Deu motius per aprendre l’esperanto

La primera raó és que us hi divertireu. Amb l'esperanto coneixereu gent de tot arreu, amb els interessos més variats.

Dissabte 18 de febrer a les set de la tarda a la Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217, de Barcelona) es presentarà el primer Diccionari esperanto-èuscar/èuscar-esperanto, elaborat pel filòleg i traductor Aitor Arana (Legazpi, 1963). Dissertarà sobre la situació de la llengua basca des del punt de vista de l’escriptor i ho farà en esperanto amb el propòsit de contribuir a la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna. Si assistiu a la presentació i voleu entendre l’expert en filologia basca, ja teniu un primer motiu per aprendre la llengua universal des d’ara mateix, de franc i a partir del català, aquí.

Us apunto els altres nou motius: tres de pràctics, tres d’intel·lectuals i tres d’ètics, que sintetitzo a partir de l’agrupació que en va fer l’any 2003 Ronald J. Glossop, professor de filosofia i activista per la pau, avui dia emèrit a la Universitat del Sud d’Illinois.

La primera raó pràctica és que us hi divertireu. Amb l’esperanto coneixereu gent de tot arreu, de tot tipus, amb els interessos més variats. Aquesta primera raó porta a la segona: amb l’esperanto tindreu, de cop i volta, amics a tot el món que també l’han après, el parlen i per tal de practicar-lo us convidaran a visitar-los, a fer turisme, a gaudir de la seva música, balls, festes, a menjar i fins i tot a dormir, simplement per ser samideano, pel fet de compartir el mateix idioma. Els esperantistes diuen que “si vols guanyar diners, estudia l’anglès, si vols guanyar amics, estudia l’esperanto!”. És un aforisme que s’ha acomplert infinitat de cops, i fins i tot ha servit a més d’un per a trobar parella. I com és lògic, l’esperanto com a parla comuna en una relació es transmet inevitablement als fills, raó per la qual ha esdevingut la llengua materna per a milers de persones en el món.

El tercer motiu pràctic per aprendre l’esperanto és que, per la seva estructura, facilita l’aprenentatge d’idiomes. Resulta de gran ajut als monolingües, com per exemple els parlants anglòfons, que no hi estan gens avesats, o als nadius de llengües orientals. L’experiència demostra que té un alt valor propedèutic i que si primer s’estudia l’esperanto, que no té excepcions, és regular, fàcil i ben estructurat, després resulta més planer l’accés a qualsevol altra, sobretot a les llengües llunyanes, sigui quina sigui la materna.

La llengua de Zamenhof és una clau, una finestra oberta a totes les cultures: vet aquí la primera raó intel·lectual. Amb l’esperanto es pot accedir a altres maneres de pensar mitjançant publicacions, revistes, llibres, programes de ràdio, televisió i sobretot gràcies a la xarxa, mitjans que permeten obtenir coneixements sobre altres cultures i literatures, però amb un valor afegit: un punt de vista neutral. D’aquesta manera, l’esperantista obté una obertura mental inaudita. La tercera raó de cultura està servida: qualsevol informació des de qualsevol punt de vista sobre qualsevol llengua o cultura és possible, amb igualtat de condicions, tant si darrere hi ha un estat que la protegeix i la promociona com si no.

El tercer i últim bloc és, al meu parer, el definitiu: les raons ètiques i morals. En primer lloc, el respecte a totes les llengües es basa a considerar-les totes igual de dignes, totes expressen el pensament humà i cadascuna una manera diferent de veure la realitat. La base de l’estima a totes i a cadascuna de les realitats sustenta l’equilibri lingüístic, ens fa lingüísticament sostenibles. Parlant esperanto hom transmet respecte a la llengua materna de l’altre, no n’imposa cap de pròpia sinó que en fa servir una de neutral. I aquesta és precisament l’única manera de conservar la diversitat lingüística del planeta. És de justícia respectar la llengua de cadascú i és reconegut que els drets lingüístics formen part dels drets humans. Qui sap l’esperanto i el practica forma part d’una comunitat que aspira a conservar la diversitat, en base a la justícia.

No és casualitat que tots els esperantistes acabin sent poliglotes, ja que estimen altres pobles i n’acaben aprenent la llengua. La publicació d’un diccionari com el de l’Aitor Arana facilitarà l’aprenentatge de l’èuscar. I també en sentit invers: a partir d’ara la llengua basca disposa d’una eina d’abast universal.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació