Criticar el disseny des del disseny

5.04.2018

Creu Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny, que si a l’exposició que presenta ara se li diu precisament així, exposició, és perquè la convenció ens ajuda a entendre de què parlem. Però Design Does, la mostra que acull el museu fins al 13 de maig, no és el que normalment concebem com a exposició. Els seus creadors, fills de l’escola Elisava, es basen en les noves tecnologies, la interacció i el joc per tal de reflexionar sobre quin és el paper del disseny avui. En parlem.

L’entrada de l’exposició Design Does al Museu del Disseny | Foto: Museu del Disseny

El primer que haurà de fer la persona que visiti Design Does al Museu del Disseny serà penjar-se al coll una targeta electrònica. Dins d’aquesta targeta hi inserirà unes quantes dades personals, entre elles l’adreça electrònica. Dades personals? Sí, però no per ser transferides a cap multinacional secreta, sinó perquè al llarg de tota l’exposició la targeta anirà emmagatzemant informació que després s’enviarà al correu de la persona en qüestió.

Quin tipus d’informació? A mesura que vagi avançant per la mostra, el visitant anirà interactuant amb el que veu: respondrà preguntes, tocarà aplicacions, jugarà amb artistes, etcètera. Tot plegat quedarà emmagatzemat a la seva targeta perquè després la persona en qüestió pugui veure què diuen d’ell o d’ella aquests resultats. La idea és dels comissaris Laura Clèries (Elisava Reserach), Pau Garcia i Dani Pearson (Domestic Data Sreamers) i, per cert, entrar-hi és gratuït.

Hauríem d’automatitzar-ho tot? Podríem viure sense plàstic? Com alimentarem 10.000 milions de persones? Com ens sentim més lliures, sortint de casa amb el mòbil o sense? Si una arma automàtica està programada per reconèixer cares i disparar, qui és responsable d’un crim: la persona que l’ha inventat, la que l’ha programat, la que l’ha comercialitzat, el govern que accepta la seva utilització…? Els comissaris de Design Does han estructurat la visita a partir de quinze preguntes que són quinze reptes de futur. Però no les exposen a nivell teòric, sinó pràctic: el visitant veurà aquestes idees convertides en projectes reals.

L’arma automàtica que hem mencionat, per exemple, és al museu i et detecta la cara, tot i que no dispara. Però què té a veure això amb el món del disseny i per què s’exposa en aquesta institució? “Parlem del disseny entès a la manera del 2018, és a dir, no només des de l’òptica estrictament patrimonial”, recalca Pilar Vélez, “Sinó pensant en quins objectes hauran de treballar els dissenyadors del futur i què s’han de plantejar en aquest moment”.

I precisament el que pot passar amb el disseny del futur, tal com ja ha passat amb el del passat, és que serveixi no només per millorar la civilització sinó també per complicar-la. El cas de la tecnologia militar torna a ser paradigmàtic. El comissari Pau Garcia recorda que “no pretenem posar aquesta disciplina en un pedestal, sinó fer-ne una revisió crítica”. Per ser crítics, però, no en tenen prou amb crear l’exposició a partir d’una base reflexiva, sinó que necessiten que el visitant de carrer interactuï amb ells i els digui què en pensa de tot plegat. Qui vulgui aprendre, rumiar i passar una estona entretinguda, que no dubti en visitar el Museu del Disseny abans del 13 de maig.