Cool Fire, jazz a La Pedrera

9.08.2018

Dissabte 4 d’agost, els guardians de La Pedrera van presidir una nit meravellosament efervescent de música jazz gràcies a l’Alternatilla Jazz Band, el festival de música basat a Mallorca que va reunir un quartet a Barcelona.

L’Alternatilla Jazz Band a La Pedrera | Foto: La Pedrera

El grup va parlar de les temàtiques de l’Alternatilla dels últims dos anys. L’any passat, el festival comptà amb músics noruecs com la saxofonista Hanna Paulsberg, que precisament era a la Casa Milà. Les seves conjugacions melòdiques memorables van fer pensar en les interprètacions de Stan Getz i Sonny Rollins. Aquest any, el festival presentarà músics polonesos com el pianista Pawel Tomaszewski, que va delectar el públic de Barcelona amb el seu enfocament musical ampli amb arrels de funk, straight-ahead bebop i el vocabulari clàssic. Al capdavant del quartet hi havia dos músics mallorquins, el baixista Pete Bujosa i el bateria Teo Salva, que van enriquir el conjunt amb una simpàtica interacció musical des del principi fins al final.

Malgrat que el conjunt tocà alguns estàndards, com el tendre My funny Valentine, o Green Dolphin Street (una cançó composada per un autor americà-polonès que Tomaszewski va destacar), els punts més destacats del concert van ser tres cançons compostes pels membres del quartet. La composició del baixista Bujosa va començar amb un solo de llarg rubato que reprenia la cançó Haitian Fight Song, de Charles Mingus. Tot seguit, aquesta cançó va aplegar tot el quartet: malgrat la seva composició en menor, la peça sonà amb una potència inaudita. El pianista Tomaszewski va oferir una song of longing, les harmonies cristal·lines i himnals de la qual van encantar el públic. Per la seva banda, el saxofonista Paulsberg va liderar el grup cap a la cançó Catalan boy, un trencaclosques ple de modulacions que no va aconseguir interrompre l’efecte flotant i eteri de la melodia.

Paulsberg va reconèixer, durant el concert, que aquell era “un dels compromisos més espectaculars que cap de nosaltres ha enfrontat mai”. Per aquells que vam tenir la sort de ser entre el públic, és just dir que el sentiment fou mutu. Tothom qui estigui interessat en el jazz fresc però ardent hauria de considerar la possibilitat de viatjar a Mallorca per a veure aquests músics en acció, en una altra atmosfera tan evocadora com aquesta.

 

Podeu llegir aquest article en anglès en la seva versió original.