10 llibres per regalar aquest Nadal

22.12.2015

Ja som a les portes del Nadal. Potser molts de vosaltres ja heu decidit què demanareu als Reis, però si encara no ho teniu clar, Griselda Oliver i Bernat Puigtobella us proposa una llista amb deu llibres per llegir (i regalar) aquests dies de festa.

Il·lustració de 'Barcelona. Una biografia'

Il·lustració de ‘Barcelona. Una biografia’

1. Barcelona. Una biografia

Sabíeu que al segle XV els ciutadans de Barcelona feien col·lectes per pagar als presos de la ciutat els serveis de les prostitutes? Ens ho explica Enric Calpena a la seva última novel·la, Barcelona. Una biografia (Edicions 62), en què l’escriptor aborda el perquè Barcelona és una ciutat brillant que ha captivat tant viatgers, turistes com passavolants. Bernat Puigtobella, en aquest article, ens explica que l’objectiu de Calpena amb Barcelona era fer “una aproximació rigorosa, a partir de dades documentades”, si bé “el fet que estiguin documentades no vol dir que siguin certes”: “tot està subjecte a interpretació”. Per fer aquesta novel·la l’escriptor assegura que ha consultat més de tres-cents llibres per documentar-se.

2. L’amiga genial

Tots tenim una amiga que vol desaparèixer. Esfumar-se, vaja. Així és com comença l’Amiga genial, d’Elena Ferrante, que ha traduït al català Marta Hernández Pibernat (La Campana), una novel·la que la crítica internacional ha rebut amb els braços oberts i sobre la qual s’ha dit que es mereix el Premi Nobel de Literatura. Sobre l’autora, poca cosa se’n sap: n’hi diuen l’escriptora sense cara i altres gosen aventurar que sota aquest nom s’amaga un home. Sobre l’obra, val la pena destacar que és el primer volum d’un quartet que ressegueix la vida de dues noies, la Lila i la Lenù, des de la infantesa fins a la maduresa, passant per l’adolescència. És un retrat sentimental de l’experiència femenina, la rivalitat i l’amistat. Llegiu la ressenya que n’ha fet Francesc Ginabreda a Núvol.

3. Les fantasies del nàufrag

Les fantasies del nàufrag (Bromera), de Pep Albanell, és una novel·la, encara que a més d’un lector li puguin semblar unes memòries. Escrita a partir dels records d’infantesa de l’escriptor a la Seu d’Urgell, Pep Albanell descriu el moment en què el protagonista, gràcies al llibreter i la bibliotecària del poble, descobreix la lectura: el primer llibre que va llegir Pep Albanell va ser Robinson Crusoe. Aquesta novel·la no és només un homenatge a la ciutat on va viure durant l’adolescència l’escriptor, sinó també al llibreter i la bibliotecària que el van acompanyar en el descobriment del món de les lletres. Lluny de ser una novel·la blanca i sentimentaloide, Les fantasies del nàufrag mescla sentiments i emocions humanes amb dosis d’humor i ironia. Podeu llegir l’entrevista que Bernat Puigtobella li ha fet a Núvol.

Josep Albanell | © Laia Serch

Josep Albanell | © Laia Serch

4. Bàrbara

El 2014 Agustí Pons intenta retrobar-se amb Bàrbara, una minyona aragonesa que va viure i va treballar a casa de la seva família durant la dècada dels cinquanta i que en va sortir per la porta del darrere. Bàrbara (Proa) és un recull de memòries i un retrat intimista d’una família acomodada durant la Barcelona dels anys cinquanta, amb el qual Pons vol evocar la seva infantesa i fer incisió en un aspecte d’interès social: la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració castellana dels anys cinquanta en una societat marcadament dividida entre rics i pobres. Tal com el mateix autor explicava en aquest article, són tres llibres en un: en primer lloc, és una biografia de Bàrbara —ja que Pons volia fer justícia a aquesta minyona—; en segon lloc, és també una autobiografia del mateix escriptor; finalment, pot entendre’s com una crònica història i social d’aquelal dècada.

