Cultsurfing.cat, teixint complicitats culturals

16.10.2013

Posar en contacte gestors culturals, programadors, patrocinadors, artistes i mitjans de comunicació és l’objectiu del programa Cultsurfing que ha tingut lloc els dies 15 i 16 a la Fabra i Coats. Des de Núvol, hem assistit a una de les dues jornades del programa. 

 

Cultusurfing.cat és un punt de reunió entre diferents agents culturals catalans.

Us oferim aquí una tria dels projectes culturals que es van presentar durant la primera jornada del Cultsurfing.

CULTURA A CASA: programant esdeveniments culturals en espais domèstics

Amb la voluntat d’agitar culturalment l’illa de Mallorca, en Miquel Ferrer i la Tina Codina van crear l’associació cultural “Cultura a casa”.  La idea els va sorgir quan van programar un concert d’un amic músic a casa seva. “Vam aconseguir que una trentena de persones vinguessin i paguessin l’entrada i ens vam adonar que allò era una experiència molt més propera que l’activitat habitual de pagar per anar a una sala de concerts. El pas següent va ser muntar una programació”, apunta en Miquel. Fins al moment han programat entre 30 i 40 activitats relacionades amb les arts visuals, la gastronomia, les arts escèniques, la música o la dansa. “El nostre públic és molt actiu, no sap on es farà l’activitat perquè per privacitat no publiquem les adreces de les persones que ens cedeixen casa seva, sinó que citem el públic en un lloc proper a la casa”, ens diu la Tina. Els amfitrions de la festa no cobren per cedir el seu espai, però tenen l’oportunitat de conviure amb un artista durant unes quantes hores i implicar-se en l’espectacle. “El finançament per fer possible la programació cultural és molt important. Si no n’aconseguim no es pot portar a terme l’activitat”, remarca en Miquel. ¿I com l’aconsegueixen? “Tenim patrocinadors, hem aconseguit micromecenes per a projectes puntuals i, també, hem fet intercanvi de productes: per exemple, Estrella Damm no ens aportava capital però ens va donar les cerveses per celebrar el 1r. Festival Cultura a Casa –on van venir 800 persones-. Un restaurant de la zona ens va cuinar els dinars dels assistents, i d’aquesta manera ha estat possible portar a terme la programació cultural.

FESTIVAL DELTEBRE DANSA: moviment, creativitat i implicació del territori

Almudena Lula parlant de Deltebre Dansa | Foto: Cristina Farran

El mes de juliol Deltebre es converteix en el centre neuràlgic dels professionals de la dansa i el circ. “Durant dues setmanes Deltebre acull a artistes de primera línia que imparteixen tallers i cursos a ballarins professionals, acròbates i actors. 47 nacionalitats d’arreu del món visiten Deltebre i cada nit s’ofereix un espectacle de dansa o circ gratuït per al públic local”, explica Almudena Lula, membre de l’equip de Roberto Olivan, director del festival. “També fem activitats per a la gent del poble: volem convidar a la gent que balli i que es contagiï del virus de la dansa, de la creativitat i del moviment. Fem cursos de moviment i dansa d’iniciació i la majoria d’espectacles tenen vincles amb el paisatge: les actuacions tenen lloc prop dels arrossars i volem vincular els sabors, olors i trets característics de la terra amb l’art del moviment”, explica l’Almudena.

TRANSFORMAS: teatre a la presó

Eva García ens parla de com la societat ens condiciona i ens encapsula en diferents espais, els dintres i fores dels quals tots i totes formem part. “En el meu cas, per ser dona, andalusa i del món de la cultura, la societat ja em posiciona en determinats cercles en els qual m’inclou i en altres esferes la meva condició es veu exclosa. “La cultura ha de servir per trencar aquests espais categoritzats i permetre la barreja i això és el que volem aconseguir des de Teatrodentro, on proposem arts escèniques amb persones preses i persones amb llibertat.

Eva García | Foto: Cristina Farran.

Volem connectar aquests dintes i fores que la societat determina i separa”. Fan teatre dins la presó i formen a presos en les arts escèniques: il·luminadors, actors, maquilladors, muntadors d’escenaris. Assagen quatre hores diàries a la presó de Quatre Camins i el seu projecte funciona des de fa 8 anys. “La presó funciona com qualsevol altre equipament cultural on exposem el treball escènic, amb la diferència que cal tenir la llista d’assistents uns dies abans que s’estreni l’obra teatral”. Han rodat un curt i recentment han presentat un llargmentratge –enregistrat a la presó-  el tràiler del qual podeu veure aquí.

