Deu gestos que ens traeixen

12.06.2016

Quan comuniquem, diem moltes més coses sense dir-les que no pas articulant sons amb la boca. El llenguatge no verbal, tan fascinant com imprevist, és més sincer i menys controlable que les paraules, i per això moltes vegades ens delata. L’autor francès Joseph Messinger ha recopilat moviments corporals i el seu significat ocult al llibre Ces gestes qui vous trahissent (First Éditions). En aquest article en recopilem deu que ens revelen la mentida, l’angoixa, la confiança o la voluntat de seducció del nostre cos. Moviments que ens traeixen, com diu Joaquín Sabina, por decir lo que pienso sin pensar lo que digo.

Jorge Fernández Díaz

Jorge Fernández Díaz

 

 

Les aixelles

Les aixelles són els vèrtexs de l’optimisme i del pessimisme. N’hi ha prou amb un tic gestual tan corrent i inofensiu com posar la mà sota l’espatlla per saber si som més positius o depressius. L’optimista refugia la mà dreta sota l’espatlla esquerra i la palma de la mà sota l’aixella entra en contacte amb els batecs del cor. L’aixella esquerra és el racó simbòlic de l’optimisme; com que el cor batega, tot funciona.

jkj

L’optimista

Qui refugia la mà esquerra sota l’espatlla dreta, per contra, té el sentiment de ser percebut de manera negativa pel seu entorn. Aquest gest és un reflex d’inseguretat i de sensació de rebuig. El pessimista també posa les dues mans sota les dues aixelles al mateix temps: actitud simptomàtica d’un estat de depressió, d’esgotament, que sol ser una reacció provocada per l’excés de feina, habitual en individus superats per les responsabilitats.

El pessimista

El pessimista

 

L’encaixada de mans

Donar la mà a una altra persona és un gest en senyal de benvinguda, d’aparença formal i agradable. Però hi ha salutacions i benvingudes que amaguen intencions que no ho són tant. És el cas, per exemple, de la persona que us encaixa la mà dreta i us prem o el colze o el bíceps dret amb la seva mà esquerra: això és un senyal que evidencia la seva intenció de manipular-vos des del primer moment. Atenció amb qui us saludi d’aquesta manera!

fsfsd

Una encaixada amb segones intencions

 

La mirada

En qualsevol situació comunicativa, les mirades són d’allò més significatives. Quan el vostre interlocutor us observa amb una mirada obliqua, amb el cap girat lleugerament cap a l’esquerra o la dreta, està adoptant una actitud de desafiament, que representa la seva por de ser caçat en un flagrant delicte d’ingenuïtat.

ddddd

Mirada obliqua

En canvi, quan algú us observa des de baix significa que li causeu impressió.

dddddd

Mirada des de baix

Hi ha altres mirades que es potencien amb la posició de les mans, més concretament dels dits, i en el cas que il·lustrem tot seguit, de l’índex. L’home de la imatge dissimula els llavis amb el dit: un gest típic d’un individu fanfarró.

El fanfarró

Fanfarronada

 

El somriure: decidit o indecís?

Qui riu tirant el cap enrere amb la gola desplegada, sense restricció, és una persona que sap prendre decisions i a qui no afecten els dubtes.

El somriure

El somriure de la persona decidida

L’indecís, en canvi, acostuma a fer gestos que delaten la seva actitud vacil·lant, encapçalats per l’ocultació del nas o de la boca amb la mà esquerra. Si aquest gest es fa amb la mà dreta pot significar vergonya o molèstia. En tots dos casos, la persona mostra, sense voler-ho, la seva vulnerabilitat.

d

Dos exemples de somriures indecisos

Les celles i els llavis en un somriure

No sols la posició del cap o els gestos de les mans ajuden a determinar el caràcter o les intencions de les persones quan somriuen. La posició de les celles i els llavis també esdevé molt reveladora, com passa amb la gent que somriu sense ensenyar les dents i amb les celles lleugerament arquejades.

la

El somriure fred

Les persones que mantenen els llavis serrats quan somriuen són mesurades, fredes, amb les coses sota control, i expressen poc o gens les seves emocions, inhibint-les o reprimint-les. De fet, els seus somriures poden acostar-se més a una ganyota de menyspreu que a un senyal de simpatia. És un somriure típic entre les “persones de poder”.

 

Els pentinats: serrell de costat

El serrell de costat no es porta per dissimular, sinó per revelar la mirada juganera d’una persona sensual. La intenció canvia, però, depenent de l’ull que s’oculta rere els cabells. Amagant l’ull dret, s’afirma la necessitat de domini eròtic mentre que, al contrari, dissimulant l’esquerre s’aprecia un senyal de submissió (amorosa, en aquest cas). Aquesta regla s’aplica a les persones dretanes; quant a les esquerranes, només s’han d’invertir les coordenades per descobrir què revelen els seus pentinats.

el

El serrell i l’erotisme

 

Mans i cabells

Quan algú que té els cabells llargs se’ls col·loca sistemàticament rere les orelles confirma el seu oportunisme. Per aprofitar les oportunitats, cal desembarassar les orelles.

e

Un gest oportunista

 

Els malucs

Mentre que posar la mà dreta sobre el maluc corresponent és un gest que denota vanitat o futilesa, la mà esquerra sobre el maluc esquerre retrata una persona impacient i més aviat orgullosa.

ss

Orgull i impaciència

Posar les dues mans sobre els malucs al mateix temps indica orgull o còlera, però també és un reflex de la imatge social, associada a una manca de seguretat, per la qual cosa aquest és un gest habitual en el registre de moviments de la persona observada.

dd

Malgrat les aparences, aquest gest denota manca de seguretat

 

Cuixes i anques

Quan una dona s’acaricia distretament les cuixes amb un moviment regular d’anada i tornada, el gest parla per si sol; la mímica de la penetració és evident. Així mateix, quan s’acaricia o pretén acariciar-se les natges passant les mans obertes sobre els pantalons, experimenta la seva necessitat de sexe.

d

Un gest al·lusiu

 

Els (dits dels) peus

Els peus plegats sota la cadira recolzats sobre els dits sense que els talons toquin a terra indiquen angoixa: una por de desagradar o bé una voluntat de submissió, tot i que també és una postura recurrent entre la gent que té gana i està esperant el menjar.

d

Angoixa, submissió o gana

 

La recopilació d’aquests gestos que ens traeixen està extreta del llibre Ces gestes qui vous trahissent, de Joseph Messinger, així com els dibuixos que els il·lustren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

21 Comentaris
  1. I quan ens gratem el quart dit del peu esquerre amb el costat dret de l’ungla del dit gros de la mà dreta, vol dir que no ens en creiem ni un borrall del reguitzell de bestieses que ens estan dient.

  2. D’això… amb el tema de les cuixes i anques, només és vàlid per a les dones aquest suposat gest de necessitat de sexe? M’agradaria saber que fan els homes.

  3. També pot ser que qui s’aparta els cabells llargs de la cara és perquè fa ventet i li molesta…Això del “body language” és tan relatiu.

  4. Corregiu : “*a qui no afecten els dubtes” >Què els dubtes no afecten – *depenent de>segons, en funció de (del spanglish ‘dependiendo de’ <'depending on')

    • Cert… però hi ha gestos que et delaten. Quan algú et diu una cosa important o li fas una pregunta important, no et mira als ulls i desvia la mirada cap a la dreta… llavors és que t’està mentint. No falla.

  5. I si allò que delatéssin els nostres gestos fossin els valors d’aquell que els interpreta? Us heu plantejat que potser els mateixos gestos, en contextos i situacions diferents podrien desencadenar ritmes significatius ben diferents?
    N’estic fins als ovaris de la influència de sèries policiaques deterministes i altres comèdies. Seguiré ficant-me el dit al nas quan em vagui.

    • Tens raó. Em sembla que a vegades la psicologia està d’esquena a la diversitat cultural o històrica. Aquests gestos han estat “sempre” iguals? Han estat “arreu” iguals? Etc. I, si volem embolicar la troca, llegim el llibre i fem conscientment el que se suposa que fem sense adonar-nos-en i servirà per a la representació davant dels altres.

    • Com molt bé has sabut veure tot això forma part d’una dinàmica determinista. Els historiadors ens duem les mans al cap amb temes com aquest, on la diversitat geogràfica i l’evolució dels conceptes, formes i significats al llarg del temps és obviada en nom d’un flagrant etnocentrisme amb evidents tics sexistes. Aquest determinisme, molt lligat al darwinisme social, és utilitzat pels psicòlegs moderns per a fustigar qualsevol intent de progrés social.

  6. Acariciar-se distretament les cuixes amb un moviment regular d’anada i tornada significa mímica de la penetració evident? El gest parla per si sol? Quanta tonteria en aquesta interpretació! L’ ha ha feta un home? Feia temps que no llegia una “veritat” científica tan xorra.

  7. Quan és somriu sense ensenyar les dents, potser també té a veure amb algun complexe pel q fa a les dents.
    O senzillament, el somriure sense ensenyar les dents és normal i no té cap més sentit.

  8. “… i la palma de la mà sota l’aixella”
    Els que la “palmarem” serem els lectors. El palmell!

  9. M’agraden molt aquestes deduccions i a més il-lustrades tan clarament.

    Potser no són veritats empíriques, però fan pensar. Està bé saber-ho i tenir-ho en compte sense dogmatitzar.

  10. És possible trobar el llibre “Ces gestes qui vous trahissent” de Joseph Messinger, traduït al català?