Desenterrant la música del repòs etern

17.10.2015

Auditexaudi és un sextet vocal centrat en el cant gregorià que també interpreta polifonia del renaixement i música contemporània. Han difós obres dels segles III, X, XIV i XVI i del XXI. Aquest dijous van oferir Des-enterrant a la capella de la Basílica de Santa Maria del Pi en el marc de la segona edició del Cicle de Música Històrica Ars Longa.

Audiexaudi

Audiexaudi

Les sis veus d’Auditexaudi es van unir per primera vegada al Taller d’Estudis Medievals i es van tornar a trobar en una col·laboració amb l’Escola Gregoriana de Catalunya. Aquest dijous ens van oferir Des-enterrant, un títol que fa referència a la seva tasca de reinterpretar peces que han estat oblidades durant molts anys. Aquesta manera de treballar fa que tinguin una relació molt estreta amb la musicologia, de la qual participen i respecten en el seu criteri interpretatiu. Prova d’això és que gran part del material musical amb què solen treballar ve dels arxius de Sant Jeroni de la Murtra, prop de Badalona, i de Sant Pere de les Puel·les, a Sarrià, amb un fons documental iniciat al segle IX al qual tenen accés gràcies a la seva relació amb les monges benedictines.

El concert va començar sorprenent al públic: seguint el so d’unes campanes que van anar apareixent al llarg de la vetllada, unes veus des de la part posterior de la capella es van materialitzar poc a poc mentre avançaven cap a l’altar cantant Alleluia Video Caelos Apertos, datada del segle XI i pertanyent al Còdex de Cambridge. Van seguir amb Veni Creator, escrita el segle XVI, ressorgida dels arxius del Monestir de Sant Pere de les Puel·les i transcrita per Ramon Vilar. Seguidament van interpretar Credo Polifónico, trobat a Sant Jeroni de la Murtra i transcrit per Maricarmen Gómez. Aquesta part en certa manera introductòria ens va endinsar en les textures i colors propis d’una música allunyada i produïda amb tècniques notablement diferents de les nostres.

A continuació, vestides amb albes blanques i amb espelmes, van iniciar el Ritual de Difunts de El Canto Mozárabe de C. Rojo i G. Prado, que acompanya al moribund en el viatge de partida del món dels vius cap al més enllà. Durant Al Expirar el Agonizante es van col·locar al voltant d’una banqueta que simbolitzava l’espai en què jeia el cos. Va ser seguida per Al levantar el cadáver, A la puerta de la Iglesia, Allae Preces, Conducción al sepulcro, Bendición del sepulcro, Después de colocar el cadáver junto al sepulcro i Después de colocar el cadáver en el sepulcro. Per cada moment del ritual van escollir espais diferents de l’altar, ajudant-nos a imaginar la interpretació original de la música. Un cop acabat van mantenir l’actitud solemne per impedir que els aplaudiments trenquessin la gravetat del silenci.

La tercera part del concert començà amb Alleluia Ascendens Christus, pertanyent també al Còdex de Cambridge i del segle XI. Segons Paloma Báscones, tant aquesta com la primera peça són exemples de la primera polifonia que es troba a Occident, articulant les obres en un ordre capicuat en el sentit cronològic i estilístic. Tot seguit van interpretar Ut tuo propitiatus, Himne a San Esteban, del 1095, una de les poques peces del segle XI que té autoria, composta per un escriba irlandès. Va acabar amb Himno a la Divina Trinidad, que data del segle III i es va trobar a la ciutat egípcia d’Oxirincus. La directora va explicar que és màgic que algú l’hagi transcrit; la considera una petita joia arriscada d’interpretar pel desconeixement de la tradició de la qual parteix. Com a bis ens van regalar Salve, material de Sant Pere de les Puel·les i transcrit per Ramon Vilalta.

La direcció de Paloma Báscones va ser molt subtil, amb gestos pràcticament invisibles, sense destacar entre les altres cantants. Les seves picades d’ullet a la resta de membres van fer palès que són un grup ben compenetrat i que cuida molt la seva relació: la música naixia des d’una complicitat molt bonica. Va ser especialment emotiva la invitació al públic de participar de la seva intimitat, explicant-nos que s’havia mantingut una espelma encesa per celebrar la recuperació d’una de les cantants.

Auditexaudi ens va fer partícips d’un ritual d’acompanyament de la mort de fa tant temps que ja ens és aliè, acompanyat de música d’un estil que es programa massa esporàdicament. Es tracta d’obres que requereixen valor tan pel que fa a la interpretació com per la recepció: demanen al públic que s’apropi a una concepció del temps i del món que és part del nostre llegat cultural i per tant, dels nostres orígens.

Etiquetes: