Dibuixar la llibertat

7.10.2018

Fa vint anys que els premis LiberPress distingeixen persones i entitats que han contribuït a la cultura de la solidaritat i la llibertat de premsa. Enguany era obligat reivindicar la llibertat d’expressió, no només en els mitjans sinó també en l’esfera pública. Quan la dissidència està penalitzada i el consens mediàtic fomenta un pensament únic sense fissures, les veus incòmodes de seguida fan nosa i es veuen bandejades.

Peter Kuper i Eneko de la Heras

És el que li ha passat a Eneko de les Heras, dibuixant i ninotaire basc, nascut a Caracas l’any 1963. Aquest veneçolà establert ara a Madrid ens explicava ahir en un dinar a l’Escola d’Hostaleria de Girona, que fa poc el van fer fora del diari 20 Minutos. “Hi ha hagut un canvi en la direcció del diari. Abans d’acomiadar-me em van censurar dues vinyetes. La cosa no pintava bé. Quan m’havien de censurar la tercera vinyeta ja no em van dir que me l’aixecaven sinó que em van acomiadar directament”, explica l’Eneko, autor del llibre Fuego. “Actualment ens trobem que la premsa nacional, davant el conflicte català, s’han alineat en un consens que genera molts tabús. Durant anys va ser un tabú parlar dels presos bascos, o fins i tot dels drets humans dels presos d’ETA. Ara passa el mateix amb la situació de Veneçuela. Els mitjans espanyols han consensuat un relat únic que no deixa escletxes perquè respiri un discurs alternatiu”, diu l’Eneko, que com a veneçolà té una visió diferent de la que ens arriba a través de la majoria de la premsa espanyola i internacional. “El mateix passa amb el Procés català”, afegeix. “amb la diferència que a Catalunya conviuen dues visions polaritzades. La premsa hegemònica, però, és taxativa, sovint la informació és dolenta i els diaris malden per quadrar l’opinió com sigui a partir de fets que no estan prou contrastats”, diu l’Emelko, que ara col·labora a la revista El Jueves i a El Salto (publicació que abans es deia Diagonal).

Enguany el dibuixant i caricaturista Peter Kuper ha rebut el premi Liberpress 2018. Nascut a Nova Jersei, Kuper va ser el fundador de la revista World War 3 Illustrated. Kuper ha estat distingit amb el premi insígnia dels LiberPress per la seva superba trajectòria artística i humana i pels còmics i dibuixos aguts i valents amb què ha denunciat l’autoritarisme i la deshumanització de la nostra societat. Ahir davant d’una colla de periodistes Kuper va parlar del feixisme de Donald Trump, “un feixisme que ve de lluny i que ja trobàvem en Nixon i en Reagan. El racisme, la xenofòbia i l’homofòbia s’han destapat, tot el que no sigui blanc i cristià està sota sospita. S’empresonen nens llatinoamericans com si fossin criminals”, diu Kuper, que alerta que vivim “un moment polític perillós, perquè Trump és com un animal que té la ràbia i que està acorralat en un racó. Pot actuar per despit i provocar una desgràcia”. Kuper ha decidit consagrar el seu art a lluitar contra Trump. “Ara mateix sento que puc fer més dibuixant amb les meves armes, que són els llapis, que no pas anant a manifestacions”. Kuper publica amb regularitat a The New Yorker, que és ara mateix un oasi de llibertat en la premsa nord-americana. Ha escrit i publicat molts llibres, que s’han traduït al castellà: Diario de Nueva York, No te olvides de recordar, Ruinas, etc, tots editats per Norma. Ha publicat també versions il·lustrades de clàssics contemporanis (Franz Kafka, Upton Sinclair…).

Podeu trobar notícia completa dels LiberPress 2108 en aquesta crònica d’Agus Izquierdo. Voldria posar èmfasi en el Memorial LiberPress 2018, que ha reconegut la figura de Carles Rahola, afusellat a la tàpia del cementiri de Girona el març de 1939. Germà de Dàrius Rahola, editor del diari L’Autonomista, Carles Rahola va ser l’únic escriptor català assassinat per la seva obra, i en certa manera s’ha convertit en un màrtir de la llibertat d’expressió. Ha estat un encert recordar-lo amb aquest reconeixement en moment com els que vivim, en què hi ha gent imputada o processada per expressar les seves idees.