5. Contes de la saviesa budista

Jataka és un recull de relats antics sobre tradició budista de l’Índia. Normalment estan protagonitzats per animals, els quals, a través de la seva història, transmeten diversos valors o expliquen algunes de les etapes de Buda i dels seus deixebles. “Els contes de Jataka són molt nombrosos, n’hi ha centenars, i segons la tradició fan referència a les vides anteriors del buda Shakyamumi, que va viure al nord de l’Índia fa aproximadament 2.500 anys”, explica Francesc Viladot al recull editat per ell, Contes de la saviesa budista, publicat per Viena Edicions —inclou un CD. En aquest llibre, Viladot ha seleccionat aquells contes en què el protagonista és un animal: “Aviat descobrirem que es tracta d’animals les característiques dels quals els fan ser gairebé humans”. Segur que a més d’un lector li recordarà a les faules d’Isop, de Fedre o de Fontaine.

6. Les petites virtuts

Les petites virtuts (Àtic dels Llibres) és un llibre format per diversos assajos que Natalia Ginzburg va publicar a diaris i revistes diversos durant la dècada dels quaranta i dels cinquanta. Aquest llibre és un retrat de la vida a la regió dels Abruços, on Ginzburg es va instal·lar amb el seu marit. “Allò nostre era un exili”, diu l’autora, o encara més, afegeix,“érem internats civils de guerra”. La guerra, la pobresa, la por, però també l’experiència de ser dona i mare, són alguns dels elements que es troben en els assajos de Ginzburg, uns textos a mig camí de la reflexió i l’autobiografia.

7. Com un record d’infantesa

A tots, les cançons ens obren cicatrius, explica el protagonista, Víctor, de Com un record d’infantesa, la primera obra narrativa de Feliu Ventura, que ha publicat aquesta tardor l’editorial valenciana Sembra Llibres. Una de les cançons que més ha marcat a Víctor, un jove xilè dibuixant de còmics, és “Com un record d’infantesa”, d’Ovidi Montllor. De fet, així es titula el llibre. “Abans d’escoltar-la per primera vegada jo tenia un país, un avi i els records que ell em va transmetre dels meus pares. No els vaig conèixer, van morir quan jo era encara un xiquet de bolquers. Han passat els anys i, encara ara, de forma vívida, aquesta cançó m’obre una finestra a deu mil quilòmetres dels meus de sentiments en carn viva” (p. 11). Una bona estrena que va acompanyada d’il·lustracions de Daniel Olmo.

8. La universitat de la vida

Què ens ha ensenyat la vida? Aquest és el punt de partida de La universitat de la vida, una obra formada per dinou assajos i dirigida per Rob Riemen que l’editorial Arcàdia ha publicat en català aquesta tardor. Personalitats com Jordi Savall, Peter Mayer, Benedetta Craveri, Príncep El Hassan bin Talal o Nuria Schoenberg-Nono, reflexionen entorn d’aquesta qüestió a partir de les seves experiències biogràfiques. Jordi Savall, per exemple, explica: “Si ha après alguna cosa del meu pare és que sempre s’ha de ser fidel a un mateix i a les pròpies idees, i que no hi ha res millor que una bona relació entre les persones.”

9. Temps de segona mà. La fi de l’home roig

Svetlana Aleksiévitx ha guanyat aquesta tardor el premi Nobel de Literatura, una notícia que Raig Verd Editorial va rebre amb eufòria, ja que feia poc que l’editorial havia anunciat que publicaria la seva novel·la Temps de segona mà. La fi de l’home roig. És la primera vegada que es tradueix al català i és la publicació que estrena la nova col·lecció de Raig Verd Editorial, “Ciclogènesi”. La traductora, Marta Rebón, escriu al pròleg, publicat a Núvol: “Tot el seu treball és fruit d’aquest mirar el món amb els ulls d’una escriptora de literatura, i no pas d’una historiadora, meravellada davant de la resiliència de l’ésser humà”.

L'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx

L’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx

10. El cas Vinader

Tots, més o menys, sabem qui era Xavier Vinader. Vinader va ser un periodista crític amb la realitat del seu moment. Vinader va destapar casos d’impunitat de l’extremadreta en molts dels seus reportatges i per això va ser víctima de diversos atemptats. Vinader feia, doncs, periodisme d’investigació. L’any 2015 es va retransmetre a TV3 el documental Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta, que Xavier Montanyà va dirigir juntament amb Àngel Leiro. Ara Montanyà ha escrit un llibre extens sobre la figura de Vinader que amplia fins i tot el documental. L’autor recorda, al pròleg de l’assaig (publicat per Pòrtic), que “a principis dels anys vuitanta, quan va esclatar el cas Vinader, jo era estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. La tasca que duien a terme ell i els més crítics i insubornables de la seva generació era el nostre referent”. Un retrat d’un periodista que va lluitar contra el silenci.