D’Andorra a l’Alguer: polítiques lingüístiques per enfortir el català

8.07.2016

Aquest dijous 7 de juliol s’ha presentat la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana a l’Ateneu Barcelonès. Marta Fuxà (Illes Balears), Nicolàs García (Catalunya del Nord), Nathalie Torres (País Valencià), Joan Sans (Andorra), Mario Bruno (l’Alguer) i Marta Xirinachs (Catalunya) han estat els protagonistes del primer dels tres blocs en què s’ha dividit l’acte, dedicat a les polítiques lingüístiques. José Ignacio López Susín, que havia de participar-hi com a representant de la Franja, ha declinat prendre-hi part arran del conflicte de Sixena. També podeu llegir la crònica sobre el bloc de coneixements i usos del català aquí.

El conseller Sant Vila amb Marta Xirinachs | Foto: DGPL

El conseller Sant Vila amb Marta Xirinachs | Foto: DGPL

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, ha inaugurat l’acte amb un discurs optimista i ambiciós: “Hem aconseguit salvar la llengua”, ha dit, instants abans d’afegir que “ha de ser vista sempre, en primer lloc, com un factor de cohesió”. També s’ha referit al “valor” del multilingüisme i ha explicat que “la llengua ens ha de vincular a través de les estructures d’estat, més enllà del sentiment”. Finalment, Vila ha dit que “si els ciutadans l’han salvat, correspon a les institucions el deure d’enfortir-la”.

Illes Balears

Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, ha encetat aquest primer bloc valorant la recuperació del diàleg i el consens amb les institucions acadèmiques, les entitats culturals i els mitjans de comunicació des de l’executiu balear. Malgrat les poques estructures i recursos de què ha dit que disposen, Fuxà ha parlat de les línies d’ajuda a la premsa i a diverses entitats que defensen el català, de la recuperació del marc normatiu (d’abans del 2011) i del pla d’actuacions en política lingüística amb el qual estan treballant per impulsar (i garantir) els drets lingüístics dels ciutadans.

Catalunya del Nord

Nicolàs García, responsable de l’Àrea de la Catalanitat del Consell Interdepartamental dels Pirineus Orientals, ha explicat que “la situació a la Catalunya del Nord és contradictòria” i que caminen lentament. “L’estat francès, més que jacobí, és bonapartista”, ha afegit. Amb un pressupost “que no arriba als 400.000 euros”, el seu departament ha impulsat un estudi sociolingüístic (amb la col·laboració de la Universitat de Perpinyà i la Generalitat de Catalunya) que mostra que la identitat catalana “és forta” i que un 80% dels enquestats manifesten el seu desig de parlar-lo, o ells o els seus fills. “El pressupost i els mitjans que tenim els concentrem a l’ensenyament”, i tot i que la militància en aquest àmbit és positiva (La Bressola, La Universitat Catalana d’Estiu, Òmnium, l’associació Arrels), l’ús quotidià del català “és mínim”. Per últim, García ha demanat “més lligams” amb la Generalitat per poder seguir treballant i ampliar les seves eines d’acció.

País Valencià

Nathalie Torres, subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, ha explicat que des del seu executiu treballen per “equiparar el valencià amb el castellà com a llengua oficial” i per assegurar (aquest és el seu anhel) l’equitat i la convivència lingüística entre una llengua i l’altra. Per això és necessària una major protecció del valencià “com a element d’identitat inclusiva”. La seva promoció social (des de les institucions fins a la societat civil passant pel món empresarial) preveu garantir-ne els usos i els drets lingüístics dels ciutadans. Torres, a més, ha parlat del repte d’introduir el valencià a les zones castellanoparlants del País Valencià “com a factor de vertebració”.

Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Foto: DGPL

Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Foto: DGPL

Andorra

Joan Sans, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, ha transmès un dels missatges més positius de la jornada, ja que les estadístiques del seu estat pel que fa al coneixement i als usos del català “són molt positives”, cosa que s’ha pogut comprovar en el segon bloc de la Jornada, dedicat precisament a aquesta qüestió. Sans ha explicat que, segons les darreres enquestes, el nombre de persones que tenen com a llengua materna el català, o que s’hi identifiquen, ha augmentat. Una de les raons que ho expliquen és que, des dels últims cinc anys, Andorra ha acollit molta població d’origen espanyol, la majoria de la qual és catalanoparlant. Sans ha acabat dient que l’ús del català varia en funció de l’estructura sociolaboral, també condicionada per la immigració, sobretot portuguesa.

L’Alguer

Mario Bruno, síndic de l’Alguer, ha volgut destacar el reconeixement “regional, nacional i internacional” de l’alguerès, tot i que ha admès que pateix les influències del sard i –sobretot– l’italià. També ha parlat del paper decisiu de les diverses associacions i institucions pel foment de la llengua, així com dels projectes comunals amb què estan treballant, que tenen en els cursos d’alfabetització una de les seves bases. Sobre la normalització lingüística, principalment a través de l’ensenyament i els mitjans de comunicació, Bruno ha esmentat quatre exemples que contribueixen a l’intent de fer-la possible: el Diccionari Català de l’Alguer, l’Escola d’Alguerès, la revista bimestral L’Alguer i el portal alguer.cat.

Catalunya

Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha parlat de la voluntat que té el govern de consolidar el català com a eix vertebrador de la societat, amb la intenció que tingui plena disponibilitat. Els objectius que es proposen són diversos: estendre el seu coneixement i ús en tots els àmbits, internacionalitzar la llengua i la cultura catalanes, millorar la relació i la col·laboració amb els altres territoris de parla catalana i reforçar l’occità i la llengua de signes catalana. La feina que fan organismes com el CPNL, el Termcat, els diversos Serveis Lingüístics universitaris i empresarials, el CUSC o la xarxa CRUSCAT, entre d’altres, és indispensable. Per no parlar de l’Optimot, que ha rebut més de 58 milions de visites en cinc anys. Xirinachs s’ha referit a la promoció de l’ús sectorial del català, d’una banda, i al reforçament del seu prestigi i qualitat lingüística (amb el suport a l’IEC), de l’altra. També ha parlat dels acords amb el SOC i altres moviments sindicals, de l’Oficina de Granties Lingüístiques i de la importància que té potenciar la presència del català a Internet i les xarxes socials.