Conservar el patrimoni en temps de guerra

27.10.2018

En la tardor del 1938, ara fa 80 anys, el Monestir de Pedralbes es convertia en l’Arxiu Històric General de Catalunya, per decret del 7 d’octubre la Generalitat de Catalunya, en la recta final de la Guerra Civil espanyola.

Monestir de Pedralbes, Arxiu Històric General de Catalunya, 1938 | Arxiu Fotogràfic de Barcelona

En l’inici del conflicte, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona estava ben situat per intentar la salvaguarda dels arxius més amenaçats, religiosos, notarials i patrimonials de famílies destacades. La Casa de l’Ardiaca fou utilitzada com a indret destinat a la concentració provisional dels arxius.

Pel que fa a les primeres mesures de protecció del patrimoni cultural, un decret del 24 de juliol de 1936 confiscava a favor de la Generalitat de Catalunya tots els materials i objectes d’interès pedagògic, científic, artístic, històric, arqueològic, bibliogràfic i documental que es trobessin situats als edificis o locals d’institucions públiques Catalunya afectats pels esdeveniments del moment.

El 4 d’agost de 1936, un altre decret posava tota la documentació anterior al segle XIX i procedent d’institucions públiques, corporacions i comunitats de tota mena i patrimonis familiars de l’antiga noblesa així com també els arxius municipals, notarials, judicials, parroquials, episcopals, conventuals, capitulars i altres de similars a disposició de la Generalitat de Catalunya.

A Barcelona, a més de l’Ardiaca, també s’utilitzaren altres edificis com a dipòsits documentals, com el Convent de l’Esperança, al carrer de la Palma i de Sant Just, que serví per a la recollida de molts arxius, per classificar-los, netejar-los, ordenar-los i per aplanar els pergamins que arribaven enrotllats i ensacats. A la casa Guarro del carrer Setantí, a Sarrià, també foren instal·lats els documents procedents del Palau de Justícia.

A la casa Maspons i Grassot del carrer de Sant Gervasi, l’agost de 1938, també s’hi traslladà documentació de la Casa de l’Ardiaca, a conseqüència dels bombardeigs del 19 de juliol al centre de Barcelona.

Fora de Barcelona s’establiren diversos centres de protecció, alguns amb caràcter provisional i d’altres considerats més permanents. A Girona i a Vic, els documents foren dipositats als respectius palaus episcopals. A Girona, s’utilitzà, a més, part d’unes velles cases canonicals enrunades. El Monestir de Poblet, la Santa Cova de Manresa, l’Arxiu Històric de Cervera (a la Universitat). També els Arxius Històrics de Lleida (l’antic Hospital de Santa Maria), Tortosa, Reus, Tarragona (la Casa Montoliu), Girona (la Casa Falló), Ripoll, Vic i Terrassa van funcionar com a dipòsits de concentració.

Viladrau, des del desembre de 1936, fou convertit en el dipòsit de l’Arxiu General de Catalunya, davant dels perills de bombardeigs a Barcelona.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó mantingué una part dels seus fons documentals i una altra part es traslladà a Viladrau. L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona mantingué els seus fons documentals.

Fianalment, el mes d’octubre de 1938, davant del risc de més bombardeigs al centre de la ciutat de Barcelona, es destinà -com dèiem a l’inici- el Monestir de Pedralbes per a la instal·lació de l’Arxiu Històric General de Catalunya.

Agustí Duran i Sanpere, responsable de la Generalitat de Catalunya de l’operatiu del salvament dels arxius durant el conflicte, s’habilità un despatx al monestir i deixà escrit, el 13 de gener de 1939: “Mai cap arxiu del món no haurà tingut un espiell com aquesta finestra, en un ambient de pau que és com un miracle en aquest món turmentat per la guerra.”

A partir del mes de febrer de 1939, el Servicio de Recuperación Bibliogràfica y Documental franquista s’encarregà tant del retorn al Monestir de Pedralbes dels arxius insta·lats a Viladrau com dels que havien trobat la seva última ubicació al mateix monestir, per tal de distribuir-los als seus repectius llocs de procedència.