Descobrint petges del poeta Georg Trakl a Salzburg

21.08.2017

En els dies de vacances d’estiu, com si els ulls se’ns fessin nous, com si tornéssim a néixer. Aquesta naixença de la mirada es produeix també a cada viatge: una, o una pila de meravelles, il.luminen cor i cervell, tant que sembla que hi veiem més clar, en aigües més cristal.lines.

George Trakl

El nostre viatge a Salzburg tenia com a eix principal W. A. Mozart (1756-1791): la seva música salvífica, les seves òperes grandioses, el pelegrinatge a les cases on va néixer i on va viure, la visita al cementiri on és enterrada la seva família. Ell no. Mozart va morir tan jove a Viena, no va arribar a complir els trenta-sis anys. Mozart, un preromàntic de cor i de ment, no es va entendre amb el seu protector, el senyor de la ciutat de Salzburg: el Príncep i Arquebisbe Colloredo. El gran músic no va ser profeta a la seva terra i ara és una potent font d’ingressos per a la ciutat.

Tampoc no va ser profeta a la seva terra el poeta Georg Trakl (1887-1914). Nascut a Salzburg, va morir molt prematurament a causa d’una dosi excessiva de cocaïna en un hospital de Cracòvia, a l’inici de la Gran Guerra. La vida de George Trakl sembla tan trencada, tan marcada per la inadaptació: ni en l’aspecte familiar i afectiu, ni en el professional, ni en la vida social el jove va sentir-se mai bé a causa d’un personal sentiment metafísic de buit agreujat per la respiració d’un aire en l’ambient que aviat s’inflamaria de guerra i de dolor. Sentia en pròpia carn la crisi que esfondraria l’imperi austrohongarès i difuminaria l’Europa culta, civilitzada? De resultes d’aquest estat d’ànim, el poeta, disconforme amb el món burgés, banal i feliç d’entreguerres, en resposta vital va escriure uns poemes desolats, inquietants, fúnebres. Això sí, d’una gran bellesa.

Poc després de la mort d’aquest poeta immens que no va triomfar en vida, la seva figura va començar a ser glorificada, potser en compensació d’un art que en el seu dia va ser tan incomprès. En el viatge a Salzburg vam buscar la casa on va néixer i la farmàcia on va treballar. La sorpresa va ser quan en els passejos per la ciutat vam descobrir moltes més traces de George Trakl: en carrers i jardins trobàvem els seus poemes gravats en plaques de pedra que es podien llegir a l’altura dels ulls.

Ulls que es fan nous amb descobertes i exploracions, com la que vam dur a terme al palauet i jardins de Hellbrunn, seguint els versos de Georg Trakl, inspirats en aquest lloc d’estiueig a uns pocs quilòmetres del casc antic de Salzburg. S’hi pot anar en autobús. El parc, amb els famosos jocs d’aigua i el castell o palau de Hellbrunn se’l va fer construir entre el 1613 i el 1619, un dels prínceps arquebisbe de Salzburg més excèntrics: Marco Sittico. George Trakl anava sovint a Hellbrunn, i, llegenda o veritat, es diu que hi anava a fer experiències com la de quedar-se tancat al parc del castell. Hi passava la nit (la imaginació ens porta a veure la seva silueta passejant en la foscor, o asseguda en un banc escrivint a la llum de la lluna plena reflectida en l’aigua de l’estany del parc) i l’endemà es presentava mig ensomniat a la farmàcia Engel, a la Linzergasse, on treballava. Aquests poemes escrits a Hellbrunn, i tota l’obra completa (Georg Trakl només va publicar un llibre en vida) els podem llegir a Obra poètica (Adesiara) en l’excel.lent traducció de Feliu Formosa.

Com si el poeta austríac s’hagués desprès d’una estrella d’un cel que desconeixem, escriu en un vespre de tempesta: Oh, les roges hores del vespre! Oscil.len/ llampurnejant a la finestra oberta/ pàmpols teixits confusament al blau,/ a dins fan niu fantasmes de paüra… Descripció precisa d’un moment atmosfèric, de pluja intensa en hores foscants, però que al.ludeix a les pròpies tempestes interiors, anímiques, amb fantasmes de paüra que fan niu a la seva ànima atribolada. En trobar-se entre el cos i l’esperit, l’ànima és conscient tant de la mort com del que anomenem l’etern. I és en aquest entremig, en la consciència d’aquest entremig, on hi ha la tensió de l’existència humana. Potser ningú com certs poetes per descriure la nostra realitat humana entre els dos pols: el davallament de l’ànima a la matèria i l’impuls de l’ànima pel seu ascens seguint la crida dels orígens… Georg Trakl és un d’ells. Com escriu Claudio Magris, [Georg Trakl] és un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència.