Converses amb Hilari Raguer i Agustí Pons. Reconeixement a Aina Moll i… on són les autores teatrals?

3.06.2019

Aquest mes de juny, a «Serra d’Or», entrevistem una de les figures més destacades de la cultura catalana, Hilari Raguer i Suñer, monjo de Montserrat, llicenciat en dret, diplomat en ciències polítiques i amb estudis de doctrina social de l’Església. Miquel-Lluís Muntané li pregunta per la seva vocació per a la recerca històrica, per la tesi doctoral, la primera que es va defensar en català, per com es vivia a Montserrat durant la dictadura franquista, per la figura de l’abat Escarré i el record que en té, per la seva visió de la societat actual i pel paper de l’Església durant la Guerra Civil espanyola: «L’Església catalana continuava sent perseguida; si el 1936 ho va ser per ser Església, després de 1939 ho va ser per ser catalana.»

Hilari Raguer a Montserrat, 2019. | Foto: Luis Muñoz – Arxiu «Serra d’Or»

També entrevistem el periodista i escriptor Agustí Pons, arran del Premi Crítica «Serra d’Or» 2019 que ha guanyat en la categoria de Biografia, per Maria Aurèlia Capmany, l’època d’una dona. Joan Josep Isern conversa amb l’escriptor sobre la seva trajectòria literària en diversos camps com la poesia, la narrativa o l’assaig i, especialment, les memòries, en què ja se’l considera un dels nostres biògrafs més importants i amb una obra més consolidada i reconeguda. Per exemple, les biografies de J. Triadú, P. Calders, M.A. Capmany, N. Luján, R. Noguera i S. Espriu.

Publiquem el reportatge fotogràfic de l’acte de lliurament dels Premis Crítica «Serra d’Or», que vam celebrar el passat 3 d’abril a l’Espai Endesa de Barcelona, i les paraules del director de «Serra d’Or», Josep Massot i Muntaner, del secretari general del Departament de Cultura, Francesc Vilaró i Casalinas, i del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler.

Isidor Marí recorda Aina Moll i posa en valor la seva tasca en la contribució al procés de normalització de la llengua catalana. Fa un repàs de la seva trajectòria en el camp de la sociolingüística i la política lingüística, en la defensa d’un «model educatiu de conjunció, que assumia l’objectiu general de doble competència en català i en castellà, sense separació d’alumnes per l’origen lingüístic».

A les columnes, Gemma Altell parla de «Reinventar-se i redescobrir-se», Ramon Pinyol i Torrents reflexiona sobre els termes «Tolerància o respecte» i Jordi Sànchez comparteix una experiència d’una persona que porta «Mitja vida a la presó».

Pel que fa als articles d’opinió, Jaume Fabre explica el fenomen d’escriure llibres «que contenen no pas articles, cròniques o reportatges apareguts en diaris de paper, sinó tuits i retuits distribuïts per telèfon». Concreta els casos de Joaquim Nadal (periodisme polític) i Laura Borràs (periodisme cultural) i del llibre La República de los no independentistas (periodisme social).

Francesc-Marc Álvaro escriu sobre la decisió d’una escola pública de retirar de la seva biblioteca contes clàssics que «reprodueixen patrons sexistes», com La Caputxeta Vermella: «Molts han decidit que fabricar la societat perfecta és, bàsicament, deixar fora del nostre abast tot allò que no encaixa exactament en el prospecte de l’ideal.»

A la secció d’art commemorem els cinc-cents anys de la mort de Leonardo da Vinci, un artista multidisciplinari. Joan Isart fa un recorregut per la formació, els estudis generals i se centra en el dibuix i la pintura de Leonardo.

Toni Tobella i Vergés recupera la memòria d’un pintor extraordinari, Lluís Graner i Arrufí, que va fer una gran contribució a la Catalunya del tombant del segle XIX al XX. L’autor reclama una «bona biografia i un mínim catàleg de la seva prolífica obra per restituir la seva memòria».

A lletres, Antoni Ferrando ens explica la proposta d’autoria del Curial que planteja la tesi d’Abel Soler, resumida en el llibre Enyego d’Àvalos i l’autoria del Curial.

Xavier Chavarria, a música, comenta per què l’estrena de La consagració de la primavera, d’Igor Stravinsky, va provocar polèmica i controvèrsia ara fa un segle: «Certament, la música d’aquesta obra és inquietant i torbadora.»

Miquel Pujadó parla del nou ressorgiment, «a la manera d’un fènix», de la Companyia Elèctrica Dharma, amb el disc, Flamarada. També publica la seva habitual Discografia catalana recent.

Marta Monedero, davant la falta de presència femenina en el món del teatre, especialment en la redacció i la direcció, no pas per falta de qualitat sinó per falta de voluntat de canvi d’hàbits, ens proposa una tria no exhaustiva que mostra la varietat, la consistència i la riquesa de la dramatúrgia catalana actual amb veu de dona.

A cinema, Txell Llorens rememora Agnès Varda i ressegueix la llarga trajectòria de la cineasta, tot recordant films d’èxit com Cleo de 5 a 7, Sans toit ni loi o, més recentment, Les plages d’Agnès, Visages et villages i, el darrer, Varda par Agnès, presentat a la Berlinale del febrer passat, poc abans que Varda ens deixés, un repàs a la seva carrera i al seu cinema.

A televisió, Antoni Kirchner recorda els seixanta anys d’emissió de Televisió Espanyola a Catalunya. Explica com va començar aquesta iniciativa i comenta alguns dels programes que s’hi van emetre, com «Club Miramar», un magazín de concursos, entrevistes i actuacions musicals, o «Esta es su vida», que presentava cada setmana una figura de les arts, les ciències o els esports. Les emissions en català també hi van arribar amb la representació de La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra.

Per acabar, Vicenç Llorca ens ofereix la seva «Tria personal» de novetats editorials més recents i interessants, seguida de ressenyes i notes de lectura. Tanca el número la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer en paper o en digital!