Del Gaudí al Victòria

Un descobriment de la sexualitat en totes les seves variants i també una denúncia i revelació contra una societat controladora, a través d'un grup de joves que viuen el pas a l'adolescència.

Lucía Ramírez

Lucía Ramírez

Estudiant de Periodisme a la Universitat Ramon Llull

El despertar de la primavera deixa el Teatre Gaudí i torna a despertar-se aquest 5 d’abril al Teatre Victòria. L’any passat es va estrenar per primera vegada a casa nostra la versió catalana de Spring awakening, el musical que va veure la llum l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York. El nostre crític Oriol Osan en va parlar en aquesta crítica.

El despertar de la primavera és un musical pop rock. Un descobriment de la sexualitat en totes les seves variants i també una denúncia i revelació contra una societat controladora, a través d’un grup de joves que viuen el pas a l’adolescència. Escrita a finals del segle XIX per Frank Wedekind, en una Alemanya repressora i dominada pels poders econòmics, l’obra va significar una càrrega contra les estructures de la societat.

“L’espai natural de la funció no era el Gaudí”, comenta Marc Vilavella, director d’El despertar de la primavera. Vilavella aclareix que van tenir moltíssima sort, ja que el Gaudí va ser un vol de proves abans de fer el salt al Victòria. El musical traspassava les parets del Gaudí i “tocava la pell”, i el director s’ha proposat que a l’escenari del Victòria es mantingui la seva essència i que generi el mateix efecte de proximitat amb l’espectador.

La coreografia, a càrrec d’Ariadna Peya, està connectada amb l’obra. Segons Peya, “el que estem contant és atemporal, no té res a veure amb l’any”; a més, la coreògrafa afegeix que el tema que tracta és la força del musical. Els protagonistes de l’espectacle ballen la ràbia i la il·lusió que senten, canalitzen el món intern que no poden exterioritzar a través del ball i del cant. El canvi del Gaudí al Victòria ha suposat un nou i ampli ventall de possibilitats per jugar amb l’espai, amb la suma de noves coreografies i més llibertat a l’escenari.

La història d’El despertar de la primavera, que Wedekind va escriure entre la tardor de 1890 i la primavera del 1891, va ser trencadora i, fins i tot, es va arribar a prohibir. L’obra aprofundia en temes tabú per a l’època com l’avortament, el suïcidi, la sexualitat i els misteris de la pubertat. Cal dir que el musical parla de temes socials atemporals, però també és una mostra de l’esperança en el futur, en un entorn de repressió.

Durant la presentació del musical els protagonistes han ofert un petit tast de l’espectacle amb la cançó ‘L’has ben cagat’ i altra a cappella, que eriçava la pell. D’entre les veus dels 15 actors ha sobresortit la del Marc Flynn, que interpreta a Melchior Gabor, que s’ha dirigit al públic quan ha dit: “Catalunya ha de veure aquest musical”. L’actor ha acabat dient que El despertar de la primavera ha tingut una repercussió molt forta a tot el món (Broadway, al West End de Londres, Viena, Buenos Aires, etc.) i que desitja que passi el mateix a Barcelona. S’apropa el ‘despertar’ oficial de la primavera al Victòria.

Aquest 5 d’abril El despertar de la primavera deixa el niu i vola ben alt al Paral·lel.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació