Cornucòpia o les noces de l’orgue i la gralla

15.11.2017

Aquest diumenge 19 de novembre a les 12.30h l’església de Santa Maria acull el segon concert Festival d’Orgue de Capellades. L’organista Jonatan Carbó i el graller Jordi Mestres presenten el disc ‘Cornucòpia’, un projecte de sonoritat singular, fruit d’una amistat i una col·laboració que es remunta a l’any 2008. Un concert d’orgue i gralla que ens descobrirà obres de Bernat Bataller, Eugène Gigout, Àlex Cassanyes, Francesc Rius, Cristòfor Taltabull o Calres Prat. Entrada gratuïta.

Jordi Mestres i Jonatan Carbó

És una oportunitat per escoltar primer treball discogràfic de Jordi Mestres Qué, gralla, i Jonatan Carbó Casanellas, orgue. Ens oferiran una combinació insòlita que, més enllà de la potència sonora, vol fer-nos descobrir la gran versatilitat i riquesa de matisos d’aquests instruments. La seva unió, segons afirmen els propis artistes, “parteix de la voluntat d’explorar, amb imaginació, ambició i rigor, nous camins per a aquesta formació amb l’objectiu de consolidar un repertori propi”. De fet, s’inspira en les arrels i la tradició de cadascun dels instruments. D’una banda, la gralla, protagonista de la música festiva i de carrer, beu de la tradició popular i, al costat de l’orgue, afronta un nou repte tècnic i interpretatiu. L’orgue, per la seva banda, lligat a la tradició culta i litúrgica, esperonat per la gralla, mostra la seva vessant més popular, tal com havia fet en les èpoques més remotes.

Els músics expliquen que com els fruits de la Cornucòpia, el corn de l’abundància, “hem procurat proveir d’un repertori singular de fonts i estils diversos”. En efecte, en el disc hi trobem obres sobre melodies populars, però també composicions de nova creació, adaptacions d’obres per a instruments propers o encàrrecs a compositors catalans actuals, i amb estils que van de la música contemporània fins al jazz, la música tradicional o la cobla.

Els inicis de Cornucòpia se situen al 2010 i des de llavors han anat consolidant una trajectòria estable que els ha dut a oferir concerts arreu de Catalunya: Catedral de Tarragona, Festival Tradicionàrius a Santa Maria de Gràcia, Festival Internacional d’Orgue d’Igualada, Monestir de Montserrat o El Vendrell, entre d’altres, on han estrenat moltes de les obres que formen el seu repertori.

El repertori de ‘Cornucòpia’ és molt heterogeni. “Una primera part són obres adaptades d’altres instruments semblants com la dolçaina valenciana i piano o una peça pensada per a tres gralles, adaptada a la nostra formació”, explica Mestres. “La resta són obres encarregades expressament per aquest duet, ja sigui a través d’un concurs o peticions nostres directes als compositors. La veritat és que no hi havia cap mena de repertori escrit per a aquests dos instruments i també voliem col·laborar a crear una base a partir de la qual pugui seguir engrandint-se”.

El concert del dia 19 servirà per presentar obres com el Toc d’ofertori (dels Astons), tradicional amb arranjament d’Albert Carbonell, Concordança I-II-III, de Bernat Bataller (1978), Rhapsodie sur des Airs Catalans, d’Eugène Gigout (1844-1925) –només per a orgue- i Cornucòpia I-II-III-IV, d’Àlex Cassanyes (1982). Continuarà amb Suite Mediterrània, de Francesc Rius (1945), Nadala, de Cristòfor Taltabull (1888-1964) -també només per orgue- i Suite sobre una història d’amor, de Carles Prat (1985).

 

 

“Tots dos som de Vilafranca del Penedès, on hi ha una forta tradició grallera i per altra banda un orgue molt important a la Basílica de Santa Maria en el que s’ha mantingut la tradició de les llibertats d’orgue, interpretant per la novena a Sant Fèlix les diferents  tonades dels balls de la festa major”, m’explica Joanatan Carbó. “Aquesta pràctica d’improvisar a l’orgue a partir de la música popular era molt viva, sobretot per Nadal i Corpus i es va anar perdent a principis del segle XX. El detonant del grup va ser el Concurs de Composició per a Gralla i Orgue organitzat per la Coordinadora de grallers de Vilafranca del 2008, en què vam interpretar les obres guanyadores i vam disposar d’un primer material per tenir un repertori propi per a la formació. Anteriorment gairebé no hi havia obres escrites per a gralla i orgue i hem anat encarregant més obres a compositors catalans. Algunes estan basades en melodies tradicionals (ex. Moixiganga, Ofertori…) i d’altres són de nova creació”, remata Carbó.

