Darrere les aules de l’Institut del Teatre

9.01.2013

Fins al 26 de gener podeu veure The Sorcerer’s Pub al Versus Teatre, un musical de William Schwenck Gilbert dirigit per Cristina Cordero, que s’acaba de llicenciar a l’Institut del Teatre.

The Sorcerer's Pub, de Sursum Teatre

Un muntatge econòmic, amb pocs recursos i molta il·lusió, un bri d’esperança per una promoció que ho té difícil, molt difícil, per exercir allò que han estudiat i estimat durant anys. En motiu de l’estrena de The Sorcerer’s Pub hem parlat amb Cristina Cordero i una altra llicenciada, Juliette Louste, poc després que presentessin els seus respectius projectes finals.

Juliette Louste i Cristina Cordero van presentar el passat mes de desembre It’s the same old dream i Zoòtrop, els seus projectes finals de Dansa i Escriptura Dramàtica respectivament,  a l’Institut del Teatre. Dos projectes que els mantenia lligades al món acadèmic, vivint “dins una bombolla”. I de sobte, han posat els peus a la realitat. La crisi. La pujada del 21% de l’IVA al sector cultural. Fa quatre anys, quan van començar els estudis, ja sabien que seria difícil però no importava. “A una conferència de Roberto Fratini vaig descobrir l’Institut del Teatre i era exactament el que volia estudiar!” ens diu la Juliette, una francesa de 24 anys que va arribar fa cinc a Barcelona. És una d’aquelles persones que desprèn energia, motivació i,  fins i tot, ganes de viure. Té les idees clares i les expressa a una gran velocitat, parlant amb una barreja de català i castellà i amb un lleu accent francès. “Sabíem que no seria fàcil, i no ho és, però no ho fem per diners, ho fem perquè ens agrada, perquè és el que volem fer, és el que ens fa viure”. It’s the same old dream és un projecte força arriscat, de baix pressupost però grans dimensions. Louste ho admet: “Trigaré anys a tenir els recursos per poder realitzar muntatge així”.

Cristina Cordero, en canvi, és una informàtica de poc més de 30 anys que gràcies als cursos de l’Obrador de la Sala Beckett va descobrir la seva autèntica vocació: escriure teatre. I es va apuntar a l’Institut del Teatre. Després de presentar Zoòtrop i col·laborar amb Josep Maria Mestres com a ajudant de direcció a Chicago, estrena The Sorcerer’s Pub al Versus Teatre, un projecte de l’Institut del Teatre del passat mes d’abril que podrem veure fins al proper dia 20. “És un musical de petit format que hem anat finançant gràcies a concerts que organitzàvem amb els actors” explica.

Ara,  ni els musicals, que sovint són els espectacles teatrals que arrepleguen més espectadors, ho tenen fàcil, subratlla la Cristina. Per aquestes mateixes dates l’any 2011 podíem veure Cop de Rock, Chicago, Grease o Los Miserables. Ara en canvi ens trobem amb sis o set musicals de petit format com Sing Song Swing de Els Pirates, Over the moon a l’Almería Teatre o aquest The Sorcerer’s Pub. Les sales petites, amb poc pressupost, eren una de les primeres sortides professionals dels que sortien de les aules de l’Institut i ara, per culpa de la crisi, moltes es veuen obligades a tancar. La realitat, doncs, ha trencat  més ràpid que mai la bombolla en què vivien. Tanmateix, i potser perquè no hi tenen res a perdre, ja que com diu la Cristina estan “condemnats a viure a un constant i llarg salt al buit”, no els falten idees per tirar endavant. Defensen que cal compartir, col·laborar i intercanviar idees o infraestructures per realitzar projectes com Aixopluc a l’Espai Lliure o Sé de un lugar al Hall del Teatre Romea.

 

The Sorcerer's Pub, de Sursum Teatre

 

Paradoxalment, enfoquen el futur amb optimisme i motivació. La Juliette és conscient que la dansa és, dins de les arts escèniques, de les més perjudicades i que anirà a pitjor. Va arribar a Catalunya pensant que ho tindria més fàcil que a França per fer bolos i que relativament aviat podria estrenar al Mercat de les Flors. Ara sap que aquest somni s’allargarà molts anys i opta per anar-se’n fora d’Europa per seguir estudiant. Amb la crisi, explica, tornes a l’essencial, a la teva passió. “He arribat a estar més de 17 hores al dia assajant durant quatre mesos, participant en nou obres diferents a l’Institut, i tot per zero euros. Però ho tornaria a fer perquè ho necessito per viure”.