Cultura posa en marxa un nou Sistema de Museus de Catalunya

23.09.2017

El Departament de Cultura ha presentat aquesta setmana el Pla de Museus 2030, un ambiciós document de gairebé 300 pàgines en què s’hi exposa un diagnòstic de l’estat actual del parc museístic de Catalunya i un conjunt de propostes estratègiques per actuar globalment per a tots i cadascun dels museus catalans, que s’han de vertebrar a través del nou Sistema de Museus de Catalunya.

Montjuïc acollirà el Museu Nacional d’Història de Catalunya

El conseller de Cultura, Lluís Puig, i el director general d’Arxius, Museus i Patrimoni Jusèp Boya van presentar aquest nou pla el mateix dia que el Ministeri d’Hisenda intervenia els comptes de la conselleria i posava en perill més de 30 actuacions previstes fins a finals d’any. La lluita diària per la supervivència no ha entrebancat la la presentació d’una acció estratègica a mig i llarg termini que ha estat elaborada amb la participació i el consens de més de dos-cents professionals del sector.

Actualment hi ha 114 museus inscrits en el Registre de Museus de Catalunya, així com centenars d’equipaments museístics i patrimonials de naturalesa molt diversa, que no reuneixen les condicions per ser inscrits. Molts d’aquests museus han patit severament la crisi de la darrera dècada. El Pla de Museus 2030 pretén corregir la deriva en què es troben molts equipaments i depassar la política centrada en museus nacionals per mirar el conjunt de museus del país. S’hi presenta també un Pla d’actuacions per als propers quatre anys, el període comprès entre el 2018 i el 2021. Un dels objectius és impulsar dins aquest termini el Museu Nacional de Ciències Naturals. I també el Museu Nacional d’Història, que serà el resultat de la fusió i reubicació de dos museus ja existents, el Museu d’Història de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La seu d’aquest nou museu de rang nacional està previst que sigui el pavelló Alfons XIII, que actualment gestiona Fira de Barcelona, a Montjuïc, un espai que, segons Jusèp Boya, “ha quedat urbanísticament desdibuixat i que hauria de recuperar la seva unitat arquitectònica”. El director general de Patrimoni va advertir que aquest pavelló s’haurà de remodelar i que el trasllat a Montjuïc no es faria fins d’aquí a vuit anys.

Un altre pavelló per al MNAC?

El pla també preveu que el Museu Nacional d’Art de Catalunya pugui ampliar el seu espai ocupant el pavelló Victòria Eugènia, també festejat pel tinent d’alcalde de Cultura de Barcelona, Jaume Collboni, que el mes de juliol anunciava la seva intenció de convertir-lo en un gran espai d’exposicions temporals. La conselleria descarta entrar en una competició amb l’ajuntament per ocupar aquest espai. “Cal dissipar falsos debats i aprovar projectes seriosos que garanteixin la viabilitat des edificis, després d’haver fet tots els informes tècnics”, ha dit Boya. “Hem de fer un gran MNAC, però amb una planificació museològica i una bona dotació per assumir les desespeses de gestió”, ha rematat Boya.

Un centre d’Arquitectura

Catalunya no tindrà un Museu d’Arquitectura, com havia anunciat fa anys Ferran Mascarell, però sí un centre d’arquitectura, que s’ubicarà a l’Arts Santa Mònica. Aquest centre deixarà d’estar dirigit per Jaume Reus a finals del 2017 i a partir de l’any vinent s’hi aniran programant exposicions i actes relacionats amb l’arquitectura, amb la voluntat de donar a conèixer l’arquitectura catalana a nivell internacional. Segons Boya, la Rambla pot ser un lloc idoni per fer aquesta projecció. L’Arts Santa Mònica mantindrà aquest nom i no abandona de manera automàtica les arts visuals, ja que bona part de la programació del 2018 ha estat elaborada per Jaume Reus, que també ha preparat una exposició sobre arquitectura. L’art audiovisual, per altra banda, es trasllada a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats.

En aquesta redefinició dels museus a deu anys vista, el Pla tampoc no preveu un Centre Nacional de Fotografia, un altre projecte anunciat per Mascarell fa dos anys i que s’havia d’ubicar a Montjuïc. La conselleria considera que ja hi ha prou centres dedicats a la fotografia (l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya o la Virreina Centre de la Imatge) i que el que cal potenciar és la difusió. En aquest sentit el MNAC pot continuar fent la feina de donar a conèixer el llegats dels nostres fotògrafs.

El Museu del Còmic haurà d’esperar

La gran projecció dels il·lustradors catalans ha quedat ben palesa en la darrera Fira de Bolonya, però la Conselleria descarta la creació d’un nou equipament per al còmic quan prou feina hi ha a mantenir el parc de museus actual. Boya va reconèixer que hi ha converses amb l’ajuntament de Badalona, on està prevista la creació d’un centre del còmic, però de moment el fons de la Generalitat es mantindrà en mans de la Biblioteca de Catalunya, que serà la responsable de mantenir el fons i exhibir-lo en exposicions.

El museu educador

El Pla estableix que la prioritat és situar el museu dins un model educador. Un dels objectius del Pla de Museus 2030 és reforçar la centralitat i la innovació de l’acció educativa, i això passa per fomentar l’accessibilitat i la participació i millorar l’experipencia de la visita als museus perquè estigui centrada en l’usuari. Entre els objectius del Pla hi ha també la cooperació i mancomunicació entre equipaments museístics, desplegar i consolidar les xarxes territorials com a estructures de suport als museus, reforçar els museus nacionals existents mitjançant l’increment del seu paper estratègic i la seva autonomia i promoure el reconeixement i la dignificació dels perfils i les professions del sector museístic.

El reequilibri territorial

El sector dels museus s’ha sentit abandonat durant molts anys. “Darrerament hem fet acccions per aconseguir el reequilibri territorial amb la idea de redefinir el sistema de museus”, ha dit el conseller de Cultura. Fins ara els museus estaven determinats per la llei de l’any 1990. El nou Pla vol distingir ara entre tres tipologies de museu. En primer lloc, el Museu Nacional. En segon terme, una segona categoria anomenada Museus de Catalunya, dins la qual s’ha establert una subcategoria anomenada Museu d’Interès Nacional, que serà aquell equipament que sense ser nacional, té un rol de lideratge a nivell nacional. Seria el cas del MACBA, que sense ser museu nacional vol exercir un lideratge en relació a l’art català i la seva internacionalització. I en tercer lloc, hi hauria els equipaments patrimonials bàsics, museus petits, cases de festa, etc.

“Hem d’aconseguir amplis acords polítics amb ajuntaments i bisbats que ens permetin desembocar en el nou sistema de museus de Catalunya”, ha dit Boya. “Més enllà de la radical transformació de l’arquitectura tradicional dels museus, caldrà culminar aquest procés amb una renovació legislativa. Al final del camí s’haurà d’aprovar una nova llei.”