Cremar el cànon

4.06.2018

A l’artista Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) pensar el món de l’art des del seu context històric l’ha dut a investigar sobre Grècia –bressol de la cultura- i Alemanya –paradigma de la seva imposició-. El seu objectiu era preguntar-se com entén Europa els conflictes actuals i qüestionar els cànons culturals.

Obra de Daniel G. Andújar, “The Trojan Horse – Burning the Canon”, crema que va dur a terme el 23 juny 2017 a Kassel | Foto: Fundació Suñol

El 2017, Daniel G. Andújar va participar a la documenta 14. Era el primer cop que l’exposició internacional d’art contemporani es duia a terme en dues seus: Kassel (Alemanya) i Atenes (Grècia). El valencià va presentar-s’hi amb un projecte en dos actes, un per a cada espai, que protestava contra la violència i investigava com entenem el conflicte en l’actualitat.

Ara el podem veure complet a la Fundació Suñol sota el nom Els desastres de la guerra, un títol que s’inspira en la sèrie de gravats Los desastres de la guerra de Goya. Andújar fa un “exercici de relectura històrica […] desvela allò que es troba rere les imatges per a dilucidar com pensem el món a través d’elles”, escriu la crítica d’art Imma Prieto al catàleg que companya la mostra.

Segons l’experta, cadascuna de les obres que ens presenta Daniel G. Andújar “fa explotar la història que ens van explicar”. I les peces són molt diverses. La secció de Grècia està dividia en tres apartats que reflexionen sobre el cànon, un dels quals és un atles format per fotografies extretes d’estudis d’antropologia racista, les quals pretenien crear un únic cànon estètic europeu a partir de com els grecs havien pensat l’ideal de bellesa.

Per criticar aquests cànons establerts i allunyar-se’n, l’artista modifica algunes figures clàssiques. És el cas de la sèrie d’escultures Liberated models (2016-2017). Allà hi trobem models de cossos pertanyents a la cultura clàssica, però que se’ns mostren deformats. Els canvis es noten en el material –el plàstic substitueix el marbre-, el color –que no sempre és el blanc que estem acostumats a veure en els escultures antigues- o les posicions –les formes pulcres se substitueixen per posicions eròtiques-.

Segons Andújar, “el cànon és sempre una força d’ocupació”. Investigant la idea d’Europa, l’artista subratlla les contradiccions i fragmentacions del continent. Això li dona peu a parlar dels totalitarismes, de com s’han apropiat de la cultura popular en diferents moments de la història i com han creat unes connotacions que després ja no poden al·ludir-se: cremar obres en una foguera, per exemple, ens recorda a la voluntat d’aniquilació cultural de diferents moviments autoritaris, i evitem reproduir aquesta imatge.

Però precisament això és el que va fer el valencià amb les obres de Kassel: treure-les del museu i cremar-les. Era un acte de desafiament al cànon i a com entenem avui en dia els conflictes. En aquesta part alemanya de l’exposició, que podem veure reproduïda a la Suñol, l’artista ens endinsa en un recorregut que ens condueix pels efectes de la guerra, començant per un grup de fotografies que documenten l’evacuació d‘obres d’art del Museo del Prado de Madrid durant la Guerra Civil –la primera evacuació d’obres d’art de la història- i concloent amb la qüestió del control present i futur.

Daniel G. Andújar, que a Barcelona està representat per la Galeria dels Àngels, creu que avui en dia “la guerra es va fent invisible i els soldats postcapitalistes som nosaltres”, que no envaïm territoris físicament sinó que utilitzem l’economia o la tecnologia. Com resumeix l’artista, “El nou totalitarisme es defineix al voltant d’algoritmes”. Qui vulgui entrar a fons en totes aquestes reflexions, pot visitar l’exposició Els desastres de la guerra fins el 15 de setembre a la Fundació Suñol.