Cultura és revolució

12.11.2014

Aquesta mateixa setmana es compleixen 23 anys de la mort de Montserrat Roig. Com amb tants altres desapareguts anticipadament, sempre ens queda el dubte sobre què haurien opinat i escrit sobre l’actualitat. Més enllà de la pura especulació, un recurs habitual és cercar en el seu llegat idees que puguin il·luminar el present. Amb el perill de malinterpretar i descontextualitzar, una frase concreta em crida l’atenció: “la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”.

Montserrat Roig va morir ara fa 23 anys

Montserrat Roig va morir ara fa 23 anys

Ningú ho diria quan encara vivim amb la ressaca del 9N. En pocs moments de la nostra història, Catalunya ha estat tant present en les agendes informatives de tot el món. Amb més mitjans acreditats que mai i amb un tràfic constant de corresponsals entre Madrid (ciutat base) i Barcelona (capital de la notícia), la qüestió política (conflicte o esperança?) monopolitza la projecció catalana. La sobredosi comença a ser feixuga. Ahir mateix, un dels responsables de la delegació d’ETV a casa nostra se’m lamentava que, des d’abans de l’estiu, cada setmana han fet un mínim de dos peces setmanals sobre Catalunya. Només una no tenia a veure amb el procés.

I, tanmateix, no tot és política. O, dit d’una altra manera, és política perquè prèvia, durant i posteriorment és cultura. Reprenent la frase de Montserrat Roig, sense cultura no és possible la revolució, ni el canvi, ni la pròpia identitat. Qüestions com aquestes centren el Congrés Internacional “Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat” que acull el Palau Macaya de Barcelona entre dimecres 12 i el divendres 14 de novembre.

Només mirant el programa, s’extreuen dues primeres conclusions transparents. En primer lloc, es constata la bona salut de la catalanística, o dels Estudis Catalans i sobre Catalunya, a casa nostra i arreu del món. La diversitat de procedències, de Xicago a Venècia i de Cork a Montpellier, ho evidencien. En segon lloc, la potència de dues temàtiques principals: la vinculada a la construcció nacional, representada per la conferència del professor Xosé M. Núñez Seixas, de la Ludwig-Maximilians Universität München (Alemanya), “Looking fot the oxymoron: On Francoist cultural policy. Fascist regionalism and Catalan identity”; i la més propera als estudis culturals, exemplificada per la xerrada de Jordi Làrios, de la University of St. Andrews (Escòcia), “Escriure la nació: del ‘país’ de Josep Pla a la ‘petita pàtria’ de Salvador Espriu”.

L’assistència al Congrés és lliure i gratuïta, prèvia inscripció a l’adreça funcionsdelpassat@uoc.edu.