necessitats específiques.

El mateix dijous, les escoles de disseny de la ciutat presentaran una selecció projectes destacats que reflexionen i proposen solucions a situacions de diversitat funcional. EL mateix faran un seguit d’entitats que presentaran els seus projectes, com ara l’Ateneu de Fabricació de les Corts, que parlarà de “Beneficis de la producció digital en l’àmbit de la inclusió” i l’Institut Guttmann, que farà referència a “L’accessibilitat a les tecnologies de la informació i la comunicació”, amb la terapeuta ocupacional Anna de Pobes.

La tarda d’aquest segon dia es basarà en les conferències “Cossos independents en espais de dependència”, de Fernando Broncano, Catedràtic de Filosofia de la Ciència a la Universidad Carlos III de Madrid i Doctor en Filosofia per la Universitat de Salamanca; “Destapa el control”, de la mà de Paloma G. Díaz, dissenyadora, investigadora i docent especialitzada en noves tecnologies i Media Art; així com amb la intervenció d’Albert Llovera, pilot professional de ral·lis que als 19 anys es va quedar paraplègic.

Les jornades “Diversitat funcional, pròtesis i cíborgs” s’acabaran divendres 23 de novembre, amb un seguit de xerrades amb els especialistes següents: Kelly Arrontes, artista cega que va pintar aquest any un gran mural de 250 metres lineals al Parc Científic de Barcelona amb el títol “L’aigua és vida”; Xavier Duacastilla, reporter i col·laborador des de fa més de dos anys del programa Codi de Barris de betevé, on analitza i reivindica les condicions d’accessibilitat a la ciutat; Eugenio Vega, docent i doctor en Belles Arts i en Ciències de la Informació, president de la Confederación de Escuelas de Artes Plásticas y Diseño, i Carla Habif-Hassid Bozzo, experta en projectes d’arquitectura que contemplen els criteris d’accessibilitat com una eina per la integració social de les persones grans en els àmbits de la vida quotidiana.

Aquesta edició del cicle Disseny per viure es donarà per tancada amb una taula rodona titulada “La diversitat funcional com a moto del canvi social”, moderada per Òscar Guayabero, comissari de les jornades, i protagonitzada pels mateixos Kelly Arrontes, Xavier Duacastilla, Eugenio Vega, Carla Habif-Hassid Bozzo, que poca estona abans hauran explicat els seus projectes per separat.