De gotes i de baules

5.02.2016

El passat dimecres 3 de febrer, va tenir lloc l’acte de presentació pública de la Institució Francesc de Borja Moll, un entitat que acaba de néixer amb l’objectiu de salvar el llegat de l’editorial Moll.

Toni Gomila durant la presentació

Toni Gomila durant la presentació

Toni Gomila, en Toni Gomila d’Acorar, surt a l’escenari i se’n va cap a un racó on hi ha una pila de llibres. Comença a llegir-ne els lloms i a mormolar noms: Costa i Llobera, Josep Maria Llompart, Llorenç Villalonga, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet… “Tots! Hi són tots!”, diu. Després es fixa en deu toms de pell vermella. “I el Diccionari!” De damunt una tauleta, agafa un full esgrogueït i llegeix. Molts dels espectadors identifiquen el text: és la “Lletra de convit”, aquella abrandada declaració d’amor a la llengua amb què Mossèn Alcover s’adreçava als catalanoparlants perquè participassin en la magna obra que va acabar dient-se el Diccionari Català-Valencià-Balear. Un manacorí del segle XXI que llegeix un manacorí que escriu quan just comença el segle XX: baules d’una cadena.

No és una obra de teatre, o no exactament: és l’acte de presentació de la Institució Francesc de Borja Moll. La sala d’actes del Caixafòrum de Palma és plena de gom a gom, i a la primera fila hi ha les autoritats, encapçalades per la presidenta del govern i l’alcalde de Palma. La societat mallorquina ha rebut amb satisfacció el naixement d’aquesta entitat privada que, en el moment de presentar-se, ja té complert el primer objectiu: fer-se propietària de l’immens llegat de Can Moll.

El concurs de creditors que se’n va dur l’editorial va arrossegar 350.000 volums, moltíssima documentació i un nom sense el qual la nostra història no seria la que és. Aquest patrimoni de valor impossible de calcular s’ha salvat de la desaparició. Ara, però, hi ha molta feina per endavant. Les intervencions que se succeeixen a l’escenari van detallant un pla d’actuacions certament ambiciós, i recorden alhora la figura de Francesc de Borja Moll. Isidor Marí, Maria Pilar Perea, Josep Antoni Grimalt (que previsiblement es fica l’auditori a la butxaca) i Miquel Àngel Casasnovas parlen de projectes com el de la publicació de les obres completes d’Alcover, de Moll i de Gabriel Alomar, el de la conversió del Diccionari DCVB online en un vertader diccionari electrònic, o el de la continuació de l’edició crítica de les Rondalles.

La fotografia de la nit és la de Francesc Moll, representant de la família Moll, i Francesc Homs, president de la Institució Francesc de Borja Moll, signant un contracte que simbolitza el traspàs del llegat des de l’editorial a la nova entitat. Clou l’acte Antoni Mir, que ha estat l’impulsor principal del projecte i és la persona que hi exercirà la funció directiva. Té taules: anuncia que l’entitat neix posant al carrer l’obra més emblemàtica i popular de la casa (els vint-i-quatre toms de les rondalles, avui exhaurits) i posa èmfasi en el missatge clau: tot això serà possible si hi ha socis fundadors (els que fan una bona aportació inicial perquè la cosa pugui començar a rodar) i si hi ha socis col·laboradors.

Toni Mir durant la presentació

Toni Mir durant la presentació

Dos emblemes recorren l’acte, es fan recurrents en les imatges projectades i els els parlaments: el de la gota tenaç que forada la roda, al·lusió al vers ovidià que Moll va triar com a divisa de l’editorial (Dura tamen molli saxa cavantur acqua), i el de la baula de la cadena. Som, hem nascut per ser, hem de voler ser, la baula d’una cadena venerable de gent que ha treballat de manera incansable per la llengua i la cultura del país. Aquesta és la imatge que els assistents se n’han de dur. Tampoc no hi falta l’humor, i és just que un dels que fa riure el públic sigui el propi Francesc de Borja Moll, un home sempre rialler. És en un fragment d’entrevista que es projecta a mitjan acte. “Jo duc la part cultural de l’editorial”, diu, “la part econòmica l’he deixada als meus fills, i ells van fent. Esper que no arribi un dia que em diguin que hem fet suspensió de pagaments”. Bona senyal, que això faci gràcia: vol dir que el llegat d’en Moll reviu. Han passat moments dolorosos, però som en una nova etapa, i en marxa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Penso que si els dos milions i mig de persones que es van aplegar en alguna de les manifestacions d’aquests darrers temps, més els que es van quedar a casa per les raons que siguin, haguessin posat un euro o dos, la feinada que per a la cultura catalana ha fet al llarg dels anys la benemèrita editorial no se n’hauria anat a l’aigua.
    Ara cal que els qui es proposen portar a terme aquesta imprescindible Institució Francesc de Borja Moll tinguin facilitats per fer-nos arribar a tots plegats la manera de poder-hi col·laborar. No siguem gasius!
    Molta sort, amics!