Compartir taula amb Pablo Picasso

25.05.2018

El cuiner Ferran Adrià diu que té dos referents creatius: Picasso i Johan Cruyff, “persones que han canviat la història de la seva disciplina”. El reconegut xef és l’ham que el Museu Picasso fa servir per cridar-nos l’atenció sobre l’exposició La cuina de Picasso, però la mostra és tan completa que en realitat el propietari d’El Bulli acaba passant desapercebut. Bona senyal.

Pablo Picasso amb una espina que més tard utilitzaria per la creació d’obres | Foto: Museu Picasso

Picasso menjava d’una manera molt austera: no acostumava a fer-se plats de cullera, sempre digeria aliments molt mediterranis i en poca quantitat. Això sí, era molt llaminer i a la taula no hi podien faltar les postres. També es diu que era molt generós amb els convidats. Són detalls de la vida de l’artista que explica Claustre Rafart, comissaria de l’exposició La cuina de Picasso junt amb Androula Michael i Emmanuel Guigon, director del museu dedicat al pintor a Barcelona.

Però a qui li pot interessar com es comporta algú a la taula? Els detalls sobre com actua un determinat artista no són importants si no tenen en primer pla una bona obra creativa. És des de l’art, que s’arriba a la persona. I això és justament el que veiem ara al Museu Picasso: una recopilació de dues-centes peces del pintor al voltant del concepte de la cuina que, a part de fer-nos gaudir a nivell artístic, ens permeten aprofundir també en la figura del malagueny.

Una delícia d’exposició que fa temps que es prepara, aprofitant que el Museu s’ha bolcat, per una banda, en fer noves lectures de la importància de Catalunya en l’obra de Picasso, i per altra banda, en traduir la seva producció poètica i teatral, on també hi apareix el menjar. Ara bé, què té a veure Catalunya amb la cuina de Picasso? Més del que podria semblar. El 1899, Pablo Picasso va començar a freqüentar la taverna Quatre Gats de Barcelona, impulsada per Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pere Romeu. Aquest últim, que era l’encarregat, es va fixar aviat en el pintor i li va encomanar diversos treballs gràfics, com el menú i el cartell del plat del dia.

Una aproximació al menjar com a temàtica que Picasso ja no deixarà mai. “Ell entén la cuina com una metàfora de la creació, perquè tot necessita un temps, la barreja d’ingredients, la memòria i el record”, explica la francesa Androula Michael. A més, la taula és el lloc ideal per aconseguir el propòsit dels avantguardistes: dessacralitzar l’art. Per això no és estrany que una bona part de la iconografia del cubisme neixi al bar i a la cuina.

Segons Rafart, les obres de Picasso sobre menjar es poden dividir en tres vessants: els estris, els aliments i els continents –és a dir, els espais on la cuina es fa social: menjadors, cafès, restaurants-. Els objectes són, segons Picasso, els vehicles del seu pensament. Per això els estris de la cuina li són útils a l’hora de fer art: perquè tenen un gran potencial suggeridor. Un colador pot ser una cara, com veiem a l’escultura “Cap de dona” (1979).

Però la cuina no sempre està relacionada amb la felicitat. Als seus quadres, Picasso també reflecteix els dies de penúria a París i la necessitat d’apanyar-se amb una truita o un tros de formatge, segons narra Rafart, que també és conservadora d’obra gràfica del Museu. A la primera sala de la mostra hi trobem el dibuix “Gana” (1970), on el pintor va evocar la pobresa tot escrivint que Déu és important i l’art també, però que al cap del dia “els fills passen gana”.

A part de felicitat i tristesa, la cuina també pot servir per expressar un altre sentiment: la ràbia. Així ho feia Picasso quan utilitzava expressions culinàries per rebutjar la Guerra Civil i el dictador Francisco Franco. A “Sueño y mentira de Franco” (1937), un conjunt de divuit petits gravats que es considera la primera obra del malagueny amb contingut polític, i que es relaciona amb el famós quadre Guernika, l’artista fa referència a plats immenjables i indigestos: “sorbet de bacallà fregit”, “sopa de claus” per parlar de l’acció feixista.

La mostra La cuina de Picasso és una de les millors que es poden veure ara mateix als museus de Barcelona, però tot i així, la institució ha optat per reforçar-la amb un reclam ben famós: el xef d’El Bulli, Ferran Adrià, que compta amb una sala dedicada a la cuina com a art. Allà estableix un diàleg entre el procés creatiu de Picasso i la creació culinària contemporània. Qui vulgui visitar l’exposició o participar en les seves activitats paral·leles té temps per fer-ho fins al 30 de setembre. Tot plegat promet una bona digestió.