Cossos celestes. Del Museu del Disseny al Metropolitan de Nova York

8.07.2018

L’esdeveniment més rellevant, pel que a moda i art es refereix, el protagonitza cada any el Metropolitan Museum de Nova York amb l’exposició anual que dedica a la moda. Aquest any la mostra titulada Heavenly Bodies explora les relacions que ha establert la moda amb l’imaginari catòlic al llarg de la història. Proposta delicada però valenta, podem sentir-nos orgullosos de dir que el Museu del Disseny de Barcelona participa en aquesta faraònica exposició prestant el millor de la seva col·lecció de vestits.

L’exposició Heavenly Bodies al Metropolitan Museum of Art

Organitzada pel Costume Institute, departament que conserva la col·lecció tèxtil del Metropolitan i junt amb la supervisió i finançament del Vogue americà, la mostra reuneix més de 150 peces que han estat influïdes per la iconografia i els models catòlics. Creacions dels millors dissenyadors europeus s’exposen junt amb 40 objectes litúrgics i vestimenta sacra que el Vaticà ha cedit de forma extraordinària, procedent de la sagristia de la Capella Sixtina i que fins ara no havien sortit de les seves fronteres. La mostra està repartida per les sales medievals, renaixentistes i barroques del museu així com els claustres espanyols i francesos que custodia, de manera que les peces dialoguen amb la col·lecció permanent, veient fins a quin punt l’imaginari catòlic ha donat forma a la creativitat dels dissenyadors.

Vestit de nit, 1951, Cristobal Balenciaga

 

Vestit de nit, 1949, Cristobal Balenciaga

Per a l’ocasió, i gairebé de forma excepcional, el Museu del Disseny de Barcelona ha cedit el millor que podia oferir, enviant a Nova York -a petició del mateix Metropolitan- tres vestits Balenciaga de meitats de segle XX que fa més de sis mesos que es troben a la ciutat dels gratacels per a ser estudiats i exposats. Aquests van ser escollits pel mateix Met d’entre gairebé 200 que es conserven a Barcelona, i no pas per capritx, sinó perquè es tracten de peces de gran valor i són un punt de referència en la producció del dissenyador espanyol, però sobretot per la relació i proximitat que hi ha entre aquests i els drapatges del Renaixement Italià.

L’expressivitat de les teles de Balenciaga, el joc de teixits i els plecs dels seus vestits comparteixen característiques amb les teles que vesteixen sants i verges en les taules renaixentistes. No sols és l’efecte, sinó que realment podríem pensar que Balenciaga va fixar-se en els models iconogràfics d’aquests personatges per crear les peces del Museu del Disseny. Mentre que un dels vestits és gairebé idèntic a les robes que vesteix el Sant Pere representant per Raffaello Sanzio a la taula Verge i nen entronitzats amb Sants (1504), l’altre podria ser el vestit propi d’una immaculada de Zurbaràn o de Girolamo dai Libri, artistes que representen la verge amb la iconografia que la fa única: un mantell blau vaporós i delicat, gairebé parella de l’estola blau cel que Balenciaga afegia al vestit de nit conservat a Barcelona.

Detall de Sant Pere

La col·lecció Balenciaga va ser donada a la ciutat a inicis dels 80 i constitueix una de les millors col·leccions públiques del modista, tant per la quantitat i qualitat així com l’estat de conservació, reunint les principals innovacions del dissenyador espanyol, un dels tresors del Museu del Disseny.

Més enllà d’estètica i veritat, hi haurà dissenys que realment estaran influenciats o inspirats en la iconografia cristiana, mentre que d’altres són fruit de la casualitat i l’atzar, el que és interessant és l’esforç que fa el Metropolitan per reinterpretar i crear nous relats no sols sobre la seva col·lecció sinó també sobre la història de la moda, veient en aquest cas com l’art sacre pot ser la font d’inspiració i punt de partida d’un seguit de creacions úniques.