Del pla al Mascançà

Les jornades, que es van iniciar l'any 2009 i són acollides anualment per una població diferent de la comarca, són una bona oportunitat per conèixer les investigacions que es duen a terme en nombrosos àmbits, i ben sovint, perfilen una riquesa històrica, social i natural.

Molt abans que esdevingués oficialment comarca, el 1988, abans que Pau Vila en tracés uns límits aproximats el 1931, abans, en definitiva, que existís el Pla d’Urgell, les terres que l’integren eren conegudes com el «clot de l’infern», «la plana del diable» o simplement amb el topònim d’origen àrab «Mascançà».

I Mascançà és el nom que té el centre de recerques que el 18 d’octubre va organitzar les Cinquenes Jornades d’Estudis del Pla d’Urgell, a Mollerussa. Jornades que el catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, Gaspar Feliu va inaugurar amb una ponència sobre la imposició del cadastre al segle XVIII a Catalunya i, més concretament, al Pla d’Urgell, una de les comarques que va resultar més castigada pel gravamen imposat per Felip V.

Les jornades, que es van iniciar l’any 2009 i són acollides anualment per una població diferent de la comarca, són una bona oportunitat per conèixer les investigacions que es duen a terme en nombrosos àmbits, i ben sovint, perfilen una riquesa històrica, social i natural insospitada per qui desconeix el territori.

Com a mostra, un botó: quan parlem de les carlinades, pensem en les zones properes al Maestrat, d’una banda, i del Berguedà o Osona, per una altra, com a centres neuràlgics de les conteses bèl·liques que s’esdevingueren al segle XIX. En la seva ponència «El comandant Capell», Felip Gallart i Vicenç Lladonosa ens van fer conèixer com al llarg del baix Segre i la plana d’Urgell les escaramusses van ser múltiples, reiterades i sanguinolentes, destacant la figura del liberal torregrossí Capell, veritable assot de les partides carlines que assetjaven la zona.

El centenar de persones que va anar passant al llarg del matí del dia 18 per la sala d’actes del teatre l’Amistat va poder assistir a una quinzena de comunicacions que incloïen estudis d’àmbits com: patrimoni artístic, en la comunicació de Maria Garganté relativa a la petja gaudiniana que es troba en l’església parroquial de Mollerussa, obra de l’arquitecte Puig i Boada; història i arqueologia, com els treballs de Jesús Brufal, sobre el Mascançà islàmic, o el d’Ignasi Garcés sobre l’excavació arqueològica del Tossal de les Senalles, de Sidamon; naturalistes, com l’estudi sobre la presència de quiròpters a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, de Fermí Sort i David Guixé; o lingüístics i filològics, com la interessant aportació de Moisès Selfa en el treball presentat sobre Maria Mercé Marçal i els seus interessos en la poesia infantil, per esmentar-ne només algunes.

Les jornades són un punt de trobada d’estudiosos d’un territori que, per jove —en un sentit administratiu— sovint es pensa poc fructífer en termes de recerca i investigació. L’anuari Mascançà – revista d’estudis del Pla d’Urgell, que es publica amb el conjunt de comunicacions presentades a les jornades i que va pel cinquè número editat, demostra, ben al contrari, la vitalitat d’una comarca que molts només veuen de passada des de la finestreta de l’automòbil.

Més informació en aquest enllaç

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació