Conxita Garcia, nova directora del Cor del Liceu

Conxita Garcia serà la nova directora del Cor del Gran Teatre del Liceu, segons ha decidit avui per unanimitat la comissió executiva del Teatre. Vinculada al Liceu des de fa més de 10 anys, des del passat mes d’abril Garcia ha dirigit el Cor en substitució del mestre Peter Burian.

Aina Vega i Rofes

Aina Vega i Rofes

Coordinadora de Cast@fiore

Conxita Garcia serà la nova directora del Cor del Gran Teatre del Liceu, segons ha decidit avui per unanimitat la comissió executiva del Teatre a proposta del mestre Josep Pons, director musical del Liceu. Vinculada al Liceu des de fa més de 10 anys, des del passat mes d’abril Garcia ha dirigit el Cor en substitució del mestre Peter Burian.

Conxita Garcia

A curt termini, l’objectiu de Conxita Garcia amb el Cor és seguir la mateixa línia de treball establerta fa anys amb Gandolfi i que Basso havia continuat: “Cal recuperar el gruix del Cor i vetllar pel seu equilibri reforçant les cordes”, diu Garcia. El seu nomenament situa al nostre país per primer cop una dona en la direcció del cor d’un gran teatre d’òpera: “És un gran pas per al món coral de casa nostra”.

En una entrevista que es podrà llegir al Full Informatiu dels Amics del Liceu, Conxita Garcia parlava dels seus inicis a l’Orfeó Català, com a fundadora del Cor Jove, al qual hi va estar al capdavant entre 1986 fins al 2003: “Em queden records molt bonics de reptes assolits per part dels cantaires. Jo cantava a l’Orfeó Català des de l’any 1976, després vaig ser sots-directora de l’Orfeó simultàniament i quan Simon Johnson va reconvertir els cors anteriors en l’Escola Coral em vaig encarregar del que s’anomenava Cor Juvenil. Vam començar amb 13 cantaires de 15 anys i poc a poc vam anar creixent fins que al 1995-1996 va arribar a la seva màxima esplendor”.

Li preguntava què l’impulsa a treballar amb gent gran i il·lusionar-se com ara ho fa treballant amb el Cor del Liceu i em responia que hi ha dos productes diferents. Una cosa és el producte professional i l’altre és el producte amateur. En el cor amateur, “treballar amb gent adulta té la mateixa connotació de repte i interès amb una formació més sòlida que el cor jove. En un cor professional, en canvi, es tracta de músics que han treballat un instrument que tu has d’ensamblar; es tracta de reconducció sonora, és a dir, de fer que solistes formin un cor”.

Aleshores encara no era directora oficialment, però ho era en funcions, i em comentava que “ha suposat un canvi de xip. En quant a quantitat és la mateixa feina, però abans assessorava, estava a les ordres d’un altre director, havia d’escoltar molt i prendre nota, i ara ho he de fer tot sola. De fet, m’ajuda la pianista, la Vanessa Garcia, perquè no tinc assistent. Però potser perquè porto tants anys fent aquesta feina fora del Liceu no m’ha suposat un gran canvi”.

És evident que treballar per equipaments com el Palau o el Liceu és diferent que treballar amb d’altres cors, i “la diferència és que si estàs en un cor que no forma part d’una institució així tens plena decisió en tot, programació, organització, repertori… però al Liceu, per exemple, hi ha una programació feta. Ens ve donat, excepte quan hi ha un concert de cor sol, que puc escollir el repertori”.

Donada la seva experiència, li puc demanar si hi ha molta diferència entre treballar amb un cor d’òpera i un que no ho sigui i, efectivament, vocalment és diferent, per la potència, pel timbre… El volum que exigeix un teatre d’òpera i d’un teatre de les magnituds del Liceu és tan exagerat que necessitem que hi hagi molt de cos a les veus”.

Finalment m’agrada preguntar-li pel “Va pensiero” i les seves dificultats, que són, segons explica, “la resistència vocal dins d’una línia molt continuada i molt continguda d’expressió dins d’uns volums relatius. És a dir, no podem cantar a plena veu perquè no s’adiu al text. I això vol dir resistència física perquè la veu no exploti però que passi per tota la sala i que emocioni. Aquesta és la gran dificultat”.

Pensa que aquesta ària per a cor “té moltes connotacions i jo crec que cadascú de nosaltres ens el fem nostre. El mestre Oren, per exemple, hi trobava molts elements perquè és jueu i nosaltres com a catalans també ens hi veiem implicats. La identificació entre el poble jueu i l’italià és claríssima”. M’explica que “en el fons, és la tragèdia i el patiment del poble jueu” i que és molt coscient de l’expectació que desperta l’òpera que s’estrena aquest vespre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació