De l’àmbit local al global: la lluita del periodisme feminista

13.04.2016

Vénen de la lluita “feminista periodística”. Porten molts anys darrere teclats i càmeres combatent les discriminacions patides pel simple fet de ser dona i intentant contar el món des d’un altre punt de vista. Des de en fa dotze es reuneixen a diferents indrets per debatre estratègies que portin a una igualtat real entre homes i dones, tant a la professió com a la vida. “Ens trobarem a la Torre de Babel”, deia una de les ponents.

Montserrat Roig

Montserrat Roig

I és que la VI Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG), que se celebra per primer cop a Barcelona, més de 100 dones professionals de la comunicació provinents d’una vintena de països donaran la seva visió de com s’han d’enfocar les mesures per visibilitzar les dones als mitjans i estar més prop de la igualtat real.

Quan es van organitzar les primeres jornades internacionals es feren per denunciar que els objectius de la Conferència de Pequín, celebrada l’any 1995, eren lluny d’assolir-se. Des d’aleshores i cada dos anys, se celebra la mateixa trobada però sempre en llocs diferents per fer visible que la lluita pels drets de les dones és una lluita global i pels drets humans.

Entre el divendres 15 i el diumenge 17 d’abril hi haurà una sèrie de debats i reunions que tenen com a finalitat poder enriquir i construir discursos des de les experiències del periodisme amb visió de gènere de les persones participants. Aquesta trobada a Barcelona es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya en una roda de premsa que ha obert la presidenta de la Xarxa Catalana de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere, Montserrat Minobis; Teresa Carreras, representant de la Xarxa Europea GAMAG/UNESCO i Maria-Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània de l’IEMed i de la Xarxa Mediterrània.

També han intervingut Lucía Lagunes, Liliana Hendel, Zuliana Laines i Fabiola Calvo les coordinadoores de la Xarxa a Mèxic, Argentina, Perú i Colòmbia, respectivament. A més hi ha participat una de les membres gregues de la Xarxa Mediterrània, Dionysia Vovou.

Lluitar per la igualtat, millor en xarxa

Aquestes periodistes només representen una petita part de la xarxa internacional, organtizada alhora per d’altres a nivell nacional. Així, en xarxa i des de baix, professionals del periodisme han portat endavant diversos projectes per portar la perspectiva de gènere als mitjans de comunicació. “El periodisme amb visió de gènere s’ha convertit en un baluart dels Drets Humans”, deia Liliana Hendel.

Des de la Trobada també es vol fer èmfasi en què pel simple fet de ser dona ja s’és discriminada, però que si s’ajunta amb altres factors – pobresa, migració -, aquesta desigualtat augmenta. És el que s’anomena intereseccionalitat i l’actualitat no fa més que deixar-ne exemples: les dones refugiades, la feminització de la pobresa, les violències masclistes… Són temes que durant les jornades es tractaran a través de quatre eixos i amb les veus de diverses especialistes.

L’organització d’aquests debats, deien les periodistes, ha de servir també per reflexionar sobre el paper de la professió. “Hem de mirar amb lupa els avenços i els retrocessos del periodisme”, deia Mª Àngels Roque, que apuntava que feia un temps semblava que si que s’estaven aconseguint algunes coses, però que ara per ara sembla que anem enrere i no endavant.

Dionysia Vovou era més optimista i apuntava a “celebrar el que havíem aconseguit”. Tot i això, no ha deixat de recordar la situació en què es troben les persones refugiades que arriben a Europa. Des de l’altra banda de l’Atlàntic han recordat altres tipus de violències, aquelles que pateixen les dones de Juárez (Mèxic) i també les periodistes d’arreu que intenten fer la seva feina. No només és física, sinó moral, com diria Zuliana Laines. Quan estan a l’àmbit públic, a les professionals se les ataca i desprestigia per la seva vida privada.

Eines, interseccionalitat, xarxa. La VI Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere vol deixar clar que continuen, i que hi són perquè encara queda molt per fer i perquè es volen convertir en un referent a nivell global. Des del periodisme, un lloc de lluita política.