COMUSITÀRIA: l’anàlisi de l’art vinculat a l’educació i les comunitats

Art i societat van de la mà.  Es retroalimenten. I Comusitària analitza els vincles que uneixen aquestes dues disciplines. ¿Quines barreres mentals, econòmiques i socials troba l’art, en diferents contextos? ¿De quina manera interactuen les comunitats de determinades zones amb l’art? Aquest és el tema principal d’estudi de Comusitària que té per objectiu “promoure, difondre i actuar en el marc del Desenvolupament Cultural Comunitari”, expliquen Noemí Rubio i Laia Serra. “La cultura i l’educació serveixen per a cohesionar les comunitats i les societats” i Comusitària posa en marxa projectes artístics en l’àmbit públic i privat que exemplifiquen aquesta relació o que l’estudien a fons. Un dels darrers és Periplus, una ruta transoceànica en cinc continents que estudia les arts comunitàries (música, arts escèniques i projectes interdisciplinaris) i que servirà per divulgar el coneixement artístic, educatiu i social analitzant els punts en comú i sinergies entre aquests tres àmbits.

INCURSIÓ, gestió de les arts escèniques en l’àmbit rural i inclusió de col·lectius desafavorits

L’associació cultural InCursió dissenya, programa i difon espectacles teatrals i de dansa dins del territori lleidatà de Juneda (Les Garrigues). Durant una setmana, el mes de juliol –enguany del 8 al 14 de juliol- l’associació organitza un curs d’arts escèniques dirigit a professionals del sector amb l’actriu Blanca Portillo, l’actor Javier Galitó-Cava i l’artista Carles Santos. Un altre de les iniciatives que destaca especialment és la recerca de nous camins per apropar les arts escèniques a públics diferents i que converteix en protagonistes els qui abans només eren espectadors.  D’aquesta manera, actors professionals i coreògrafs treballen amb integrants del centre de disminuïts psíquics de Juneda i de la residència d’avis de la localitat, dins del projecte InCursió Social. “En la darrera edició la coreògrafa Sol Picó va dirigir l’espectacle i el resultat va ser una experiència meravellosa i bastant màgica”, indica Martí. ¿Projectes de futur? Destinar espectacles a públic infantil, també. Pel que fa al finançament, “el 60% prové de les matrícules dels cursos, el 25% de fons públic i el 15% restant  prové de mecenatge privat, imprescindible per a la sostenibilitat del projecte”. Núria Martí destaca que “el mecenatge privat s’ha doblat respecte altres anys, perquè les entitats s’han adonat del fort retorn social que té un projecte d’aquestes característiques”.

 

ITINERARIS PER LES TERRES DE CRUÏLLA: cruïlles que serveixen per unir camins

Mercè Gisbert i Francesc Subirats han presentat les passejades guiades pel patrimoni cultural, arquitectònic i natural de les terres de l’Ebre. “Tenim quatre projectes que pretenen recuperar el patrimoni material i immaterial de la nostra terra, que és una terra de cruïlles. Volem reflexionar sobre música, sobre artesania, sobre patrimoni i volem reinventar-nos a nosaltres mateixos”, explica Mercè Gisbert. L’espectacle ‘Músiques en terres de cruïlla’ impulsat per l’Agrupació Musical Senienca posa el focus en les bandes de músics, “una de les manifestacions més potents a les terres de l’Ebre”.  Hi participen músics i cantants de jota de tots els territoris de parla catalana: Carmen París,
Pep Gimeno “Botifarra”,
Quico el Célio, el Noi i El Mut de Ferreries, Pau Alabajos o Miquela Lladó
en formen part. “Volem revaloritzar el nostre territori i la cultura és una excusa per repensar-nos, per redissenyar altres espais culturals, professionals i turístics que deixin clar que les terres de l’Ebre no són unes terres oblidades”. Durant l’època estival han organitzat el campus ARTiMUSIC que vincularà els estudis de música, oficis i elements del territori: l’artesania de la terrissa, la palma o la fusta. “Els mateixos elements que serveixen per fer artesania, poden servir per crear instruments musicals”, diu Gisbert.

