De les aules de l’ESCAC a la gala dels Gaudí

Avui 7 de juliol a les 22h arrenca el cicle Juliols Joves de l’Ateneu Barcelonès amb la projecció de Barcelona, nit d’estiu, de Dani de la Orden. És la primera de quatre sessions que se celebraran aprofitant el bon temps al jardí de l’Ateneu. Dijous 9 s’hi farà un homenatge al poeta i mestre de poetes Francesc Garriga. Dimarts 14, també a les 22h però a la sala d’actes Oriol Bohigas un concert de David Carabén, i dijous 16 una marató de la sèrie The Corner, dirigida per David Simon. Recuperem aquí el reportatge que va fer Aída Pallarès la nit que Dani de la Orden va guanyar el premi Gaudí.

La pel·lícula Barcelona, nit d’estiu era una de les nominades als premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. L’equip d’aquesta producció, format per alumnes de graduats de l’ESCAC, no s’esperava ni de bon tros les quatre nominacions que han tingut. L’Aída Pallarès els ha seguit durant tota la gala i ens explica com ho van viure.

16:00h Cafè de l’Òpera. Barcelona

No fa ni tres anys que van sortir de l’última classe a l’ESCAC, l’últim rodatge. Quatre anys d’escriure i reescriure, d’imaginar i recrear altres realitats als platós, de rodatges fins a altes hores de la matinada i llevar-se d’hora per tornar el material al senyor Juan abans de les vuit del matí. Quatre anys complint un somni. I ara aquí estan. Nominats pel seu primer Gaudí per una pel·lícula, Barcelona nit d’estiu, que van fer per necessitat, perquè no entenen la seva vida si no és explicant històries. “Necessitàvem rodar” em confessarà més tard el seu director, en Dani de la Órden.

Som diumenge. Falten menys de cinc hores perquè comenci la sisena gala dels Premis Gaudí i quedo amb l’Eduard Sola, l’Eric Navarro i en Dani de la Órden al Cafè de l’Òpera. Barcelona nit d’estiu està nominada a tres categories: millor cançó original, millor muntatge i millor pel·lícula. Vull esbrinar si estan nerviosos, com afronten la gala d’aquest vespre i, sobretot, com van reaccionar quan es van assabentar que estaven nominats.

Seiem, demanem els cafès i m’adono que cap dels tres pot evitar somriure. Tot i així, tenen els peus a terra i ja miren més enllà. “Barcelona nit d’estiu va ser una bogeria però estar nominats ens anima a fer-ne una segona” afegeix. Veuen la nominació com un reconeixement, la benvinguda a la indústria, però saben que han de continuar treballant. “Seguirem picant pedra” apunta l’Edu. En dos anys, però, han aconseguit l’impossible, allò que els professors els hi deien que tardarien gairebé deu anys: estrenar una pel·lícula. “Això fa cinc o sis anys hauria estat impossible” admet en Dani. El digital, la democratització del procés creatiu, els ha beneficiat però, segons l’Eduard sense unes certes habilitats socials (de noms com Kike Maíllo (director d’EVA), el productor Toni Carrizosa o El Terrat que han donat visibilitat al projecte) possiblement ara no serien aquí. No tenien diners per fer promoció i van descobrir que hi havia moltes maneres de fer-la: xarxes socials, gires per Catalunya…

Què us va impulsar a fer Barcelona nit d’estiu? Resposta unànime: complir un somni. “En Dani va venir un dia i ens va dir: vull rodar aquest estiu, inventem-nos la manera de fer-ho” m’explica l’Edu. Per això van optar per petites històries, perquè els hi permetia rodar de manera gairebé simultània i no calia contractar els actors durant gaires dies. I per què una comèdia romàntica? Ara és l’Eric qui respon: els tres som uns bojos del gènere. Incís: en aquest moment, i de forma totalment improvisada, es posen a parlar, amb el mateix entusiasme d’abans, de diferents pel·lícules que han vist fa poc. Però tornem a Barcelona nit d’estiu: en cap moment cap d’ells va pensar que arribarien a estrenar-la per tot Catalunya i, encara menys, a optar a tres Gaudís. És més, “va haver-hi un moment que pensava que acabaria penjant-la gratis a Vimeo” confessa en Dani.

Guanyareu? “No, no crec, si guanyem,  ho celebrarem, és clar, però tots per dins estarem pensant: per què?” diuen l’Edu i en Dani. “Vam fer una pel·li com vam poder i arribar fins aquí ja és un regal” afegeixen. Paguem els cafès i mentre ens acomiadem m’expliquen que ara tenen una reunió per parlar de la segona part, de Barcelona nit d’hivern (el títol és provisional). “La fórmula serà semblant a la primera, però amb més comèdia, més romàntica i millor” apunta en Dani.

21:00h BTM, Gala dels Premis Gaudí.

Fa quinze minuts que diuen que en cinc minuts comença i cadascú ja és al seu seient. L’Eric Navarro i l’Edu Sola em demanen un bolígraf i s’entretenen apostant qui guanyarà i apuntant la quiniela al diari que han trobat a la butaca. En Dani és a baix, a platea, amb la resta de nominats. Al BTM hi regna una alegria contagiosa però l’equip de Barcelona nit d’estiu continua amb els peus a terra. “Com a màxim, em diu l’Eric, guanyarà en Joan Dausà a millor cançó original”. I ara sí, sona el missatge avisant que hem de desconnectar els telèfons mòbils i això ja comença. De tant en tant, durant la gala, giro el cap i els miro. Hi ha una cosa, un element, que tenen en comú molts exalumnes de l’ESCAC. Sigui als Goya o als Gaudí, són els que més s’entusiasmen, els que més criden, els que més aplaudeixen. Com si no s’ho acabessin de creure, com si encara conservessin aquella passió, aquella necessitat de fer i veure cine que els va impulsar a estudiar la carrera.

Potser, però, el que més em sobta de l’Eric i l’Edu és que segueixen fent la quiniela. Com si fòssin al sofà de casa o al plató de la universitat on tenien lloc les festes de la gala dels Oscar. A l’acabar la gala em tornen el bolígraf, els felicito per la part que els toca (efectivament el ‘jo mai mai’ de Dausà ha guanyat) i els hi pregunto com ha anat. “14 i 12” em respon l’Eric, referint-se a la quiniela. Després, a la Sala Apolo, es faran fotos amb el guardó i celebraran haver arribat fins aquí. Abans de marxar, però, l’Edu em confessa quin és, per a ells, el premi: “Que la gent et feliciti i et nominin als Gaudí està de puta mare però quan ve la teva mare i et diu “molt bé fill” és quan ho petes de veritat”.