Dante S.A., novel·la inèdita de Jesús Moncada?

30.04.2014

Rosa M. Moncada, germana de l’escriptor, el filòleg Xavier Iglesias i l’actor Eduard Muntada han presentat a El Born Centre Cultural el material d’una novel·la inèdita –i inacabada– de l’escriptor de Mequinensa.

 

jesus-moncada

Jesús Moncada

La presentació dels materials de Dante S.A., novel·la inacabada i pòstuma de Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), ens va posar una vegada més davant d’un problema moral clàssic de la història de la literatura: el de què fer amb les obres no publicades en vida pels seus autors. Rosa M. Moncada, germana del narrador, va explicar que Jesús –un gran perfeccionista– deixava sempre ben clar que no volia que es publiqués cap obra seva sense la seva plena autorització en vida; tant és així que va fer constar en el seu testament la voluntat que es cremessin els seus escrits inacabats.

Podem imaginar el dilema dels familiars en trobar, entre els papers i els documents deixats per l’escriptor, material d’una novel·la en curs en què treballava Moncada els anys previs a la seva mort. Capítols plenament redactats. Capítols inacabats. Plànols i croquis del projecte. Versions alternatives de fragments. Diferents estadis de gestació dels mateixos textos. Notes i comentaris. Buits. Tot això és el que va trobar la família; i tot això és el que ha estudiat el filòleg Xavier Iglesias, en una tasca sens dubte apassionant, per arribar a establir les línies mestres del projecte, ordenar el material i oferir una construcció que disposa de suficients fonaments, bastides i panys de mur per a mostrar l’aspecte i l’art d’una casa bastant avançada en la seva construcció, però que inevitablement sempre restarà incomprensible i palesarà la seva condició d’inacabada.

La novel·la s’havia de dir Dante S.A., i narra la història d’una editorial de llibres amb aquest nom. N’hi ha prou de conèixer una mica la vida de Moncada per a col·legir ràpidament algunes evidències: l’obra havia de tenir un fort component autobiogràfic, ja que l’autor de Camí de sirga va treballar en una editorial, la Montaner i Simon. La germana, altres familiars i amics de l’autor que han conegut els fragments de la novel·la confirmen el gran pes dels elements autobiogràfics en aquesta obra; i tanmateix, la «Nota de l’autor» amb què s’obre la novel·la afirma que tot és fictici. Entrem així clarament en territori Moncada: el joc deliberat entre ficció i memòria, entre invenció i realitat, fins que la ficció sigui un enriquiment dels fets reals.

 

Façana de l'antiga editorial Montaner i Simón, actualment la Fundació Tàpies

 

La història de l’editorial Dante és aprofitada per a mostrar la vida del país. Però no és fàcil entreveure la trama de l’obra: els buits en el material escrit, i les analepsis i prolepsis en la narració –un altre tret típic de la prosa de Moncada– fan difícil lligar tots els fils de la història. Arribem així a una nova fase del dilema esmentat: no sols cal preguntar-se si és lícit donar a conèixer una obra pòstumament, sinó que a més cal preguntar-se si es pot publicar una novel·la en aquest estat inacabat.

La lectura d’alguns fragments per Eduard Muntada ens resol algun d’aquests dilemes: la qualitat dels escrits és tan indubtable que el pes de la balança moral s’inclina necessàriament cap a la decisió de donar a conèixer el material. En la veu vívida i magnètica de Muntada escoltem el millor estil de Jesús Moncada: la frase llarga, com un laberint que sempre acaba portant on l’autor vol arribar; la ironia càustica i l’humor hiperbòlic; els jocs de la memòria i la ficció. És ara, en palpar les paraules, quan maleïm la dissort de la mort i de no poder veure enllestida l’obra.

Què se’n farà, doncs, de Dante S.A.? Rosa M. Moncada i Xavier Iglesias, sense exposar clarament el futur de l’obra, exposen una mena de solució de pacte: sembla que no s’editarà com a novel·la, perquè no era la voluntat de l’autor i perquè realment no és editable en l’estat de gestació en què es troba; però es donarà a conèixer, d’alguna forma que encara no està decidida.

El dissabte 26 d’abril, a El Born vam tenir la sort de poder saber de l’existència de Dante S.A.; i vam gaudir una vegada més de la prosa de Moncada. L’acte dedicat al novel·lista de Mequinensa es completa amb una exposició de fotografies fetes per ell mateix del poble del Baix Cinca abans de ser engolit per les aigües del pantà.