Francesc Subirats descriu el paisatge ebrenc i la inquietud a banda i banda del riu Sénia de recuperar el patrimoni històric i cultural. Les pedres, la natura, la història, les tradicions. Han impulsat diferents rutes per mantenir ben viu l’esperit i la inquietud de conèixer, de recuperar, de barrejar-se, de disseminar la cultura.

Sinèrgies, finançament i networking

Roser Vernet, Albert Pujol i Clara Saperas | Foto: Laura Basagaña.

En una conversa informal, a la pausa del cafè, Roser Vernet, directora del Centre Quim Soler i impulsora del projecte Priorat en persona’, Clara Saperas, responsable de l’empresa de gestió cultural i literària Tramoia i del projecte ‘Mots embriacs’, i Albert Pujol, director de Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc aborden temes com la necessitat d’establir sinèrgies entre diferents projectes culturals i territoris; discuteixen sobre quines són les millors maneres d’aconseguir finançament i reflexionen sobre la importància de teixir llaços comuns que vehiculin i difonguin la cultura. “Les sinèrgies entre agents culturals i territori són bàsiques per tirar endavant. Pensa que nosaltres estem als marges, a la perifèria, ens hem d’ajudar entre nosaltres!”, diu Roser Vernet. “Les perifèries no només són físiques, algunes vegades són també mentals”, afegeix la Clara Saperas, que posa com a exemple una de les iniciatives culturals del matí: el teatre fet a la presó. “Calen sinèrgies lligades a la innovació, saltar barreres, fer xarxa”, comenta la impulsora de Mots Embriacs, que ben aviat presentarà un projecte europeu de cooperació juntament amb el Centre Quim Soler. Albert Pujol també hi diu la seva: “Fent possible dinàmiques positives com aquestes, aconseguirem arribar a més públic”.  ¿De quina manera? “Compartint recursos, sent sostenibles”, diu Vernet. “Amb la implicació directa del públic, creant complicitats”, contraataca Pujol. “I sumant àmbits d’acció, no quedant-nos només amb la cultura estrictament, barrejant la cultura amb altres àmbits”, indica Saperas. La Roser Vernet, que presenta el programa ‘Priorat en persona’ i que fa coincidir escriptors de renom i els lectors i lletraferits que ho vulguin dins d’una masia durant uns quants dies, apunta que un bon lema podria ser “cultura que vagi de la terra a la galàxia”, no menystenir allò que tenim a prop però tampoc reservar-ho a una sola zona: compartir-ho, difondre-ho, donar-ho a conèixer. La Clara Saperas insisteix en trobar punts en comú entre cultura i societat, educació, món. “Hauríem de fer que els límits fossin d’una porositat absoluta i que permetessin la transversalitat de moltes àrees. Ja s’està fent molta feina en aquesta direcció, alguns dels projectes que portem a terme ja busquen aquest camí: el punt d’unió entre literatura i vi, posar de costat integració de diferents col·lectius a través de l’art, reinventar-se, aprofundir…”. I què passa amb el finançament?  “El finançament no ve sol. Has de buscar idees que serveixin per finançar el projecte: són igual d’importants la part pública que la part privada” i afegeix que “ara és molt habitual aconseguir una part del finançament a partir del micromecenatge, però no oblidem que si comprem una entrada per anar al teatre –o un llibre- també estem contribuint a que allò sigui possible”. Roser Vernet recorda que “una manera de sortir del cul-de-sac és plantejar intercanvis de productes i serveis. Fa poc al Perxe vam acollir un grup de músics que van enregistrar un disc, a canvi d’un concert”. I Clara Saperas assenteix i aposta per “ser creatius en el sentit de compartir el màxim de recursos per no fer encarir el cost de les activitats, que recauran sobre el consumidor final”.

Cultsurfing 2013 | Foto: Cristina Farran.

La jornada acaba amb les presentacions dels projectes dels tres gestors culturals (Litterarum, Mots embriacs, Priorat en persona) acompanyades pel projecte La Cuina Furtiva.  Altres projectes que també han participat al Cultsurfing.cat de dimarts són el Festival Mèdit (Festival de Cinema Mediterrani de Menorca), la Mostra de cinema de vida a la muntanya (Picurt) i el programa de pedagogia del cinema a escoles i instituts Cinema en curs.

 

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris