Convertir un embaràs en cinema

Notes del director sobre el rodatge d''Els dies que vindran', el nou film Carlos Marqués-Marcet

Si ets Carlos Marqués-Marcet i dos bons amics que a més són grans actors et comuniquen que tindran una criatura, saben que corren un risc: que la seva vida acabi convertida en cinema. Després de 10.000 km i Tierra firme, el director català tanca la seva trilogia sobre les relacions contemporànies amb Els dies que vindran, la història d’una parella que espera una nen, protagonitzada per David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto, parella a la ficció però també a la vida real. El film, que va arassar al festival de Màlaga -millor pel·lícula, director i actriu- i s’ha endut els premis Gaudí a millor pel·lícula en llengua catalana, millor muntatge, i millor interpretació femenina per a Rodríguez Soto . Compartim amb vosaltres un text que ens cedeix Marquès-Marcet, unes notes del director que expliquen la gestació de la pel·lícula i reflexionen sobre la la relació porosa entre vida i cinema.

David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto, protagonistes d”Els dies que vindran’, la nova pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet.

“Estàvem immersos en el rodatge de Terra ferma, una pel·lícula sobre el conflicte al voltant de la decisió de tenir o no tenir fills, quan el David Verdaguer, un dels seus protagonistes, es va assabentar que la seva parella, Maria Rodríguez Soto, bona amiga i gran actriu, estava embarassada. Així que els nostres amics s’havien quedat “embarassats”, com ens agrada dir avui.

Semblava -de nou- la vida copiant el cinema, aquella meravellosa sensació. De seguida vam sentir un desig molt urgent de fer una altra pel·lícula en la qual aquell cinema i aquella vida no es copiessin l’un a l’altre, sinó que anessin de la mà, acompanyant-se. Ens va semblar el tancament natural a una trilogia accidental en la qual, des de 2014, hem intentat reflexionar sobre la dificultat de construir una vida en comú en el marc d’una societat obsessionada amb la recerca de la felicitat personal. Però aquesta vegada no es tractava de fer una pel·lícula a partir del record d’una experiència passada (com vam fer a 10.000KM) ni d’una anticipació sobre el futur (com estàvem fent a Terra ferma), sinó a partir de la documentació d’un present immediat. I aquesta vegada existien imperatius temporals: si tot anava bé el nadó naixeria en nou mesos, així que no vam tenir altre remei que posar-nos mans a l’obra immediatament.

Ja de tornada a Barcelona i de la mà de la Maria i el David, vam crear els dos personatges ficticis que protagonitzarien la història: la Virginia i el Lluís serien el vehicle de l’exploració de les diferents etapes que els actors estaven vivint durant el seu embaràs. En aquests personatges vam abocar algunes similituds amb ells mateixos, però també moltes distàncies que els permetessin parlar sense cap mena de pudor sobre els seus conflictes interiors més profunds. Així no tindrien la sensació d’estar participant en un reality-show sobre la seva vida, sinó en un acte de creació del qual ells també serien partícips. Setmana a setmana treballàvem a partir d’improvisacions en les quals posàvem en joc els moments i conflictes que els actors estaven vivint, sempre a partir de la mateixa pregunta: Com haurien reaccionat a això i allò la Virginia i el Lluís? D’aquelles improvisacions naixien els guions d’escenes que reuníem, acotàvem i depuràvem juntament amb la Clara Roquet i la Coral Cruz, i que rodàvem durant els caps de setmana.

Allò no era una pel·lícula improvisada, sinó més aviat una obra que construíem a mesura que avançava el procés, i de la qual hem anat aprenent mentre la fèiem, sense saber bé quins anaven a ser els següents passos. Es tractava de crear un joc de miralls on abocar els conflictes reals i imaginats que ens permetessin explorar en la màxima profunditat possible què significa per una parella portar una nova vida al món: De quina manera la imminent arribada d’un nadó els transformarà? Com viu el procés cadascuna de les parts? Fins a quin punt és determinant el fet físic de portar un fetus dins? I sobretot, de quina manera els rols de gènere heretats, als quals ens crèiem ja immunes, reapareixen amb tota la seva brutalitat durant aquest procés? En aquest sentit va ser determinant una descoberta feta a mig camí: existia una gravació de l’embaràs i el part dels pares de la Maria, una VHS oblidada per gairebé tots (no per ells), que la Laura i el Gigi van decidir compartir amb nosaltres en un gest de meravellosa generositat. Així que vam decidir utilitzar-la a la pel·lícula per articular aquell mirall de generacions que es produeix cada cop que una nova fornada està a punt d’aparèixer. I així, finalment, va agafar força la idea de fer una home movie, una pel·lícula literalment “casolana” que no defugís el que per poc glamurós acostuma a quedar fora de la posada en escena d’aquesta mena de pel·lícules.

Hem volgut fer una pel·lícula a casa i rodejats d’amics (i no només a l’equip tècnic: els advocats fent d’advocats, els periodistes de periodistes i els botiguers de botiguers) amb l’objectiu de capturar aquella cosa tan difícil de filmar que és la intimitat. Una ficció amb una trama i uns personatges -inventats- alimentats per la pulsió de documentar aquelles mirades i aquell cos en constant canvi, per apropar-nos a una de les experiències més universals i transformadores de la naturalesa: el procés pel qual la vida s’obstina a reproduir-se. Als humans, sempre tractant de donar-li un significat a tot, aquest procés ens produeix la paradoxal sensació de ser “bigger than life”, cosa que en aquest sentit comparteix el mateix cinema. En el nostre cas, més que buscar-li significats, hem intentat trobar aquella pulsió de la intimitat que ens ajuda a apropar-nos a les dimensions exactes de la vida tal com la veiem, l’escoltem i la sentim. Sigui el que sigui allò al que anomenem vida.”

Carlos Marqués-Marcet

Barcelona i Madrid, gener del 2019

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació