Culpables o víctimes?

11.06.2019

La plaça de l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia no sembla la mateixa. Hi ha dues tendes de campanya envoltades d’un seguit d’espelmes que dibuixen la silueta d’un camí. És de nit i fa aquell aire propi de juny. A mesura que el públic arriba a la plaça, el camí d’espelmes convida a entrar a un espai ple d’històries tant reals com commovedores. El petit racó d’aixopluc és un clar homenatge al dia dels refugiats, el pròxim 20 de juny. És així com el Festival EVA, que es va celebrar al Penedès del 31 de maig al 9 de juny, aconsegueix un any més ser l’eina idònia per donar veu a les persones oblidades, aquelles que no tenen mitjans per denunciar les injustícies, com també ho són els testimonis de Nacidos culpables.

‘Nacidos culpables’ de José Manuel Garzón | Foto: EVA 2019

-Com és la cara del fill d’un assassí?, pregunta l’home que acaba de pujar dalt l’escenari. – La cara d’una persona qualsevol, respon una dona d’entre el públic. I sí, efectivament, els fills d’assassins no se’ls descobreix per tenir una cara diferent, així com tampoc als mateixos assassins. Només hi ha un sentiment que conviu a la consciència dels criminals, la culpa. El problema és quan la culpa s’apodera de les persones innocents només pel fet de compartir llaços familiars amb el veritable homicida.

Nacidos culpables és un text escrit pel periodista Peter Sichrovsky que parla, al Festival EVA interpretat per José Manuel Garzón, sobre testimonis reals de fills de membres de les SS a l’Alemanya nazi. És una narració espontània, no hi ha opinió, ni preguntes, ni intervencions. Garzón es posa a la pell dels fills d‘assassins i mostra els seus sentiments tal com els assumeix. És un text carregat de pensaments contradictoris, de confessions i d’ideologies que s’han apoderat, sense miraments, dels protagonistes.

L’escenari, envoltat d’una muntanya de sabates barrejades i sense propietaris que simbolitzen el caos enmig de l’horror, conforma els espais on conviuen aquests testimonis durs, esgarrifosos i desconcertants. Garzón representa fins a sis personatges que, durant molts anys, han viscut en una paret de silenci i amb el temps han anat descobrint les mentides que els envolten i que són la més dura realitat.

BUM! El so d’un tret indica la fi d’un relat i l’inici de l’altre. O potser aquest tret que sona de manera sacsejant és una dosi de realitat per fer-nos adonar que aquells testimonis són vius, ben vius. Perquè, en el fons, la realitat és aquesta: aprendre a viure malgrat la injusta i salvatge vida que ens ha tocat.

José Manuel Garzón a Nacidos culpables | Foto de Jordi Sueiro.

Un homosexual que, víctima de l’educació feixista, mai ha estat acceptat pel seu pare; un estudiant de medicina que s’afilia a grups d’extrema dreta o el fill d’un nazi i net d’un comunista són alguns dels testimonis que han aconseguit commoure’ns aquest vespre de juny a Sant Sadurní. Alguns d’ells han après a conviure amb aquest pes dins la consciència i, per tant, es caracteritzen per una personalitat més aviat cínica. D’altres mostren el més absolut rebuig cap als actes comesos. En definitiva, la manera de ser dels personatges és la conseqüència dels cops de puny que la vida els ha donat. Potser ells no son els assassins, però tot i que alguns han rebutjat als seus pares, d’altres els han acceptat. Al final sempre és el mateix: viure amb aquest pes sobre la consciència.

Fi dels sis relats. BUM!, altra vegada el sacsejant so d’un tret. La bala arriba a les consciències dels espectadors. Ara només queda reflexionar-hi: culpables o víctimes?

El Festival En Veu Alta 2019 (EVA) s’instal·larà, del 5 al 7 de juliol, a Predell, al Priorat. En aquest enllaç podeu descarregar-vos la programació.