Curiositat i intel·ligència: dos trets característics

2.02.2018

Aquest mes de febrer entrevistem Òscar Camps, un dels fundadors de Proactiva Open Arms. Aquesta ONG té per objectiu rescatar la gent refugiada que es troba al mar. Ens parla de com va començar tot, la creació i l’evolució de l’organització per tal de donar-li cobertura legal. Camps opina sobre el paper d’Europa i del món envers els refugiats: «La Unió Europea, tal com la coneixem, és un fracàs sense pal·liatius»; «Si hi hagués polítiques decidides en els llocs d’origen d’aquestes persones que fugen […] la majoria es quedarien al seu país.»; «D’entre els líders mundials, el papa és una de les poques veus que s’han expressat amb valentia sobre l’èxode dels refugiats.»

Patrícia Gabancho, «aquella joveneta argentina que parlava la nostra llengua i que coneixia més de la nostra història i de la nostra cultura que la majoria de nosaltres», ens va deixar el passat mes de novembre. Isabel-Clara Simó li dedica un article sobre la seva personalitat i la seva obra molt ben valorada per la crítica i el públic.

Patrícia Gabancho.

Enguany, se celebra l’Any Fabra amb motiu dels 150 anys del naixement i els 100 de la Gramàtica catalana. Per això, Joan Martí i Castell destaca algunes idees que el mestre considerà essencials pel que fa a la llengua i que encara ho són avui. En un altre article, David Paloma i Mònica Montserrat ens posen a l’abast les rutes de Pompeu Fabra, que ressegueixen els diversos domicilis on va viure i, també, una ruta per Barcelona, que mostra la vida i l’obra del «seny ordenador de la llengua catalana», però també fora de la ciutat comtal, com Badalona, Montpeller, Prada i Bilbao.

També recordem Pere Casaldàliga ara que fa 90 anys, un home compromès, lluitador per la dignitat de la gent i la terra de Mato Grosso, al Brasil. Francesc Escribano parla de la seva relació personal amb Casaldàliga: «Casaldàliga tenia respostes i les donava, més enllà de la paraula, amb la seva pròpia vida.»

A art, Bernat Puigdollers dedica el seu article a Joan Borrell i Nicolau, un dels escultors noucentistes més rellevants de la nostra història de l’art. El Museu de Montserrat, amb l’exposició «Joan Borrell Nicolau (1888-1951). Crònica de l’origen», que es podrà veure fins al 25 de febrer, pretén donar a conèixer l’obra de Borrell en essència a través d’algunes de les seves millors peces, especialment al voltant del retrat i de la figura femenina.

A lletres, David Pagès entrevista Lluís Solà, activista cultural i lingüístic, assagista, crític literari, dramaturg, poeta, professor, traductor… i fundador i director de la revista de poesia «Reduccions». Solà ens parla dels seus pensaments, la seva obra, la seva visió de la vida i les seves passions. Una entrevista del tot interessant i enriquidora: «Llegir poesia, entrar en la poesia, no és sinó tenir una conversa amb nosaltres mateixos».

Laia Llobera ens parla de dos referents de la literatura femenina dels anys setanta i vuitanta: Anaïs Nin i Anna Murià. A través del comentari de dues de les seves obres, la novel·la Res no és veritat, Alícia de Murià, que planteja la difícil relació entre tres germans de la burgesia, i Dins d’una campana de vidre de Nin, que explica la història de tres germans i la seva incapacitat per relacionar-se amb el món que els envolta, veiem en Murià l’interès per l’escriptora francoamericana i podem dir que Nin és del tot present a les lletres catalanes.

Carme Rubio, en el marc de la VIII Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil de Montserrat, homenatja l’escriptor Miquel Desclot per la seva poesia adreçada als infants.

A música, Xavier Chavarria parla de la interrelació entre dues obres musicals de cambra i una novel·la, concretament entre Beethoven, Tolstoi i Kreutzer. D’altra banda, Miquel Pujadó dedica el seu article al cantant i actor francoitalià Serge Reggiani, el qual va dedicar tot un disc a personatges com Picasso, Robespierre, Molière, Chaplin i Camille Claudel. També, com cada mes, presenta la seva tria discogràfica catalana recent.

A teatre, Enric Ciurans ens comenta l’obra Sol, solet, un drama d’Àngel Guimerà que ben aviat podrem veure al Teatre Nacional de Catalunya. Fa un repàs de totes les obres de Guimerà que s’han representat al teatre i destaca que l’autor, amb un volum tan important d’obres, està infrarepresentat amb relació al seu repertori.

A cinema, Tariq Porter reivindica la síntesi cinematogràfica, és a dir, el curtmetratge, que cerca «generar altres sensacions a qui les veu, que en pocs minuts pot comprendre una existència ermitana o un abismal contrast cultural». Recull títols d’alguns curtmetratges que considera rellevants, com ara Timecode o Graffiti, i els comenta.

Per anar acabant, Margot Mur, arran d’una conversa amb Toni Soler, escriu sobre una de les figures més versàtils del panorama cultural i televisiu català actual. Fa un recorregut per tota la seva trajectòria personal i professional en el món de la comèdia i la televisió: «Sempre he procurat tenir idees i fer que sortissin endavant».

Finalment, publiquem les tres columnes d’opinió de Francesc Fontbona, Jordi Graupera i Marina Porras, i l’article també d’opinió de Francesc-Marc Álvaro sobre la situació política després del 21-D a Catalunya i l’article de premsa de Jaume Fabre sobre «Jornada», un nou diari català en gestació. També oferim la Tria personal de Vicenç Llorca, les ressenyes i notes de lectura, els mots encreuats de Màrius Torres i els sidokus de David Puertas.

Llegeix el número de febrer de «Serra d’Or» en paper o en digital.