Corey Wittig: salvant els joves de la bretxa digital

13.07.2015

Corey Wittig és un bibliotecari de la Carnegie Library de Pittsburgh. Ha vingut al nostre país, convidat pel Consolat General dels Estats Units a Barcelona, per conèixer el sistema bibliotecari d’aquí i a presentar el projecte Connected Learning.

Corey Wittig | Foto Bernat Puigtobella

Corey Wittig | Foto Bernat Puigtobella

A la seva targeta de visita, Corey es defineix com a Digital Learning Librarian, un ofici que aquí encara no està definit com a tal però que en bona mesura ja exerceix el personal bibliotecari de casa nostra. Corey és un dinamitzador de l’aprenentatge digital, i la seva feina se centra sobretot en nois i joves d’entre 12 i 18 anys que van a la biblioteca amb l’inquietud d’aprendre-hi alguna cosa.

El projecte de la Carnegie Library està finançat per una fundació, però s’alimenta sobretot de la col·laboració d’uns mentors, la majoria enginyers i informàtics, que dediquen hores als joves per iniciar-los en l’ús de les eines digitals. En el Corey acull joves que no sempre tenen connexió a Internet a casa seva i que es beneficien de cursos en què aprenen codi, disseny gràfic, serigrafia, animació, etc. “Molts d’aquests joves no tindrien accés a la tecnologia si no fos per aquests serveis. Hem de procurar que aquests nois no caiguin a la fossa de la bretxa digital”, em diu Corey a la Biblioteca Jaume Fuster, on ens hem trobat gràcies a la intermediació del Consolat General dels Estats Units, que l’ha convidat a Barcelona. Corey qüestiona que tots els joves d’avui, els anomenats mil·lenials, siguin tots nadius digitals. “Pots ser un nadiu digital si els teus pares tenen un ordinador a casa. Però a Pittsburgh només un 18% dels joves té mòbil, i els que en tenen no disposen necessàriament d’un smartphone”.

Corey ens parla del seu principi pedagògic, el Connected Learning, que fomenta l’aprenentage sempre en relació a relats o mites amb els quals els nanos puiguin establir una connexió emocional. Es tracta de trobar aquell interès que comparteixen amb el seu grup i a partir d’aquí explorar possibilitats d’aprenentatge. “Hem ideat un joc que anomenem Code Combat, que és exactament això, un combat de codi basat en monstres construïts amb peces de Lego que després programem. Carreguem el codi en un ordinador compartit i després cadascú pot controlar els seus moviments des d’una iPad.

La captació d’aquests joves demana per part de Corey i el seu equip una certa actitud proactiva. “Anem a les escoles a parlar amb ells a l’hora que tenen descans per dinar i els expliquem el que poden fer a la biblioteca”. Corey em parla de casos d’èxit, com el del Matt, un noi que anava a l’escola Montesori de Pittsburgh i que es va apuntar al laboratori amb la dèria de fer experiments. Va començar fent fotos de pics de glaç, va aprendre a fer servir la càmera de fotos i ara està molt implicat amb la biblioteca i ja s’ha convertit en un mentor que ajuda altres nois, a qui proposa i ensenya tècniques per fer apps per a l’institut.

Els graus d’implicació dels nois amb el projecte és molt divers i es defineix en tres estadis que Corey resumeix en una sola paraula: HOMAGO. HO, de hanging out, MA de messing around i GO de gigging out. Serien els tres nivells d’implicació dels nois amb el projecte. Hanging out vol dir que el jove es mou lliurement per pura curiositat. Messing around vol dir que ja es troba exposat a activitats sense que per això se’l pressioni. I en darrera instància, gigging out és quan l’usuari es troba tan immers en l’activitat que ja gairebé no necessita un mentor.

Corey m’explica que també han anat a centres de detenció de menors a fer tallers i activitats. “Són delinqüents amb condemna, alguns acabaran anant a una presó d’adults. No podem fer cap afirmació grandiloqüent perquè el nostre marge d’acció aquí és més reduït, però fem el que podem”.

Enllaços d’interès:

carnegielibrary.org

remakelearning.org

connectedlearning.tv

youmedia.org

dmlhub.net

Etiquetes: