Daniel Arbós. Temps moderns, temps de trencaments

Daniel Arbós s’inicia en el camp de la narrativa amb Deu top-models i una boja que parla sola (RBA La Magrana), una tragicomèdia contemporània que descriu, amb una gran i constant dosi d’humor, la davallada als inferns de la incertesa actuals per part d’un defensor aferrissat dels models tradicionals. 

Res és per sempre. L’Eduard, protagonista de la primera novel·la de Daniel Arbós, s’ha d’enfrontar, de cop i volta, a aquesta dura realitat cada cop més indefugible. El desencadenant és el trencament amorós amb la dona amb qui, en un principi i seguint les costums transmeses de generació en generació, havia de formar una família. Un cop sentimental que el força a endinsar-se en un món desconegut, on l’únic fet que no falla és que tot canvia, i a exercir unes pràctiques que el deixen fora de joc. Ras i curt, topa de ple amb l’apassionant món dels singles i les seves estratègies sense límits ni sentit del ridícul.

És aquesta sotragada amorosa el punt de partida d’una història, la qual se serveix de certes experiències viscudes pel mateix autor, protagonitzada per un home d’una trentena llarga d’anys que encara creu en l’amor per tota la vida. Una creença que el conduirà a un xoc inevitable contra una societat que ha capgirat a un ritme vertiginós el seu modus operandi. Deu top-models i una boja que parla sola és la història d’una decepció, no tan sols sentimental, sinó total: un trencament dels esquemes tradicionals que abraça tots els àmbits. Uns esquemes que ja trontollaven abans, però que, amb els convulsos darrers anys, s’han agreujat i de quina manera.

Escrita en present i en primera persona, la novel·la de Daniel Arbós és alguna cosa més que un retrat de la vida d’un home solter al barri del Born de Barcelona. A mesura que avança el relat, la crítica social s’erigeix com a rerefons de tot el conjunt de circumstàncies que envolten la nova vida del protagonista. Així, a través de situacions quotidianes, amb personatges que ens resulten molt familiars, i altres anècdotes veritablement còmiques de tan realistes, l’autor planteja una sèrie de dubtes que voleien per l’aire capaços de fer trontollar els tòtems d’aquells que encara en tenen de drets: es busca, l’amor? La solteria i la dignitat són incompatibles? És possible planificar un futur en temps d’incerteses? Hi ha un moment idoni per perdre la ingenuïtat?

Resulta evident que Cupido no ha tingut bona punteria, però, pel que fa a la resta, tampoc es queda curta. La sensació de pertànyer a un mer decorat en plena transformació del barri del Born amb l’objectiu d’atraure turistes, el fet de dedicar-se professionalment a un ofici en hores baixes com ho és el periodisme, les dificultats a l’hora d’escollir la persona ideal entre una oferta desmesurada, una economia que cau en picat o les visions contraposades sobre la soledat són alguns dels conflictes als quals es veurà implicat forçosament l’Eduard.

Amb una temàtica tradicionalment pròpia d’escriptores (fins i tot això canvia), Daniel Arbós hi aporta un punt de vista masculí amb un sentit de l’humor que fa que els grans drames actuals esdevinguin més suportables. En definitiva, una “comèdia que et trenca el cor”, en paraules de l’editor Jordi Rourera. Una novel·la per al lector d’avui que aspira a convertir-se en material d’estudi per a l’historiador de demà.