Conte de Nadal al Liceu

Scrooge i els espectres del Nadal van pujar a l’escenari del Liceu, en una adaptació del clàssic de Dickens amb música d’Albert Guinovart que va comptar amb la participació del cor VEUS i de l’art amb sorra de Borja González.

El Nadal és època de tradicions i, enmig de la febre dels valsos i les polques, el Gran Teatre del Liceu sembla que ha trobat una fórmula exitosa per establir-ne una de nova, oferint un espectacle musical de temàtica nadalenca, de qualitat i per a tota la família. Les tres darreres temporades es va programar una cantata basada en una història ben nostra, la d’Els Pastorets, i enguany li ha tocat el torn al Conte de Nadal de Charles Dickens, que si bé és una icona de la cultura anglesa, no és menys cert que per la seva enorme popularitat el podem considerar part també d’una cultura popular universal. El denominador comú en ambdós casos era la música d’Albert Guinovart: ningú millor que ell per crear una música que enamori petits i grans, que soni d’aquí i a la vegada d’arreu, una musica en definitiva que, tot i el text de temàtica necessàriament específica, no caduqui el dia de Reis.

David Pintó és el responsable de l’eficaç adaptació del text de Dickens, reduït a una extensió més pràctica i dividit en sis seccions que permeten a Guinovart exercitar el seu talent per recrear atmosferes ben diferents. L’orquestració brilla en moments com l’alegre introducció, però on veritablement excel·leix Guinovart és en les ambientacions més inquietants: l’aparició de l’espectre de Marley i sobretot la tenebrosa visió del Nadal futur, amb dissonàncies inicials a les cordes i efectes fantasmagòrics de les fustes i els metalls.

El pes de la narració el porta un cor de veus blanques, tot i que en aquesta ocasió s’hi van afegir dos solistes per representar el vell avar Scrooge (Albert Mora) i els espectres que el visiten (Ana San Martín). Tots dos tenen experiència prèvia en musicals del mateix Guinovart i la seva excel·lent actuació (amb coordinació escènica de Pintó) va ser clau per donar relleu a l’acció i ajudar a captar l’atenció dels més menuts. El cor VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió, dirigit per Josep Vila i Jover, coneix bé la partitura – encarregada, estrenada i enregistrada per ells –  i això es va notar en la seva interpretació plena d’entusiasme i emoció. El seu so uniforme i de timbre ric palesa un gran treball col·lectiu, però la qualitat individual no és menor: un dels moments més commovedors de la funció va ser quan tres solistes del cor es van avançar per cantar una preciosa lloança del Nadal, fent volar les seves veus per la gran sala damunt d’un subtil acompanyament de l’orquestra.

L’apartat visual es va complementar amb el captivador art amb sorra de Borja González que, situat al costat de l’orquestra i damunt d’una superfície de vidre, anava creant, una rere l’altra, imatges de sorprenent definició que eren projectades al fons de l’escenari per il·lustrar la història. Cal dir que, tot i que les imatges anaven sincronitzades amb el text, el ritme del moviment de les mans de González damunt la sorra rarament coincidia amb el de la música, amb la qual cosa es creava una certa sensació de descoordinació entre l’estímul visual i l’auditiu. Un detall sense importància que quedava del tot compensat pel plaer de veure aparèixer del no res les meravelloses imatges que formava la sorra.

El concert es va completar amb la Suite Nadalenca del mateix Guinovart que, amb la seva exuberant orquestració, va servir de lluïment tant per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu com pel cor VEUS. El públic que omplia el teatre va respondre amb entusiasme i va obsequiar amb llargs i merescuts aplaudiments a tots els participants, especialment a Josep Vila (que va dirigir tot el concert), Albert Guinovart (que també va participar a les dues obres des del piano) i Borja González. Èxit rotund d’un concert que va representar el millor de les tradicions nadalenques i que hauria entendrit el mateix Scrooge.