Daniel Parache: “És fantàstic que hi hagi iniciatives musicals en pobles petits”

Daniel Parache (Sant Pere de Riudebitlles, 1969) és l’encarregat de tancar el Festival d’Orgue de Capellades, que acabarà aquest diumenge amb un concert especial. Dins del seu repertori, Parache estrenarà l’obra “Capestampes” del compositor capelladí Xavier Cassanyes. Un bon final de festa on s’hi viuran altres sorpreses.

Aquest cap de setmana sonaran les últimes notes de la primera edició del Festival d’Orgue de Capellades. El cicle ha anat lligat amb l’arribada, ara fa un any, d’un nou instrument al municipi: l’orgue Freixas-Vivó. Situat a l’Església Santa Maria de Capellades, el Freixas-Vivó ha vist desfilar per les seves tecles els músics David Malet, Jonatan Carbó i Joan Casals, i el diumenge 18 a les 18h s’hi trobarà Daniel Parache. L’entrada es cobrarà de manera solidària amb la recaptació íntegra per a La Marató.

Àngel Soteras, primer Tinent d’Alcalde i regidor de Cultura i Promoció, explica que l’Ajuntament va plantejar-se el Festival d’Orgue com una aventura que havia de servir tant als capelladins com a la gent de fora. Pels primers, les activitats els havien de permetre “descobrir un nou instrument, noves músiques, noves possibilitats artístiques a les quals fins ara difícilment hi teníem accés”. Pels forans, la intenció era atraure’ls proposant una oferta diferent i de qualitat: transformar un esdeveniment cultural en un reclam turístic més.

El músic Daniel Parache destaca que “és fantàstic que hi hagi iniciatives d’aquestes en pobles relativament petits, perquè la cultura i la música com més repartits estiguin pel territori, millor”. Parache és l’organista titular de la basílica parroquial de Sant Josep Oriol de Barcelona des de 1994, però la seva passió per la música va començar a la infantesa: amb 12 anys ja cursava estudis musicals i als 14 feia d’organista a la seva parròquia i cantava a la coral. Més endavant, l’organista va estudiar aquest instrument al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar esdevingué organista i director del cor de la parròquia de Santo Domingo, a Cartagena.

Avui en dia, Parache compagina la pràctica musical amb la docència i acumula suficient experiència com per afirmar que “al voltant d’un instrument com aquest sempre es crea una vida musical que enalteix al mateix poble: corals, grups de cambra, orquestres, visites, cursos, concerts”. En aquesta línia, l’Ajuntament de Capellades ha dissenyat un vessant pedagògica que ha permès als alumnes de tots els centres educatius de Capellades fer una visita comentada a l’orgue, amb possibilitat de tocar l’instrument.

L’últim convidat també es mostra especialment content de tocar a Capellades perquè aquest municipi es troba molt a prop del seu poble, Sant Pere de Riudebitlles, “i tocar prop de la terra que t’ha vist créixer sempre té alguna cosa especial”. Segons l’especialista, tots els orgues són bonics perquè no n’hi ha dos d’iguals, però valora el Freixas-Vivó perquè és nou, l’ha fet l’orgueneria Acitores -a la seva parròquia de Barcelona en tenen un de petit fet per ells- i té un registre únic: és tenora.

Pel que fa al repertori, Parache explica que sempre que prepara un concert pensa en aquells que l’aniran a escoltar i intenta que no se’ls faci pesat. “També trio repertori que m’agradi a mi, perquè això és com la cuina: si fas el plat que t’agrada i el fas al teu gust, es nota”. Per aquesta ocasió, el músic de Sant Pere interpretarà obres de Pachelbel, Zipoli, Franck i el Pare Robert de La Riba.

Quant a la totalitat dels concerts, Àngel Soteras apunta que “Teníem clar que volíem tenir una programació diversificada, no centrant-nos en un període o un tipus de música molt determinat sinó fent-ho el més variat possible”. Ara que el cicle ja arriba a la seva fi, Soteras i el diputat de Cultura, Juanjo Puigcorbé, coincideixen en valorar que la primera edició ha resultat un èxit, amb nombrosa assistència de públic en totes les sessions. Segons el regidor, “Hem aconseguit situar Capellades en el mapa dels amants de la música”.

“Capestampes” de Cassanyes, una obra de Capellades per a Capellades

Si bé el concert de diumenge comptarà amb algunes sorpreses que l’Ajuntament encara no vol desvetllar, un dels moments més especials serà la interpretació de l’obra Capestampes del compositor capelladí Xavier Cassanyes. La peça està pensada especialment per al Freixas-Vivó: “Hi ha un fragment que utilitza el registre tenora, que només el té aquest orgue en tota Catalunya”, explica l’artista, que especifica que tot i així, quan composes per a orgue es fan servir indicacions generals perquè la cançó pugui tocar-se en qualsevol altre instrument d’aquest tipus.

Segons Daniel Parache, Cassanyes s’expressa musicalment amb un llenguatge popular que arribarà directe al públic. “Hi ha alguna part que li vaig proposar repetir-la perquè la gent fliparà”, afirma el músic. El compositor capelladí agraeix la bona disposició de l’intèrpret perquè tot i que és important que l’obra agradi com a més gent millor, “si la persona que l’ha de tocar et diu que s’ho passa molt bé i que s’hi sent còmode, ja no fa falta cap més crítica”.

La peça està dividida en quatre parts que representen l’aigua, l’aire, la llum i l’ànima. Totes elles estan relacionades amb Capellades, i també amb un tipus de columna de l’art antic. Per exemple, Cassanyes relaciona el concepte de l’aigua amb la columna egípcia, i després avança cap als altres elements a través de les columnes dòriques, jòniques i corínties. Això li permet fer una al·legoria del municipi, perquè “Tot es va florint, cada cop s’usa més tecnologia, però el final el que importa és que les quatre columnes aguanten els quatre factors que defineixen Capellades”.

A part d’aquestes interpretacions, el compositor capelladí ha volgut inserir dins de l’obra un fil conductor basat en el ball pla, el ball tradicional que encara agrupa infants i grans a les places del poble. En cada moviment de Capestampes hi trobem un fragment del ball pla, i l’últim acaba amb la corranda. “La corranda està barrejada amb una altra dansa capelladina que molta gent no coneix: el dançot”, explica Cassanyes.

Capestampes  no és una obra religiosa i profunda, sinó que el músic l’ha volgut dotar d’un caire positiu i de melodies fines i lleugeres. Una peça de fantasia. “En algun moment sí que hi han acords contundents buscats expressament, però sempre acaba recuperant la part optimista”, resumeix Cassanyes, que creu que això coincideix amb la mentalitat capelladina perquè “si una cosa caracteritza aquest poble és que, malgrat tot, sempre seguim endavant”.