De petita vaig aprendre a l’Escola del Bosc

26.11.2015

Personetes. Així és com anomenen Brigitte Escolar i Alba Colell els infants que cuiden i eduquen. Personetes. El fet de donar-los aquesta categoria ja és significatiu. No són només nens, no són només alumnes: són personetes. Elles han impulsat l’Escola del Bosc, un projecte educatiu que creix entre roures i romaní a Rubió, a la comarca de l’Anoia. Però què és l’Escola del Bosc? Clàudia Rius ens ho descobreix.

Els petits ho tenen tot preparat per gaudir de l'Escola del Bosc | Font: Clàudia Rius

Els petits ho tenen tot preparat per gaudir de l’Escola del Bosc | Font: Clàudia Rius

«Tot va començar el dia que l’Alba em va preguntar: “I tu què vols fer quan siguis gran?”. Em va deixar perplexa. Jo, que ja estic ben entrada en la maduresa de l’edat, no vaig entendre res. “Què vols dir? Jo ja sóc gran…”, li vaig respondre. I l’Alba va continuar: “No tens un somni? Una il·lusió?”». Així és com Brigitte Escolar explica els inicis de l’Escola del Bosc, un projecte educatiu per a infants de fins a 6 anys al bosc de Rubió (L’Anoia) que avui en dia, i per primer any, és una realitat. Una aventura que tira endavant gràcies a ella i a l’Alba Colell, educadores que anteriorment han treballat en escoles convencionals. “Allà hi hem après moltes coses, però no tant del que volíem com del que no volíem que fos l’Escola del Bosc”, explica Escolar mentre la seva companya, l’Alba, fa que sí amb el cap i diu: “A les escoles els pares acaten, nosaltres li donem la volta: volem resoldre les necessitats de les famílies, estem encantades d’escoltar-les”.

Volen girar la truita del sistema educatiu. Una truita feta a partir de la recepta dels currículums i les competències bàsiques. “Ens importa que les personetes es puguin desenvolupar. No s’és millor o pitjor per saber més números o més lletres, sinó que cadascú té alguna cosa especial i hem d’intentar trobar-ho per tenir més autoestima”, explica la Brigitte. A l’Escola del Bosc, els currículums no existeixen. “No volem res que ens obligui per una part i ens limiti per l’altra”.

L’Alba apunta que el fet de tractar una etapa d’escolarització no obligatòria els dóna flexibilitat, perquè no han de demostrar a ningú el que aprenen o no aprenen els infants. Tampoc es guien per cap metodologia concreta. “És perillós”, creu Alba Colell. “Potser una cosa del mètode Waldorf pot servir per un nen, una del Montessori per un altre… Però nosaltres no adorem a cap Déu”. L’Alba és directa. Es compensa amb la Brigitte, que intenta fer servir les paraules correctes a cada moment: “Totes les metodologies han fet la seva aportació dins de la pedagogia i totes tenen la seva part de raó, però ha de prevaldre la lògica i el sentit comú”. I és que aquest és el pal de paller del projecte educatiu en qüestió: el sentit comú.

L'Escola del Bosc compta amb les instal·lacions de l'antiga escola del poble de Rubió. L'anomenen "el refugi" | Font: Clàudia Rius

L’Escola del Bosc compta amb les instal·lacions de l’antiga escola del poble de Rubió. L’anomenen “el refugi” | Font: Clàudia Rius

A l’Escola del Bosc hi van 16 personetes. De cara al gener, 17. D’educadores n’hi ha dues: la Brigitte i l’Alba. Però no per gaire temps, ja que ben aviat vindrà un nou reforç: “Si fos per ràtio, amb nosaltres dues en tindríem prou. Però és que, per damunt de tot, volem que els nens estiguin ben atesos. Si necessitem una persona més, la busquem”, explica l’Alba. La Brigitte hi està d’acord: “Tenim l’experiència d’estar a una llar d’infants amb 20-24 nens i soles. És un lloc tancat, els petits no tenen espai per moure’s, et necessiten, et volen… i no pots”.

Escoltar-les és un plaer, però no cal oblidar que un dels problemes de les escoles públiques a l’hora d’ampliar el professorat són els diners. El pressupost que la Generalitat de Catalunya destina a l’educació anava en augment des del 2004, però fa dos anys que pateix retallades. Enguany la partida ha crescut respecte el 2014 i se situa en 4.442,58 milions d’euros, segons l’anuari estadístic de Catalunya. Així doncs, com es finança l’Escola del Bosc? El projecte no compta amb cap mena de subvenció. Tant els sous de la Brigitte i l’Alba com les despeses del centre es paguen a partir de la quota dels pares: 200€ al mes, i si són de Rubió, 100€. Una quantitat gens elevada tenint en compte que el preu mitjà per mes en una escola lliure és de 340€ sense incloure el cost del menjador, segons SOS Ensenyament. Quant al menjador de l’Escola del Bosc, cada infant porta una carmanyola amb el dinar. “Ens poden més les ganes que els diners”, afirma la Brigitte: “Els nostres salaris són molt baixos i no tothom està disposat a acceptar-los. Vam començar amb 519€ al mes, ara cobrem 590€. No tothom està disposat a cobrar aquest sou, però nosaltres ens estimem el projecte i els nens”. En comptes d’agafar una altra educadora, la Brigitte i l’Alba podrien optar per guanyar més diners. Però no ho volen: “Preferim comptar amb una tercera persona i guanyar en qualitat, també per nosaltres mateixes, per anar pel bosc tranquil·les”.

