L’art dels cartells de teatre, de la paret al llibre

31.05.2018

La Roser Pintó i el Santi Barjau porten tants anys treballant amb cartells que quan fas referència a alguna obra concreta ells ja en visualitzen el disseny directament al seu cap. La directora de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i el doctor en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona firmen el volum Cartells catalans: òpera, teatre i espectacles 1890-2015 que publica Enciclopèdia Catalana. Núvol en sorteja un exemplar valorat en 596€. 

Exemple de banderola de teatre | Foto: Imagina

“Abans, els carrers estaven plens de cartells i ara van molt buscats”, explica Roser Pintó a la presentació de Cartells Catalans. Aquests han passat de ser un material efímer a convertir-se en un subgènere artístic, per això Enciclopèdia Catalana n’edita una sèrie completa que tracta el món dels cartells des de diferents punts de vista. El setè número de la sèrie recull els dissenys relacionats amb l’òpera, el teatre i altres espectacles en un període de 125 anys, des del 1890 fins el 2015.

Veure tots aquests cartells permet no només gaudir de la seva qualitat artística, sinó també fer un recorregut per la història del país. Les 171 mostres que reuneix el llibre, valorat en 596€, es mostren en mida gran per tal d’afavorir la seva visualització. Es tracta d’un coffee table book, com destaca Pintó que anomenen els anglesos; una obra per tenir sobre la taula del menjador i poder gaudir lentament de les seves diverses il·lustracions.

Cartell firmat per Calsina, 1938 | Font: Enciclopèdia Catalana

La majoria de les imatges dels cartells les ha cedit l’Institut del Teatre, que compta amb un arxiu al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) amb 6.000 exemplars digitalitzats, només de teatre i de dansa. “Guardem els que ens arriben i des de fa uns anys també intentem ser proactius i anar-los a buscar nosaltres”, diu Anna Valls, directora del MAE, “Intentem recollir-ho tot, però cada cop és més difícil per culpa dels nous formats”. A la Biblioteca de Catalunya també en fan una classificació, com apunta Roser Pintó, que considera “un miracle” que alguns cartells hagin arribat fins als nostres dies.

La directora de la Unitat Gràfica d’aquesta biblioteca també destaca que avui en dia els anunciats de Barcelona fa molt ús de les banderoles –penjades sobretot a l’enllumenat públic-, sobretot perquè a la ciutat no hi ha suficients espais públics per posar cartells. Això dificulta la conservació de tot aquest material que també pot ser considerat artístic, com demostra el llibre en qüestió. Les banderoles pesen i ocupen molt espai, per tant són més difícils i cares de conservar. Per compensar-ho, els arxius poden optar, com a molt, per demanar la imatge digitalitzada del disseny.

Com destaca Joan Ricart, editor d’Enciclopèdia Catalana, el volum Cartells catalans compta amb la petjada d’artistes catalans importants com Guinovart, Miró o Plensa, i també de dissenyadors com Serrahima i Mariscal. De fet, la història és present en tots els volums, intensificant-se en moments destacats com la Guerra Civil o els Jocs Olímpics. El llibre també inclou creacions d’artistes menys coneguts i de peces de fora de Barcelona, tot i que per una banda els grans espectacles es duien a terme sempre a la capital, i per l’altra, encara és més difícil conservar cartells d’indrets on no hi ha una administració pública que emmagatzemi, cuidi i difongui tot aquest contingut.