De l’amor als animals i el sentit de l’escriptura

10.06.2019

Un escriptor blanc s’ha suïcidat i una professora universitària soltera no ho supera. N’estaves enamorada, sempre n’has estat enamorada, li diuen. És lògic que li diguin, el lector també ho pensa, però ella ni ho desmenteix ni ho explicita (punts positius). Com a herència, l’escriptor ha deixat a la professora l’Apollo, el seu gos gran danès, perquè en tingui cura. Aquest és l’argument inicial de la novel·la L’amic (Navona, 2019) escrita per la nord-americana Sigrid Nunez, que ha guanyat el National Book Award amb aquesta novel·la.

Un dels protagonistes de ‘L’amic’ és un gos gran danès

L’amic ens arriba en català de la mà de Pere Sureda, un editor amb una trajectòria de quasi cinquanta anys (Ediciones B, Grup 62, Norma, etc) que fa poc més d’un any que ha iniciat l’aventura de publicar llibres en català amb el segell Navona. Per a l’edició catalana de L’amic (que publica Anagrama en castellà) ha comptat amb un traductor reconegut com Ferran Ràfols.

Com a Cinco horas con Mario de l’autor espanyol Miguel Delibes, a través de la protagonista femenina viva i en procés de dol coneixem el difunt, que en el cas de l’obra de Delibes és un socialista i cristià i que en la novel·la de Nunez és un faldiller exitós que prefereix el suïcidi a la vellesa. L’escriptor mort de L’amic recorda al protagonista masculí de Submissió de Houellebecq: culte i apàtic, interessat només pel sexe amb jovenetes que quan era jove el desitjaven però que ja no el desitgen; el difunt de Nunez era algú que no concebia l’educació sense l’erotisme ni sense dir ‘estimada’ a les alumnes (fins que algunes alumnes el van denunciar per fer-ho, i en aquesta línia es repeteixen a la novel·la els passatges en què el nou món, el de les noietes que protesten quan els dius ‘estimada’, desplaça el vell món). És ‘un altre escriptor blanc mort’, el patriarcat blanc en inevitable decadència.

L’amic funciona més com un assaig literari que com una novel·la convencional. La protagonista escriu sobre el suïcidi, sobre l’opció de no escriure, sobre la literatura i l’escriptura i també sobre la companyia canina. El to assagístic no fa la lectura menys plaent, ni tampoc feixuga, al contrari: la reflexió articula el contingut del llibre i la reflexió apunta a temes variables però que sempre parteixen del dol de la nova propietària del gran danès Apollo, també trastocat per la mort del seu amo. La narradora i protagonista accepta l’encàrrec de ficar-se el gos a l’apartament primer a contracor, després amb veneració: el gos la consola, esdevé el seu suport. El punt fort de L’amic és el discurs sobre la relació entre els humans i els animals i la capacitat (o no) d’aquests últims d’imaginar la mort que els espera, d’emmudir de tristesa per la mort de l’amo.

Hi ha gent partidària de l’amor animal per sobre de l’amor humà; també hi ha qui pensa que l’amor incondicional cap als animals és ridícul i fins i tot patològic. Un mèrit notable de la història de Nunez és escapar a aquestes visions oposades sobre la distància entre humans i animals i sobre l’amor més o menys interessat que uns i altres es professen. Qüestió canina a banda, l’autora aprofita l’avinentesa d’una protagonista professora de literatura per escriure sobre l’escriptura mateixa i sobre la necessitat o no de generar més llibres. El debat és poc original, perquè la moralitat o la immoralitat del fet d’escriure per al propi benefici i no per a la millora del mon fa una pila d’anys i de llibres que està reflexionat. I tot i així la qüestió no es resol fàcilment, com tampoc és fàcil de resoldre el dilema (més recent que cap altre) de les guerres culturals i de la llibertat d’expressió artística contraposada als imperatius morals del que és políticament correcte i de la consciència sobre el propi privilegi (blanc, home, heteroseuxal, tot el que simbolitza Houellebecq, ja us ho sabeu).

Nunez aconsegueix que la seva protagonista es deixi transformar per la companyia del gos i pels dubtes que la nova convivència li suposa: es poden deprimir els gossos? anticipen la mort quan estan malalts? L’amic funciona com una novel·la més reflexiva que d’acció, com una història que ens acompanya i ens remet a les grans preguntes de la literatura i la filosofia. L’autora té coses a dir, ha sabut com dir-les i les ha pogut contextualitzar molt bé en el moment de transició global que estem vivint ara.