La Brigitte Escolar i l'Alba Colell són han tirat endavant l'Escola del Bosc | Font: Brigitte Escolar

La Brigitte Escolar i l’Alba Colell han tirat endavant l’Escola del Bosc | Font: Brigitte Escolar

Les dues educadores no són les úniques que s’escarrassen perquè l’Escola del Bosc funcioni: hi ha pares que, a part de fer esforços per pagar aquest tipus d’educació, han de fer malabars amb els horaris per portar els nens. “Ho sentim, només hi ha un element que necessitem: el bosc. Les famílies s’han de desplaçar. Cadascú sap el que vol i el que no vol pels seus fills i està disposat a fer esforços o no”, diu l’Alba. Aleshores, quin tipus de famílies participen a l’Escola del Bosc? “Hi ha gent de tot”, respon la Brigitte; “Algunes vénen perquè no creuen en el sistema convencional. D’altres vénen de la Waldorf o d’estar amb els avis. Tenim sis fills de mestres, això és significatiu, no? També tenim persones de tots els nivells socials: des de directius a aturats”. Tot i que entre educadores i famílies hi ha molt bona relació, la Brigitte i l’Alba tenen clar que la gestió només l’han de fer elles: “Moltes escoles lliures són iniciativa de famílies que tenen un objectiu comú, però a partir d’aquí tot es dispersa i fins i tot es pot trencar. Nosaltres tenim un projecte i qui s’hi vulgui sumar, puja al carro i benvingut”. Estan obertes a qualsevol proposta de les famílies, però tot ho gestionen elles.

Viure el bosc

A l’Escola del Bosc cada dia és una aventura. “Ens passem el dia comptant i mirant”, diu l’Alba; “Ens repartim els espais i ens posem estratègicament a un lloc on els veiem a tots”. És una manera hippie d’entendre l’educació? “No som hippies, som normals”, diu la Brigitte: “No ens agrada gaire el concepte d’escola lliure. Aquí els nens no poden fer el que vulguin quan vulguin, hi ha unes normes i uns límits que creiem que ells mateixos han de tenir per sentir-se segurs”. El bosc en si dóna llibertat als petits per descobrir i aprendre, i a la Brigitte i a l’Alba, per ensenyar. De vegades un nen veu un lloc, s’hi asseu i treu la motxilla de l’esmorzar. La resta el segueixen i esmorzen tots allà, expliquen les educadores. “Ells són els que marquen el dia. Nosaltres anem al seu ritme, no al revés. Programar-ho tot és voler fer-los adults ràpid, ràpid; però ells van al seu ritme, no hi ha cap pressa. Tenim tota la vida”, afirma l’Alba. Els adults no pateixen pel fred? “Nosaltres sempre diem: porteu-los vestits com a cebes. Tenen impermeables i botes d’aigua. Hi ha nens que vénen com un michelín”, somriu la Brigitte.

Un clar exemple de la feina de l’escola del bosc és la Martina, de cinc anys. Segons expliquen la Brigitte i l’Alba, la petita ha guanyat en seguretat i autoestima. “Ara la veus emparrant-se als arbres. Arriba un punt que li has de dir: no portes arnés, baixa, que estàs molt amunt i la branca es va fent més prima!”. Com que la Martina és la més gran i parla molt, la Brigitte i l’Alba han pogut notar un canvi també en el seu llenguatge. “Ara va pel bosc i diu: Ai, mira aquell roure! Ei, anem fins al fonoll? Parla amb propietat, no diu aquell arbre o aquella planta”. És una demostració que el sistema de l’Escola del Bosc funciona. “Nosaltres ho fem de forma natural”, diu la Brigitte; “No diem: pareu tots, estigueu quiets i atents, mireu aquí, estem davant d’un roure…  Sinó que ho anem introduint sense ni adonar-nos-en: mireu, mireu què hi ha aquí! És romaní! Toqueu-ho amb les mans: mmmh quina oloreta!”. I així, com un joc, com una aventura, els infants de l’Escola del Bosc aprenen sense parar i gaudeixen dels estímuls constants de la natura. Perquè com bé diu l’Alba: tenen tota la vida. Tota la vida del bosc.

 

L’Escola del Bosc organitza “Deixem-nos de teoria“, xerrades, tallers i monogràfics oberts a tothom i pensats per aquelles persones que estan interessades en l’escola però no poden formar-ne part.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Iniciatives com aquestes tenen el mateix regust que deu tenir l’esperança. Enmig d’una etapa històrica on l’educació al nostre país pateix tot tipus de malures (crisi de continguts, qualitat de l’aprenentatge, retallades en recursos, fracàs escolar, etc.) saber que existeixen professionals de l’educació amb apostes valentes i vocacions a prova de foc és com un alè d’aire fresc. Gairebé segur que les personetes que passen per una escola com L’Escola del Bosc a poc a poc van atresorant en els seus cors tota una colla de valors que els permetrà enfocar la seva vida amb molt més llibertat i responsabilitat. Tot un regal !!