Dansa argilosa al Mercat de les Flors

16.01.2019

El Mercat de les Flors presenta dues peces de la coreògrafa i ballarina valenciana Asun Noales amb la seva companyia OtraDanza. Rito, que arriba el 18 de gener al hall del Mercat amb totes les entrades exhaurides, dialoga la dansa amb les arts plàstiques i Da Capo, que estarà a la Sala MAC del 18 al 20 de gener, una “reivindicació de la bellesa”.

La coreògrafa i ballarina Asun Noales  i l’artista visual Susana Guerrero. Foto: Ester Roig

La cocreació és un element fonamental en ambdues peces. En el cas de Rito, Noales ha creat aquest espectacle juntament amb l’artista visual Susana Guerrero, i a Da Capo, Noales ha comptat amb el coreògraf Gustavo Guerrero. Dos formats molt diferents, però amb un element en comú: l’argila.

Concebuda per representar-se en espais museístics, Rito és un diàleg entre la dansa i les arts plàstiques. “Durant el procés he deixat de tenir una visió molt coreogràfica per tenir una visió més abstracta de les arts plàstiques”, diu Noales. Ella i Guerrero mostren una gran complicitat quan expliquen com ha estat aquest procés: “els ballarins es fixen en una coses diferents que els artistes plàstics i això ha alimentat i enriquit molt la creació. Rito surt del diàleg”, explica Guerrero.

La peça presenta tres parts: la crida, l’ofrena i la catarsi. L’espai escènic és un “cercle limitat”, però que alhora és un espai “infinit” que, com l’argila, es va modificant. Una hora abans de sortir a ballar els dos ballarins, amb vestimenta primitiva, s’unten el cos amb una argila que es va solidificant de mica en mica. Durant l’espectacle aquesta, solidificada, va caient alliberant a la pell i als ballarins, transformant el cos i l’espai: “el cercle pren la forma d’un altar, un santuari o una arena d’un circ romà”. Els dos ballarins, Noales i Sebastián Rowisky, es presenten com herois forts però a la vegada transmeten una sensació de vulnerabilitat que la nuesa els proporciona, tal com ens explica la coreògrafa i ballarina valenciana.

 

L’altra peça que presenta Noales amb el coreògraf Gustavo Guerrero, és Da Capo, una expressió musical italiana que vol dir literalment “des del cap” i equival a repetir part de la partitura o l’obra completa des del principi. Aquí la pols d’argila recobreix el terra de l’escenari amb l’objectiu de crear un espai relliscós i transmetre la dificultat d’arrelament. Segons Noales, els artistes i creadors mai acaben d’establir-se i amb cada projecte que fan senten que “tornen a començar” da capo. El muntatge és una successió de llenços, sense una narrativa ni fil conductor i amb un ritme pausat, que utilitza la il·luminació per matisar les relacions en escena, amb contrallums i clarobscurs, amb una influència clarament caravaggiana. Da Capo també és un recorregut per la música clàssica, en el que destaca la simbiosi entre música i moviment. Tal com bromeja Noales, “és un hit de tots els clàssics”.