«Cultura contra barbàrie»

2.03.2018

Aquest mes de març parlem de fotografia amb Pilar Aymerich, que ha retratat cinquanta anys d’història i de cultura catalanes i internacionals. El que vol Aymerich és reflectir d’alguna manera els moments interessants que ha viscut, i això ho ha fet a través de la càmera. Per a ella, la fotografia «és una síntesi del qua passa al món i dins d’aquesta síntesi pots fixar una emoció, un sentiment, un acte, un retrat». En definitiva, Zeneida Sardà ens dona a conèixer la mirada del món a través d’una càmera, gràcies a la qual podem conèixer moments històrics rellevants i interessants, com també la personalitat de Pilar Aymerich.

Frederic Ribas reflexiona sobre el fals dilema que ha plantejat des de sempre Espanya entre el progrés econòmic de Catalunya contraposat a la seva llibertat i ho analitza històricament.

Francesc Fontbona parla de l’«Engroguiment dels noticiaris», Jordi Graupera de «Corrupció» i Marina Porras del fet de «Rellegir Trabal». Jaume Fabre, al seu article «Carmencita i el fals marquès» parla de com va tractar la premsa l’anunci del casament entre la filla de Franco i Cristóbal Martínez Bordiu i algunes incidències que va provocar la notícia. Francesc-Marc Álvaro se centra en les xarxes socials, les crítiques que reben i els beneficis que han suposat per a les relacions humanes i professionals d’avui.

Bernat Puigdollers homenatja Pepe Corredor Matheos pels cinquanta anys de crític d’art. El seus interessos i passions van començar amb la poesia, a partir de la qual es va aproximar a l’art, dos mons totalment indissociables, fins a resultar-ne un crític destacat. Coneixem la relació del crític amb Montserrat i també amb l’autor de l’article.

Commemoració dels 80 anys de la Institució de les Lletres Catalanes i 30 des que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que la recuperava. Laura Borràs durant l’acte de commemoració.

Joan Josep Isern publica el seu habitual resum de l’any literari, les commemoracions, els premis, els honors i els guardons del darrer any 2017. Noms coneguts com Raimon, Joan Francesc Mira, Isabel-Clara Simó Joan-Lluís Lluís, Àngels Moreno, Carles Capdevila, Xavier Theros… i molts més.

Lluís Bonada parla de l’assaig que ha publicat Rosa Planas sobre la influència literària del mite de Faust en Llull i el lul·lisme.

A música, Albert Ferrer Flamarich ens ofereix la bibliografia sobre música clàssica més rellevant del 2017, amb un breu comentari per a cada obra seleccionada. Miquel Pujadó ens parla de les cançons sorgides de la revolució del maig del 68, a més de la seva habitual discografia catalana recent.

A Teatre, Xavier Albertí parla del teatre de Lluïsa Cunillé, un teatre apocalíptic, no pas en el sentit catastròfic de la paraula, sinó regeneratiu. També comenta algunes de les seves obres més destacades, com ara Assajant Pitarra, Boira, Islàndia o Barcelona, mapa d’ombres.

Gabi Stanislavsky conversa amb Assumpta Serna, actriu, professora, coach, productora i autora. Ens ajuda a conèixer millor el seu punt de vista sobre com viu el món cinematogràfic actual: «El Govern no pot ser el pare i la solució de tot, els professionals ens hem d’organitzar i reflexionar com ho podem fer millor». Serna aposta per la formació, perquè és el que «permet canviar les coses a millor».

Tariq Porter parla del noticiari de documentals cinematogràfics, el NO-DO, com a mitjà de publicitat que precedia ficcions censurades. Ara que fa 75 anys de la primera projecció als cinemes de Barcelona, Porter recorda que el NO-DO va ser un «implacable contaminant de l’esperit crític».

Miquel Martí Freixas analitza la importància de la imatge i el significat que han agafat diferents moments apareguts als mitjans de comunicació sobre el Procés. Un camí des dels escorcolls del 20 de setembre, el referèndum de l’1 d’octubre, la vaga del 3 d’octubre, el dur discurs del rei Felip VI, els del president Puigdemont, els empresonaments posteriors i fins a la manifestació de l’11 de novembre demanant-ne la llibertat, entre d’altres; uns esdeveniments carregats de símbols i significats que sovint han passat per alt als ulls de molts ciutadans i que quedaran plasmats en imatges per a la posteritat.

Per acabar, Anna Ballbona proposa la seva Tria personal de les darreres novetats literàries més destacades. També publiquem altres ressenyes i notes de lectura. A l’última pàgina, com sempre, hi ha els mots encreuat de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Etiquetes: