Consells per a futurs museòlegs

22.01.2019

Aquestes darreres setmanes, a Núvol estem parlant de la situació laboral dels museus. Els joves formen part de la quadratura: com poden entrar a treballar en aquests equipaments? Quines condicions aspiren tenir? Hi ha un tap generacional al sector museístic? Parlem amb gent del sector perquè aconselli als futurs museòlegs.

Una noia jove al Museu del Vaticà | Foto: Cristina Gottardi

 1. Josep Giralt, director del Museu de Lleida

Josep Giralt explica que els joves tenen diverses maneres d’entrar a un museu: sent autònoms, esperant que alguna administració tregui un concurs, entrant a grans empreses de serveis –situades sobretot a Barcelona-, intentant fer substitucions de places fixes o responent a les sol·licituds de personal que de tant en tant convoquen els consorcis a nivell territorial –per dinamitzar les esglésies de Vall de Boí, per exemple-. Sobre com trobar aquestes feines, l’alt càrrec recomana seguir l’Associació de Museòlegs de Catalunya, que fa difusió de l’obertura de concursos i altres propostes laborals.

El director destaca que els futurs museòlegs han d’estar especialitzats en camps concrets, ja sigui educació, conservació, comunicació, o altres departaments dels museus; i també tenir una bona formació en idiomes, mancança que avui en dia tenen, en gran part, els treballadors d’aquests equipaments, i que segons Giralt “frena que hi hagin més projectes d’abast internacional”. Una de les altres característiques que remarca el veterà és que els joves han d’estar disposats a tenir mobilitat, per tal de compartir coneixements i projectes en més d’un museu del territori i afavorir també la renovació de plantilles.

 

2. Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona

Carme Clusellas apunta que avui en dia les feines als museus s’han diversificat molt. “Necessitem gent que siguin bons comunicadors, que tinguin coneixements de didàctica, de grups escolars, i molts perfils més”. Per a la directora, cal fomentar la renovació de personal perquè els museus del futur “han de trencar amb l’imaginari actual” i, per fer-ho, primer cal donar una imatge de modernitat dins i fora de les sales. A més, especifica que “no només lamento no tenir a la vora gaire gent jove que ens ajudi, sinó que també lamento no tenir suficient gent al meu costat per aprendre del que jo sé”, concreta.

Sobre la inserció laboral, la directora del Museu d’Art de Girona recalca que molts joves entren en empreses que presten serveis amb la voluntat de seguir escalant posicions, però que “la feina que acaben fent és molt general, allunyada de l’especialització que necessitem, i això els genera frustració a ells i a nosaltres”. Clusellas vol transmetre als alumnes que “han de resistir, mantenir-se ferms durant un temps, ser molt imaginatius i trobar una via d’entrada als museus a través de prestacions de serveis hàbils i imaginatius”. Tot i això, ella mateixa apunta que és perillós que només acabin treballant a les institucions aquelles persones que tinguin molta resistència, perquè a la llarga pot faltar personal.

 

3. Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Mònica Borrell és una ferma defensora de les humanitats, i deixa clar que “mai incentivaria ningú a deixar deixar d’estudiar allò que li agrada ni que sembli que el futur és difícil, ja sigui humanitats o qualsevol de les seves branques, com gestió del patrimoni o Història”. Per a ella és important que els futurs museòlegs tinguin esperit crític i coneixement sobre si mateixos, perquè com resumeix la directora, “cal saber d’on venim per saber on anem i la cultura és el que dona bagatge per reflexionar sobre nosaltres”. Tot i això, Borrell accepta que “fa ràbia, però la perspectiva dels pròxims anys diu que l’autoocupació serà una de les vies de funcionament”.

En aquest sentit, la professional creu que l’únic consell que pot oferir és el de construir: “Els joves han de ser capaços de provocar una necessitat, d’enamorar i de fascinar als altres, d’aportar alguna cosa que el museu acabi trobant a faltar”. Al llarg de la seva experiència laboral, Borrell ha comprovat que aquesta tasca l’han de fer tant els que estan en llocs públics com els que treballen en empreses privades. “Tothom hauria de tenir un projecte personal i alhora una vinculació amb el seu col·lectiu”, afegeix, dient també que tothom hauria de defensar el sector públic, que segons la directora està molt menystingut i és un error. “Els futurs museòlegs ens han de passar la mà per la cara”, conclou, i posa les seves esperances en l’expansió del turisme cap a la totalitat del territori i les possibilitats culturals que això pot generar.

 

4. Sònia Blasco, tècnica del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya

Sònia Blasco diu que cal que els joves no es desanimin, i que si efectivament els agrada el món dels museus i del patrimoni, continuïn lluitant i perseverin en el seu intent. “Nosaltres els necessitem: tenen la força, les noves idees, el coratge i la visió per canviar les coses”. Blasco aconsellaria als futurs museòlegs que cal “no deixar de formar-se i estar al dia”, així com tenir ben consolidat l’anglès, i si fos possible, “marxar fora per agafar experiència, continuar formant-se o treballar en algun museu de països que ens porten anys d’avantatge”. Amb aquest bagatge, creu ella, serà més fàcil trobar feina a Catalunya.

La tècnica també recomana aprofitar les pràctiques dels màsters per treballar en museus d’aquí i donar-se a conèixer, així com “buscar algun nínxol del món dels museus que no estigui cobert, especialitzar-se i oferir els serveis a les administracions”. Segons l’experta, també seria positiu apuntar-se a l’Associació de Museòlegs, estar en contacte amb el sector i aprofitar qualsevol mínima oportunitat de col·laboració. “Els museus han canviat molt i sovint les plantilles no estan dotades quantitativament o qualitativa per implementar aquests canvis”, resumeix Blasco, que anima als estudiants a no defallir.

 

Aquest reportatge és el tercer de la sèrie Treballar al museu, que es complementa amb els articles “Treballar en un museu: utopia o realitat” i “A favor i en contra de l’externalització dels museus“.