Jordi Mestres ens explica que l’orgue i la gralla són dos instruments que es fusionen més bé del que sembla. Potents i alhora amb molts matisos. Sí que provenen de dos mons molt diferents, però quan els ajuntem, encaixen perfectament en una sonoritat molt rica. Per bé o per mal, els instruments que toquem formen part nostra i mirem que això no ens impedeixi combinar-lo amb qualsevol altre.

Dos artistes de llarga trajectòria

Jordi Mestres és de Vilafranca del Penedès, on desenvolupa els inicis de la seva vida grallera. Pot resultar curiós que, paral·lelament, estudiï flauta travessera, però encara que semblin dos instruments antagònics, el músic intenta obtenir bones influències dels dos àmbits, tant de la música tradicional com de la clàssica, obtenint-ne una manera d’interpretar molt característica. Forma part de diverses agrupacions com Els Vinardells i QuatreQuarts, entre d’altres, a banda de desenvolupar projectes arreu del país. En finalitzar els seus estudis superiors de gralla l’any 2010 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC), compagina la docència de la gralla, la tarota i la flauta travessera amb el desenvolupament de nous projectes musicals, tant de música tradicional, antiga, clàssica, contemporània o jazz. Amb el seu instrument principal, la gralla, intenta buscar nous horitzons, perfeccionant-la i dignificant-la. Mestres toca una gralla dolça de 3 claus en Do, del constructor vilanoví Xavier Orriols, amb una inxa del luthier Xavier Qué.

Per la seva banda, l’altre integrant del grup, Jonatan Carbó Casanellas, va estudiar orgue al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb la professora Maria Nacy, obtenint les màximes qualificacions, i ha a ampliat la seva formació en nombrosos cursos amb grans professors, així com ha ofert recitals com a solista arreu de Catalunya, Illes Balears, Espanya i França, destacant els orgues del Palau de la Música Catalana, la Catedral de Barcelona, la Basílica de Montserrat i la Catedral de Perpinyà, entre d’altres. A més, ha estat enregistrat en diverses ocasions per Catalunya Música i ha realitzat un doble CD amb l’obra “El Llibre de l’’orgue de Santa Maria de Vilafranca del Penedès”, de Josep Soler Sardà. També ha col·laborat amb nombroses formacions vocals i instrumentals com el Cor Liedercàmera, Cor Vivaldi, l’Orquestra Terrassa 48 i, al mateix temps, du a terme una intensa tasca docent com a professor d’orgue. El seu instrument és l’orgue de l’església parroquial de Sant Andreu de la Selva del Camp, construït el 2003 per Blancafort – Orgueners de Montserrat S.L. com a Opus 143, possible gràcies al llegat del selvatà Abel Ferrater i ocupa el lloc de l’orgue anterior del segle XVIII destruit el 1936. Disposa de 38 registres en 3 teclats manuals de 56 notes -Cadireta, Orgue major i Recitatiu expressiu- i un pedaler de 30 notes i transmissió mecànica per als teclats i elèctrica per als registres, diapasó de 440Hz a 18ºC i temperament Bach-Kellner.

Jordi Mestres Qué, gralla, i Jonatan Carbó Casanellas, orgue

Jordi Mestres Qué, gralla, i Jonatan Carbó Casanellas, orgue

Segons Jordi Mestres, “l’orgue de Capellades ens ofereix moltes possibilitats tímbriques que permeten jugar molt amb la combinació amb la gralla i l’acústica generosa i les dimensions de l’orgue potencien la sensació espacial”.

El concert que oferiran diumenge és tota una oportunitat per descobrir noves sonoritats que fan confluir dos instruments que tenim en el nostre imaginari com a essència d’allò popular –la gralla- o transmissors del sagrat –l’orgue. La seva combinació por fer-nos obrir noves vies de percepció.