De París a Nova York

17.10.2018

Del 23 d’agost fins al 28 d’octubre el Centre Cultural el Casino de Manresa acull l’exposició De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, una àmplia mostra de gravats que posen de manifest l’evolució de l’art des de mitjans del segle XIX fins a finals del segle XX a París i a Nova York.

Els gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut s’exposen a Manresa | Foto: Marta Vilà

Els segles XIX i XX van ser una època de creació, d’investigació, d’invenció i de grans canvis; una revolució permanent de l’art. Com comenta Antoni Gelonch, comissari de l’exposició, no es poden posar data als moviments artístics perquè tots són paral·lels o complementaris; mai s’acaben.

El fil narratiu de l’exposició de Manresa on Gelonch exposa la seva col·lecció és “la permanència del gravat i de l’obra gràfica com a sistema de desenvolupament, consolidació i coneixement dels artistes.” L’exposició és presentada en cinc grans blocs temàtics que ajuden a escenificar com canvia la capitalitat de l’art després de la Segona Guerra Mundial; com el món de l’art i el mercat de l’art passen de París, epicentre artístic i seu de moviments com l’impressionisme, el fauvisme, el cubisme, el modernisme, l’expressionisme i el surrealisme, entre molts altres, durant el segle XIX i bona part del XX, a Nova York, “en una transició sòlida però mai acabada.” Europa, devastada per la guerra, deixa que Nova York agafi les regnes del món de l’art, i emergeix una multiplicitat de moviments artístics amb molt més color, força i vitalitat de la ma d’artistes com Warhol, Lichtenstein, Albers, TobeySpero i molts més.

L’exposició també posa de manifest quin és el paper dels catalans en aquests canvis que es produeixen en el món de l’art. Primer de tot, veiem un grup d’artistes com Ricard Canals, Ramon Casas, Joaquim Sunyer, Pau Roig i Joan Miró, que van viatjar a la capital francesa durant el canvi de segle. D’altra banda, veiem l’obra d’un altre grup català que van poder viatjar a París gràcies a les beques facilitades pel Cercle Maillol, una agrupació d’artistes que es va crear l’any 1946 a l’Institut Francès de Barcelona. Entre aquest segon grup hi trobem Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats.

Els gravats de l’exposició vénen de la col·lecció particular de més de vuit cents gravats d’Antoni Gelonch, i com explica el mateix comissari, la mostra compta amb obres d’artistes molt coneguts, però també de no tan coneguts que han sigut cabdals en la història de l’art.

Nancy Spero, representant de l’art feminista, a l’exposició de Gelonch | Foto: Marta Vilà

És interessant destacar que l’única obra d’una artista femenina correspon a Nancy Spero, representant de l’art feminista. En una època dirigida per homes, les dones no tenien cabuda en el món artístic, però això no vol dir que no hi haguessin artistes femenines; en molts casos, no firmaven les obres. El gravat Sense títol (litografia, 1987) és un potent cant a la fertilitat i una reivindicació del poder de la dona.

L’exposició l’organitza l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, la Col·lecció Gelonch Viladegut i Antoni Gelonch, impulsor i comissari de la mostra, el Museu Comarcal de Manresa i el Museu Abelló de Mollet del Vallès. El proper 28 d’octubre la capital bagenca dirà adéu a aquesta proposta cultural, que es traslladarà a Mollet. No us la perdeu!