De Rubí a l’Havana, sense concessions

25.09.2013

Carles Mercader i Pedro Juan Gutiérrez. Un creador d’imatges i un fetiller de mots. La trobada, l’aiguabarreig artístic. I la sorpresa en forma de serp vermella i sinuosa. Per comprendre aquest fructífer enforcall ens cal anar de Rubí a l’Havana en un viatge cap a les profunditats de l’ésser humà.

 

Foto de Carles Mercader

 

Però anem a pams. Carles Mercader és un fotògraf que no només escriu la llum sinó que en fa poesia. Dir que és un dels fotògrafs més importants del nostre país és quedar-se en els llimbs d’una frase convencional que mai no podrà evocar ni esprémer la potència del seu art, perquè les imatges de Mercader van sempre més enllà de la literalitat i ens porten a llocs que, en aparença, són a l’extrem oposat del que semblen suggerir. Mercader és aspre i reflecteix sense concessions un món situat als marges, però les seves imatges, en mostrar l’abisme tal com és, ens condueixen, un cop s’ha superat la sacsejada inicial, a un terreny de pertorbadora naturalitat. En trobem un exemple en els seus nus, els quals en un primer moment es podrien qualificar d’eròtics o fins i tot de pornogràfics. Tanmateix, el món de Mercader s’oposa diametralment a la pornografia i fins i tot a l’erotisme. La seva destresa, contràriament, cerca el nu de personatges aparentment marginals per tal de mostrar-nos una humanitat que commou i que va més enllà d’unes pulsions sexuals que tot i ser presents es despleguen amb un ventall de signes imprevistos. D’aquesta manera l’exhibició directa no ens aboca tant a la dimensió física del sexe sinó a un complex univers d’emocions, relacions socials i incomunicacions. El fotògraf de Rubí és un psicòleg expert i sap rastrejar l’ànima de la persona fotografiada per extreure’n la veritable personalitat i llançar-la a la intempèrie. Però alhora aquesta nuesa del cos i l’ànima –o de les dues alhora– deixa l’espectador abocat als seus fantasmes interiors i als seus dubtes. Si Deleuze i Guattari afirmaven que el rostre és una política, en Mercader trobem un exemple fefaent d’aquesta voluntat de convertir la nostra aparença externa és una declaració de principis i en un combat que es resol en textures, venes, arrugues, tatuatges, òrgans i mirades plenes d’interrogants.

Les fotografies de Mercader, sempre en blanc i negre, són un prodigi tècnic. Amant de càmeres mítiques, com les Hasselblad, tira encara amb pel·lícula enmig del món digital. Aquest ús artesanal de les càmeres i les pel·lícules li permet sobresortir en el món del retrat, a la recerca del caràcter del personatge però també d’uns acabats impressionants pel que fa als contrastos, les textures i l’equilibri dels blancs i els grisos.

© Carles Mercader

Carles Mercader és llicenciat en filologia hispànica i un voraç lector que acumula volums de tots els gèneres. Aquest interès per la literatura l’ha dut a col·laborar amb l’escriptor cubà Pedro Juan Gutiérrez, nascut a Matanzas l’any 1950. Entre les publicacions d’aquest últim cal destacar Trilogía sucia de la Habana, Carne de perro i El insaciable hombre araña, editades totes elles a Anagrama. L’escriptura del cubà furga en els mons obscurs del centre de l’Havana, on viu actualment, bo i trenant històries sobre sexe, pobresa i baixos fons que li han valgut un important reconeixement internacional. L’autor és un home bregat que viu enmig de la gent humil i que per guanyar-se la vida ha hagut d’exercir oficis tan variats com venedor de gelats o tallador de canya de sucre. L’autor, d’altra banda, ha conreat també la poesia, amb obres com Arrastrando hojas secas hacia la oscuridad, Espléndidos peces plateados o Morir en París. I és en aquest àmbit on ha confluït amb Carles Mercader, amb l’edició de la plaquette La serpiente roja, publicada per La cicatriz de fuego i El color de las vocales, i distribuïda a les llibreries de referència. Aquest recull consta de vuit poemes que tenen el contrapunt en les fotografies de Mercader. Els poemes de Pedro Juan Gutiérrez s’endinsen en una visió dionisíaca i salvatge, plena d’imatges contundents en que hi senyoreja l’amor i el sexe, la desemparança i les històries d’amor i alcohols. El poeta és dur i tendre alhora, recorre al lirisme i a la narrativitat, davalla als prostíbuls més remots i s’abeura en la mort. Títols com “Hombre que olfatea a su mujer”, “En la boca del lobo”, “El sendero de las fieras” o l’impactant i inoblidable poema titulat “La serpiente roja”, són els testimonis d’un diari despietat i al·lucinat cap a les fondàries de l’ésser.

Mots i imatges s’han trobat en els cimals d’un art sense concessions. Segurament hi havia un deixant subterrani, un corrent impetuós i agullonador, que feia temps que burxava els dos creadors. Ara s’ha produït l’anhelada confluència i no podem sinó alegrar-nos-en i estremir-nos amb aquest art ple d’interrogants i cicatrius, d’alimares i gebres. Amb les fotos de Carles Mercader i els versos de Pedro Juan Gutiérrez la serp vermella ens ha inoculat, per sempre, el seu verí.

 

Hombre que olfatea a su mujer

Berta | © Carles Mercader

Yo estoy construido con los colmillos
de la serpiente
y el aullido del lobo
y el brillo del pez
y la astucia del tigre
y la potencia del toro
Yo soy un relincho salvaje
de los dioses
y un corazón de cordero
de donde mana sangre roja y caliente
Yo soy ese hombre que atraviesa
la ciudad para mirarte a los ojos
y oler tu piel y respirar profundamente
y meterse dentro de ti
hasta tocar tus huesos
y decirte
esto es todo lo que puedo hacer

 

El sendero de las fieras

© Carles Mercader

La oscuridad de tus ojos
La línea perversa de tu rostro
La suave trampa / la olorosa
y dulce trampa
Poco a poco queda en el olvido
El rastro del huracán
Rebaso los escombros
Camino por el monte impenetrable
persigo el sendero de las fieras
hasta que me pierdo en lo profundo
de la soledad / agotado
ya ni sé dónde estoy
ni cómo regresar
Las huellas se borran en el monte
Inmenso y alucinante
La extraña oscuridad de tus ojos
Cae la noche.