Descens als conflictes més foscos

13.09.2018

La Tarda Negra de la Setmana del Llibre en Català ha ofert un tast de la varietat de novel·la negra d’autors catalans. Les editorials La Vocal de Lis, Pagès Editors, Llibres del Delicte i Alrevés han protagonitzat taules rodones on els autors del gènere han presentat les novetats més criminals de la represa literària.

Raquel Gámez | © La Setmana

“Si Henning Mankell situava les seves obres a Malmö i tots l’enteníem, per què no a Lleida?”. Montse Sanjuán, autora d’Anna Grimm. Memòria Mortal explicava així la desvinculació de la novel·la negra de les grans ciutats (i per tant, d’escenaris generalment coneguts), reivindicant que això no allunya al lector de la història. A les taules rodones de la Tarda Negra han aflorat temes de debat com la varietat de localitzacions de l’acció, la complexitat psicològica dels personatges o els debats existencials plantejats a les històries. Els autors també han posat sobre la taula la reivindicació de la llibertat d’expressió i la manca de paritat en el món editorial.

L’actor Miquel Ripeu, conegut pels seus papers a Crackòvia i Polònia, ha presentat amb un punt d’humor la taula rodona de La Vocal de Lis, titulada La Barcelona Negra (humor, sexe, dubtes, revenges i crims). Ripeu s’ha posat en el paper de lector dubtós, i els autors han hagut d’explicar per què s’hauria de decidir pel seu llibre. Berta Pardina, autora de La plaça del dubte, ha presentat una novel·la coral on ens posem a la pell de molts personatges amb conflictes diversos que habiten una mateixa finca. L’autora fa de Barcelona una protagonista més, parlant dels seus barris des de les vivències personals. Alfred Picó i Sandra Palau han fet entusiasmar Ripeu amb els drames de la novel·la Amor de mala mort. Un matrimoni i els seus conflictes protagonitzen la història, i Picó ha afirmat que tant ell com Palau hi han abocat “totes les fantasies internes”, des de les més sensuals fins a les més violentes. Julià Bretos ha advertit als lectors que no es deixessin dissuadir pel gran gruix de la seva novel·la A les entranyes del temple , ja que explica tots els misteris amagats darrere la construcció de la Sagrada Família. Ripeu ha acabat prometent convençut que se’ls llegiria tots tres.

Taula rodona dels autors de La vocal de Lis a La Setmana del Llibre en Català

A Lo Marraco Negre, col·lecció de Pagès Editors, molts dels autors han aprofitat la boira lleidatana per dotar la història de misteri i incertesa. Marta Alòs s’estrena en el gènere amb Ulls Maragda, on hi trobarem tocs d’altres gèneres habituals de l’autora com la novel·la romàntica i l’eròtica. Montserrat Espallargas, amb El Clan de Sa Ràpita, presenta un assassinat a un rector d’universitat per mostrar fins on es pot ser capaç d’arribar pel prestigi. A Anna Grim. Memòria Mortal, Montse Sanjuán revela les investigacions d’una mossa d’esquadra que ha de resoldre simultàniament un assassinat recent ocorregut i un d’antic, i mostra així què passa quan “el passat no es tanca bé”. Núria Queraltó, amb Et diran que és l’atzar, planteja “què passa amb la nostra llibertat quan ens trobem en una situació d’extrema dependència”. I Jordi Agut segueix a L’últim defensa les investigacions internacionals d’un agent britànic per un crim ocorregut durant l’Eurocopa de Bàsquet. La col·lecció va ser aplaudida per ser l’única de les quatre que comptava amb més autores que autors.

Els autors de la col.lecció Crims.cat

Llibres del delicte va presentar dues novel·les ben diferents. Per una banda, Emili Bayo uneix crim i actualitat política en una trama: a Més que ràbia, davant l’assassinat d’un dirigent independentista, llegim la veu d’onze personatges, cadascun amb una opinió singular sobre l’actualitat. Segons Bayo,“actualment sembla que la realitat política només es pugui veure de dues maneres, i vull mostrar que hi ha moltes maneres d’encarar el moment social i polític”. Per altre banda, Raquel Gámez explica amb No diguis res el camí cap a la perdició d’una família que es resisteix a afrontar la realitat. L’únic fill adoptiu d’un matrimoni suposadament idíl·lic, Demian, té una malaltia que els seus pares no volen acceptar, i el forcen a intentar ser com la resta d’infants. Gámez vol “utilitzar el gènere negre per fer crítica social”.

Els editors de la col·lecció Crims.cat també han volgut reivindicar la deslocalització de les trames de la novel·la negra. Francesc Puigpelat ha presentat Megret i els Anarquistes, un detectiu inspirat en el Maigret de Georges Simenon que creua els Pirineus en plena guerra civil rere uns contrabandistes. Salvador Casas, a Un cadàver inquiet, ens presenta a un personatge a qui se li embolica la troca fins al punt d’haver de suplantar la persona que ha assassinat. Isabel-Clara Simó ha avançat detalls de la seva novel·la encara per publicar: el seu títol provisional és La sarbatana, passarà al camp, i mostrarà, causat per la gelosia, un “crim perfecte”.